ONADA REACCIONÀRIA A ALACANT

Un retorn al blanc i negre

La iniciativa que promou el reconeixement d’Alacant com a zona de predomini castellanoparlant retrotrau la ciutat als seus anys més foscos, quan la dictadura i diversos condicionants socials van provocar l’estigmatització de la llengua pròpia. N’hi ha que han estudiat a fons aquest fenomen.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Deia Enric Valor, insigne estudiós de la llengua i escriptor, que l’Alacant on va establir-se l’any 1932 tenia 75.000 habitants. Era una ciutat batalladora, amb unes classes populars que, en la majoria dels casos, encara no havien abandonat la llengua del poble. S’hi parlava «un valencià marítim, molt semblant al llenguatge d’Eivissa», segons evocava aquest homenot nascut a Castalla, a la comarca de l’Alcoià, famós per les seues rondalles. «Jo he sentit Alacant parlar tota català!», exclamava Valor sobre aquella època. La de la Segona República. La dels anys que van precedir la guerra i la dictadura.

Aleshores, les classes benestants ja ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi