Entre somriures i anècdotes, entre indignacions i cerveses, la paella sempre acabava amb una pregunta llençada a l'aire. «I si tornem?», deien mig seriosament, mig de broma. Els cants combatius de La Gossa Sorda s'havien apagat en 2016, un any més tard d'un canvi polític que havia desnonat la dreta espanyola del comandament de les institucions valencianes.
El silenci es perllongaria durant quasi una dècada. I només els símptomes de desmobilització i el temor a caure en les urpes de la foscor reaccionària provocarien aparicions puntuals, concebudes com una mena de parèntesi d'uns escassos minuts, que servien, tot i que solament per segons, per calmar la nostàlgia. Aquest analgèsic a l'enyorança es produiria en abril del 2023, en el concert de cloenda de la jornada reivindicativa del 25 d'Abril, que organitza una incombustible Acció Cultural del País Valencià. La por a un tomb conservador, però, acabaria per alinear-se amb els resultats a les urnes valencianes.
Més de dos anys d'aquella nit electoral, la pregunta a les paelles ressonava cada vegada amb més força. Ja no era un comentari de rialla passatgera. Era per Nadal, i la història, com dirien als trinquets, anava de bo. Ben avançada la primavera, pels volts de maig d'enguany, la decisió estava presa. Enllestirien els didals, l'esparadrap i el tesa moll. La Gossa Sorda es faixaria una altra vegada. Ho tenien clar: volien jugar la partida.
Tanmateix, la tornada als escenaris per a un grup format per fins a onze persones no era, precisament, bufar i fer ampolles. S'havia de posar d'acord a tothom, quan hi havia diferents parents de com encarar aquest retorn temporal. Els components ja no eren aquells joves que van emergir com una de les veus referents al panorama musical nostrat, sinó que estaven en un altre estadi biogràfic. Tenien fills, obligacions i rutines laborals diferents. «Quadrar-ho ha estat un autèntic maldecap», confessa Josep Nadal, cantant i un dels rostres més coneguts de la formació pegolina.
Un vídeo d'una dolçaina combativa, publicat al seu Instagram a principis d'octubre, sota la frase «Comença la partida», va ser l'espurna que ha brollat en un foc musical inesperat per a una tardor que havia estat marcada per l'adeu de grups capdavanters del circuit valencià, com ara La Fúmiga. El 9 d'Octubre, Diada nacional del País Valencià, la fera pegolina confirmava oficialment que tornava a disputar la partida a través dels seus himnes contra el desencant, per a ser la veu dels heretges en aquesta nova època de foscor contra la llengua i d'impuls de caceres de bruixes, com ho és la revifada llei de senyes d'identitat que auspicien PP i l'extrema dreta Vox a les Corts Valencianes.
A la batalla!
Com si tractara d'un déjà-vu d'aquell càntic que sonava als seus vigorosos i festius directes, La Gossa Sorda retorna per «donar la batalla cultural». «Fa temps que ho madurem, planificant-ho. Han passat quasi deu anys d'ençà que ho vam deixar i era un moment per tornar. La gent del grup mai havíem perdut el contacte», indica Àlex Seguí, una altra de les veus de la mítica banda, que feia sonar la dolçaina. «La possibilitat d'un retorn era un tema recurrent quan ens ajuntàvem», reforça Nadal. La idea de trencar amb el silenci agafava impuls quan veien que moltes de les seues cançons «no havien perdut actualitat».
El moment polític d'ofensiva contra la llengua del país i la deficient gestió de la dana per part del Consell que encapçala el popular Carlos Mazón han estat benzina per activar els teclats, afinar la dolçaina, engegar les guitarres i traure els instruments de vent de la seua funda, la qual estava impregnada encara d'aquella última polseguera de combat. «Ens abelleix tornar a donar canya i animar a la resposta col·lectiva, contrària al pensament únic i al conformisme», subratlla, així com destaca «allò que va ocórrer amb la dana» com a motivació suplementària per retornar a colpejar fort des del rock i l'ska guerrer. «Sembla que l'extrema dreta està guanyant la guerra cultural i nosaltres volen donar batalla per evitar-ho», rebla.
