La València dels grans esdeveniments i dels grans fastos de l'expresident Francisco Camps i l'exalcaldessa Rita Barberá va coronar-se amb el soroll estrident dels bòlids de la Fórmula 1 a tocar del mar. Malgrat que la bombolla immobiliària havia esclatat i les estretors del crac econòmic es notaven a les carteres precàries dels valencians, el cap i casal va impregnar-se durant cinc anys de l'olor de roda cremada d'una competició automobilística que va disposar de la benzina pública.
L'espectacle va ser organitzat per Valmor, una empresa participada, entre altres, pel president del Vila-real CF i propietari de Pamesa Ceràmica, Fernando Roig. La firma va ser engreixada —i rescatada— amb els diners de la Generalitat Valenciana, fins a deixar una factura milionària. Abans de la intervenció a boxes del Consell del PP, va sondejar-se l'opció d'externalitzar la gestió conjunta del Circuit Ricardo Tormo i la Fórmula 1. Un dels interessats era Roberto Centeno, al capdavant d'Atitlan Capital i gendre de Juan Roig, propietari de Mercadona i germà del mandatari groguet.
Més d'una dècada després d'aquelles maniobres, Centeno torna a irrompre als vells terrenys que van servir de símbol d'aquella València marcada per vendre's al món com un teatre de grans actes globals. El gendre del propietari de Mercadona és un dels principals actors que impulsa el PAI del Grau, un projecte urbanístic incrustat en el triangle d'or de la capital valenciana i que va detallar aquest dimarts l'actual batllessa de la ciutat, la conservadora María José Català.
Si en el seu moment es projectava la construcció de 2.500 habitatges, el nou plantejament eleva la xifra fins a 3.200. Amb 160.000 metres quadrats de zones verdes i 150 milions d'euros d'inversió, la iniciativa urbanística d'Atitlan Capital és compartida amb el fons britànic Hayfin Capital. L'alcaldessa popular va desgranar que el PAI del Grau, rebatejat mediàticament com el nou Manhattan valencià, disposarà de torres amb 42 altures.
El PAI del Grau es tracta, de fet, del remat d'un full de ruta urbanístic que va engegar Barberá en aquella etapa d'entregar la ciutat als constructors i que va replantejar-se —no sense estires-i-arronses amb els moviments socials, conflictes i polèmiques— durant els vuit anys de mandat de Joan Ribó. L'altre gran projecte urbanístic heretat de l'època de vi i roses de l'orgia immobiliària és el PAI de Benimaclet, que va generar més contestació social i ciutadana per l'activitat cívica present al barri.
El model de projecte urbanístic anunciat per l'actual bipartit del PP i l'extrema dreta Vox a València ha estat fortament qüestionat per l'oposició esquerrana, representada per Compromís i el PSPV. «Català ha preferit acontentar les constructores abans que ampliar el parc públic d'habitatge», ha censurat Papi Robles, veu dels valencianistes al consistori, que ha denunciat que amb la proposta de Català «els interessos generals de la ciutat queden supeditats a les grans constructores perquè, al remat, seran les que dissenyen el futur de València».
«Com fa amb qualsevol actuació urbanística que planteja, substitueix les grans zones verdes previstes per carrils per a cotxes i edificis amb piscines que disparen el preu de l'habitatge», han carregat des del PSPV, que ha censurat que el projecte de Català «preveja la prolongació de l'avinguda de França fins a la mar, trencant el gran delta verd que s'havia previst durant el govern progressista anterior». «És una nova oportunitat perduda», han recalcat sobre un projecte que amb l'executiu progressista era impulsat per l'empresa pública Aumsa i ara per agents privats.
Negocis blanc-i-negres
Allunyat de l'etapa que es dedicava a injectar oxigen financer a empreses proveïdores de Mercadona, Atitlan Capital ha adquirit un protagonisme important al terreny immobiliari. La seua implicació urbanística no es limita al gran projecte del PAI del Grau, sinó que està embarcat en un dels desenvolupaments que s'albiren més rendibles a la ciutat de València: el sol terciari del futur coliseu del València CF, que abandonarà la seua ubicació centenària al centre per ubicar-se a la perifèria de la capital valenciana.
El gendre del propietari de Mercadona disposa a través d'Atitlan Capital d'un principi d'acord amb l'entitat blanc-i-negra per a fer-se amb aquests solars per 34 milions d'euros. Tanmateix, la maniobra està subjecta a l'avanç de les obres del Nou Mestalla. El pacte entre el club valencianista i el fons lligat a Centeno preveu una extensió de 30.000 metres quadrats de zona terciària, on es podran ubicar des d'oficines i hospitals de caràcter privat fins a habitatges residencials o amb una finalitat turística. El projecte de desenvolupament del terciari inclou, a més, una torre amb dos blocs de fins a 20 plantes.
Amb més de 1.000 milions d'euros en actius, els tentacles del familiar polític del gran magnat valencià estan presents en camps empresarials, com ara les macroplantes d'energia renovable, les piscifactories, la fabricació i instal·lació de pistes de pàdel, el transport de contenidors del Port de València i l'agrícola, amb cultius d'oli i exportació de fruita fresca des dels camps murcians i valencians cap a la resta d'Europa. Una autèntica xarxa empresarial amb una important cartera de projectes de caràcter immobiliari.