Deia Enric Valor, insigne estudiós de la llengua i escriptor, que l’Alacant on va establir-se l’any 1932 tenia 75.000 habitants. Era una ciutat batalladora, amb unes classes populars que, en la majoria dels casos, encara no havien abandonat la llengua del poble. S’hi parlava «un valencià marítim, molt semblant al llenguatge d’Eivissa», segons evocava aquest homenot nascut a Castalla, a la comarca de l’Alcoià, famós per les seues rondalles. «Jo he sentit Alacant parlar tota català!», exclamava Valor sobre aquella època. La de la Segona República. La dels anys que van precedir la guerra i la dictadura.
Aleshores, les classes benestants ja ...