«Venim amb moltes ganes, hem estat mesos treballant-ho internament i volem oferir un directe a l'altura dels records i de les expectatives. Ara bé, volem exportar la nostra música cap al present», assenyala Seguí, qui accentua: «No salvarem el món, però sí que volem empentar com una més perquè hi haja canvis». «Tornem per donar la guerra cultural, per a pegar-nos de galtades defensant allò que creiem», consolida Nadal. Tot, com remarca Seguí, des d'una òptica particular d'entendre el País Valencià i la seua pertinença als Països Catalans.
T'estime, t'estimo, t'estim
Fidels al seu poble, com cantaven a «Colpeja fort», i a la seua reivindicació del conjunt de l'àmbit lingüístic catalanoparlant, exhibit a la seua mítica «Camals mullats», La Gossa Sorda ha dissenyat una minigira de tornada amb només tres concerts, però que cadascun tindrà lloc en un dels tres principals territoris que comparteixen llengua, cultura i història. La primera parada serà al País Valencià, durant la Diada nacional del 25 d'Abril, quan es commemora la derrota dels valencians enfront de les tropes borbòniques que van arrasar amb segles d'institucions i lleis pròpies. Picassent, una població de l'Horta Sud, d'una comarca damnificada per la dana, serà l'escenari del retorn.
«Volíem tocar en una zona cèntrica del País Valencià», explica Nadal. Aquesta aposta per actuar a la ciutat de València compta amb dues raons: la voluntat de fer-ho als contorns geogràfics que han patit la riuada del 29 d'octubre i per l'espineta que se'ls va quedar quan van acomiadar-se sense celebrar cap concert al cap i casal del país. «La intenció és celebrar la gran nit de la música en valencià. Un esdeveniment que servisca de final de la tradicional manifestació del 25 d'Abril, la qual volem que siga un èxit», manifesta.
Amb un aforament de 15.000 persones i amb un preu de 35 euros, el concert comptarà amb la presència d'altres grups encara per desvelar i serà una mena d'homenatge al conjunt del teixit cívic que lluita per la llengua pròpia i els drets socials. De fet, oferiran la possibilitat que els espectadors donen un euro més per finançar la tasca de Famílies pel Valencià. «Per cada euro destinat a aquest col·lectiu, Caixa Popular n'aportarà un altre», agrega.
Palma acollirà la segona actuació el 2 de maig de 2026. Ho faran amb el suport i la col·laboració de l'organització mallorquina Joves per la Llengua, i amb un preu de 28 euros. La darrera parada d'aquesta minigira serà Cunit, al Baix Penedès. Ambdós concerts, lluny de les fronteres valencianes, comptaran amb presència de grups referents d'aquests territoris, d'artistes amb trajectòria combativa. El 18 d'octubre eixiran a la venda les primeres entrades a Moving Tickets, quan el rellotge marque les 11 del migdia. «Es tracta de concerts que seran autogestionats, allunyats dels grans festivals i dels circuits comercials», puntualitza Nadal, qui continuarà després de la minigira amb el projecte Pep de la Tona, que hivernarà per a preparar un nou disc.
Aquesta visió alternativa, de fugir de l'actual lògica de multiplicació dels grans festivals de música, coincideix amb una accentuació de la seua solidaritat amb la causa palestina, present des de temps immemorials al seu repertori. Als seus concerts, només se serviran refrescs de la marca suïssa Palestine Drinks, que destina els seus beneficis íntegrament al desenvolupament del poble palestí. «Vam ser dels primers a participar en les accions de boicot al sionisme. Els grups tenim poder per poder moure les coses», defensa.
Si durant l'anunci de tornada van destacar que tornaven «al front com una més» i que les passes de la fera eren, en realitat, el so del crit de la gent, la banda destaca la seua aposta històrica per escriure la biografia de La Gossa Sorda des de «la primera personal del plural», «com a una aposta col·lectiva per lluitar contra el pensament únic». D'aquesta convicció, neix el títol de la seua gira i del seu nou single: A tornallom, que fa referència al treball col·lectiu al camp i l'horta. Una metàfora d'una tornada —amb un projecte audiovisual planant i amb l'única novetat discogràfica d'aquest single que estarà disponible en poc de temps—, nascuda des de la necessitat de combat. O, dit d'una altra manera: de lluitar plegats, a tornallom, contra l'actual croada reaccionària.