Les banderes brillaven per la seua absència. Ni la rojigualda ni la senyera acompanyaven una escena aparentment minimalista, però d'alt voltatge polític. El president de la Generalitat de Catalunya, el socialista Salvador Illa, i el líder de Junts per Catalunya, l'independentista Carles Puigdemont, es trobaven a la Delegació de l'Administració catalana a Brussel·les, al cor polític de la Unió Europea, al bell mig de les grans decisions geopolítiques d'un Vell Continent carregat de desafiaments per superar les seues precarietats endèmiques.
L'estampa era inèdita. Mai s'havien reunit el nou comandant en cap dels catalans i l'antic president de la Generalitat de Catalunya, exiliat a Bèlgica, arran de la seua situació processal dintre de l'ofensiva judicial contra els líders del procés independentista. De fet, Puigdemont prosseguia en terres centreeuropees a causa de la negativa del Tribunal Suprem, amb el magistrat conservador Pablo Llarena al capdavant, per aplicar-li la llei d'amnistia.
La trobada tenia un component de desgel —si fa no fa, almenys, a escala escènica— entre els socialistes catalans i la força independentista. A pesar que Junts per Catalunya ha teixit enteses fluctuants amb el PSOE al Congrés dels Diputats a canvi de concessions competencials i polítiques de reconeixement de la llengua catalana, la seua posició a la cambra catalana ha estat ben diferent: rarament s'han establert pactes amb el PSC i han exercit el paper de caps de l'oposició a l'executiu d'Illa, que ha trobat més complicitats amb els Comuns i ERC en els moments més crucials de l'actual legislatura principatina.
Tanmateix, la reunió ha estat carregada de simbolisme i ha servit per a reforçar el relat d'ambdós dirigents. Illa ha emmarcat la trobada amb Puigdemont com un capítol més de la seua ronda de contacte «amb la resta d'expresidents de la Generalitat de Catalunya». «El diàleg és el motor de la democràcia perquè Catalunya continuï avançant. Avui en donem un bon exemple», ha expressat a X, la xarxa social propietat del magnat Elon Musk. El missatge situava la reunió amb Puigdemont en el mateix escalafó que la resta de trobades amb els expresidents catalans.
L'acte del comandant de l'Administració principatina simbolitzava una mena «d'amnistia política» per a Puigdemont, com va definir el mateix mandatari independentista una hipotètica trobada entre la seua persona i el president català o amb Pedro Sánchez, cap de l'executiu espanyol. La seua reunió amb Puigdemont mostrava un reconeixement a la figura del referent sobiranista mentre es troba exiliat a Bèlgica i sense poder retornar a Catalunya arran de l'oposició visceral dels tribunals espanyols perquè se li aplique la llei d'amnistia, validada pel Tribunal Constitucional.
Ara bé, el cap del Govern català estructurava el seu moviment dintre de la seua estratègia de girar el full al procés i vendre l'inici d'una nova etapa a Catalunya, la qual estaria allunyada de l'agitació que hauria provocat el procés d'autodeterminació. O dit d'una altra manera: com un element més d'una pretesa normalització de la situació política principatina. Així mateix, l'apropament a Puigdemont li brindava l'oportunitat per a engreixar la relació entre Sánchez i Junts per Catalunya perquè el mandatari socialista tingui possibilitats d'aprovar uns comptes estatals i esgotar una legislatura que s'ha tornat ben costera amunt per als socialdemòcrates espanyols.
La fotografia visualitzava, al seu torn, la situació «anormal» que experimenta Puigdemont. «Aquesta tarda he estat rebut pel president Salvador Illa a la Delegació de la Generalitat de Catalunya davant de la Unió Europea. Li agraeixo l'amabilitat i la conversa. En situació de normalitat democràtica, aquesta reunió s'hauria hagut de produir fa molts mesos i no pas a Brussel·les, sinó al Palau de la Generalitat de Catalunya, a la capital de Catalunya. Avui ha tornat a quedar clar que no vivim en una situació de normalitat», ha reflexionat Puigdemont a l'antiga xarxa social de l'ocellet blau.
Amb la reunió celebrada a Brussel·les, el líder de Junts per Catalunya visualitzava la seua situació a l'exili provocada per la manca d'aplicació de la llei d'amnistia i com s'havia convertit en la figura icònica de l'embat judicial contra el procés d'autodeterminació dels catalans, en un dels darrers conflictes derivats de l'ofensiva dels tribunals envers l'independentisme. Puigdemont, al mateix temps, exhibia la seua influència davant dels socialistes catalans i espanyols per forçar una reunió en territori belga, a la Delegació de la Generalitat de Catalunya davant de la Unió Europea. Una trobada que, al remat, permetria reforça tant el missatge d'Illa com el del referent juntaire.