El Big One és el terratrèmol que els científics esperen que s'esdevinga, un dia o altre, a l'Estat de Califòrnia. Un esdeveniment, desencadenat per la falla de San Andrés, que, amb magnituds per sobre de vuit en l'escala de Richter, tindrà efectes colossals per a la ciutadania.
Com que Donald Trump és un home tendent a la megalomania, ell i el seu equip han batejat com el Big One el reguitzell d'aranzels que tenen previst anunciar aquest dimecres des de la Casa Blanca. Hi haurà per a tothom, ha avisat el president dels Estats Units, que fa setmanes que alimenta l'expectació per una estratègia proteccionista de la qual sempre ha fet gala. Seua és la frase, pronunciada en campanya electoral, «'aranzel' és la paraula més bonica del món».
Des que va prendre possessió, el 21 de gener, Trump ha fet de les barreres comercials la seua gran bassa política. Va arremetre primer contra el Canadà i Mèxic, per després centrar-se en la Unió Europea, sempre amb un llenguatge més propi d'un perdonavides d'extraradi que d'un inquilí de la Casa Blanca. A la pràctica, moltes de les seues amenaces no s'han concretat o bé han acabat en fum de canya. Aquest dimecres, però, sembla que serà diferent, com una enorme mascletà d'aranzels i barreres comercials.
Serà, segons Trump —que no es cansa de repetir el missatge que el món ha maltractat comercialment els Estats Units—, el Liberty Day. Els seus acòlits han proposat, fins i tot, que a partir d'ara siga festiu en el país. La Unió Europea, Mèxic, Canadà i la Xina, els quatre principals socis comercials dels Estats Units (vegeu el gràfic) són els qui amb més ànsia esperen els detalls de l'anunci que avui ha d'eixir del despatx oval.
V. Pallardó: «Per a l'economia nord-americana és profundament erroni embarcar-se en aquesta guerra»
En el relat del magnat immobiliari —alimentat pels seus assessors econòmics—, la pirotècnia aranzelària apaivagarà el dèficit comercial i, sobretot, impulsarà el retorn al país de companyies que, al caliu del procés de globalització, han deslocalitzat les seues plantes de producció i han transferit part dels processos productius a països tercers. A ulls del president republicà, un pla sense fissures; a ulls dels experts en comerç i economia internacional, un desgavell. Mitjans econòmics de referència com el Wall Street Journal han manifestat obertament les seues reserves sobre l'efectivitat real d'aquestes polítiques.
«L'aplicació d'aranzels a determinats sectors, a curt termini, protegeix la indústria local del país de les importacions de tercers països —explica Jordi Mundet, professor d'ESIC al campus Barcelona—. No obstant això, la cosa normal seria que aquesta mesura comporte represàlies comercials per part dels països afectats, que és probable que apliquen les mateixes mesures a les importacions estatunidenques. Com a conseqüència, a curt i mitjà termini, això afectarà les empreses estatunidenques, que tindran més dificultats a l'hora d'exportar els seus productes. Finalment, el consumidor també sortirà perjudicat, ja que molts dels productes s'encariran».
D'una opinió molt semblant és el professor d'economia de la Universitat de València, Vicente Pallardó, que considera que, per als Estats Units, l'embranzida aranzelària, més que un tir al peu, és «metrallar-se el peu». «El plantejament de Donald Trump no respon a cap lògica econòmica —lamenta el també director de l'Institut d'Economia Internacional—. Els Estats Units no tenen capacitat per substituir la producció dels béns que importa, menys encara si es compleix la seua amenaça de deportar onze milions d'immigrants. Els Estats Units no disposen dels recursos físics —ni de capital ni de mà d'obra— per substituir la producció eliminada».
El dèficit comercial dels EUA es va situar el 2024 en els 1,212 bilions d'euros.
En conseqüència, explica Pallardó, «haurà de pagar més pels béns que importa. Una part d'aquest increment l'hauran d'absorbir les empreses, però una altra recaurà en els consumidors». L'any 2024, els Estats Units van comprar a l'exterior béns per 3,29 bilions d'euros i va exportar mercaderies per 2,08 bilions. El dèficit comercial es va situar en els 1,212 bilions d'euros. Caldrà veure, d'altra banda, si els aranzels s'apliquen de forma generalitzada, ja que si es fa, també afectarà els béns intermedis que els Estats Units importen al llarg de la seua cadena de muntatge.
«Si la conseqüència dels aranzels són increments de preus i, per tant, inflació, la Reserva Federal mantindrà durant més temps tipus d'interès més alts que en unes altres circumstàncies. Això penalitzarà l'economia», avisa el professor de la Universitat de València, que està convençut que aquestes mesures «responen a una lògica política, però en cap cas econòmica o comercial». «Per a l'economia nord-americana és profundament erroni embarcar-se en aquesta guerra. El seu objectiu últim és impossible d'aconseguir», alerta Pallardó.