El soroll i l'impacte de les bombes s'han erigit en un paisatge incessant a Gaza. Quan quedaven poques hores per a l'inici de les negociacions entre les autoritats israelites i palestines, les quals havien de debatre aquest dilluns a Egipte el pla impulsat pel president estatunidenc, l'extremista Donald Trump, Israel prosseguia amb els atacs contra territori de la Franja. Només en la jornada de diumenge passat, almenys 10 palestins eren assassinats pels projectils i les bales de les forces d'Israel. La xifra de la matança israelita supera els 67.000 palestins.
La persistència de l'ocupació i l'extermini per part de l'Administració que encapçala l'ultra Benjamin Netanyahu, en guerra contra els territoris palestins d'ençà de la massacre terrorista del 7 d'octubre del 2023 que va executar el grup gihadista Hamas, ha generat una onada de solidaritat i de denúncia del genocidi perpetrat per Israel a la Franja de Gaza amb protagonisme al conjunt dels territoris catalanoparlants. Un exemple ha estat la flotilla internacional, amb veus mediàtiques com ara l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
L'antiga batllessa de la capital catalana, de fet, retornava a casa durant la nit del diumenge junt amb Jordi Coronas, regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, així com els activistes Guillem Esteban, Cèlia Vélez, Sofia Peris i Laia Rossell. Ho feien després d'haver-hi estat empresonats i detinguts il·legalment pel Govern israelià. De fet, encara continuen retinguts dos membres de la CUP: la parlamentària Pilar Castillejo i Adrià Plazas.
«Hem estat tancats en una presó on no hi havia estat de dret. Hi ha hagut maltractament i un tracte denigrant, tot i que no té res a veure amb el que pateix el poble palestí», ha denunciat Colau només aterrar a l'aeroport del Prat, on ha exigit la finalització «del genocidi» a Gaza, i ha indicat que «l'estat criminal d'Israel està cada vegada més aïllat». «Van negar l'assistència mèdica a companys que ho necessitaven. Ens van dir que els metges són per a les persones i no per als animals, que és el que érem nosaltres. No et deixaven dormir més de dues hores seguides. Et despertaven per qualsevol cosa», ha censurat el republicà Coronas.
El diputat de Compromís a les Corts Valencianes, l'ecologista Juan Bordera, ha complementat el relat d'aquelles hores viscudes després de la detenció il·legal i l'internament a una presó israeliana: «Ha estat un malson. Hem patit assetjament, violència física, rifles apuntant-nos. L'aigua que ens oferien no era potable i els aliments estaven caducats». Bordera, segons ha criticat, ha rebut un colp a la costella. «La solució al genocidi ha de provenir de la societat civil, com s'ha demostrat amb la vaga general a Itàlia», ha plantejat. «Quan se sàpiga la dimensió d'aquest genocidi, la gent que llava la cara al govern de Netanyahu haurà d'amargar-se de la vergonya», ha agregat.
Mentre l'exalcaldessa de Barcelona, el regidor de la capital catalana per ERC i el parlamentari de la coalició valencianista havien retornat a Catalunya i el País Valencià, respectivament, durant la jornada del diumenge, els integrants de les Illes Balears que s'havien sumat a l'expedició de la flotilla ho havien de fer durant l'inici d'aquesta setmana. Entre les participants d'aquesta embarcació, hi ha l'activista Reyes Rigo, la morada Alejandra Martínez i la coordinadora de Podem Balears i regidor a l'Ajuntament de Palma, Lucía Muñoz.
La perpetuació dels bombardejos i la retenció il·legal dels integrants de la flotilla per part de les autoritats israelites han derivat en la celebració de diverses protestes i manifestacions arreu de l'àmbit catalanoparlant. Barcelona, per exemple, va acollir el proppassat dissabte una multitudinària protesta que va aixoplugar 300.000 persones, segons va indicar l'organització. La marxa, amb 600 actors adherits entre entitats, sindicats i forces polítiques, reclamava l'aturada del genocidi, tallar qualsevol aliança amb Israel i bloquejar l'arribada d'armes.
València va replicar aquesta reivindicació en una mobilització que va reunir 10.000 persones, d'acord amb les xifres aportades per la Delegació del Govern espanyol al País Valencià. Tanmateix, la geografia valenciana va ser testimoni d'una marxa amb una assistència de 3.500 persones a Elx (Baix Vinalopó) i una altra amb una mobilització de 6.000 persones a la ciutat d'Alacant. Unes 3.500 persones, segons les dades aportades per les autoritats policials espanyoles, van recórrer durant la jornada sabatina els carrers de Palma sota el lema «Resistir és existir, ruptura total amb el sionisme». Un exemple de la solidaritat expressada al carrer amb Palestina.