Els rostres eren de ràbia i esgotament. La desregulació de l'habitatge havia generat una bombolla als preus del lloguer, que havien convertit en prohibitius els arrendaments de les grans ciutats, així com els d'aquelles viles banyades per la mar Mediterrània. Generacions i generacions, i no sols de persones joves, estaven atrapades per un mercat que s'havia desbocat durant els darrers anys. Un escenari que segava projectes vitals i erosionava la igualtat d'oportunitats.
La tensió per la impossibilitat d'accés a un lloguer digne havia impulsat aquest cap de setmana a Barcelona —i en diferents ciutats de l'Estat espanyol, com ara València, Palma o Alacant— una protesta a favor del dret a una llar digna. «Acabarem amb el negoci de l'habitatge», resava la pancarta de la capçalera de la manifestació a la capital catalana, la qual estava flanquejada per altres que clamaven contra el definit com a rendisme immobiliari.
Dies més tard d'aquesta mobilització, que va aixoplugar unes 40.000 persones a Barcelona, les formacions progressistes del Parlament de Catalunya assolien un acord per intervenir el mercat del lloguer. PSC, ERC, els Comuns i la CUP pactaven la tramitació d'un projecte de llei de mesures urgents en matèria d'habitatge. Un acord que mostra l'existència d'una majoria esquerrana a la cambra catalana i la transversalitat dels socialistes per forjar pactes amb diferents bancades. Aquest dimecres, de fet, han observat com Junts per Catalunya s'ha mostrat entreobert a negociar els pressupostos per contrarestar els aranzels trumpistes.
La legislació segellada entre les quatre forces de progrés, encara que sotmesa a posteriors esmenes, estableix una diferència als lloguers de temporada: discerneix entre els habitatges d'ús recreatiu i els tipificats com a residencials. D'aquesta manera, elimina l'exclusió dels lloguers de temporada del topall dels preus i, fins i tot, atorga la possibilitat als ajuntaments de les zones amb les tarifes més sotmeses a tensió que prohibisquen els arrendaments de temporada. Una mesura que vol establir l'alcalde de Barcelona, el socialista Jaume Collboni, per al 2028.
La normativa ordena els preus del lloguer de les habitacions, ja que fixa que la suma del conjunt de les tarifes de les diferents habitacions arrendades d'un pis no poden sobrepassar el límit marcat per a tota la llar. Així mateix, i amb el propòsit d'evitar abusos immobiliaris, el projecte legislatiu assenyala que s'han de «respectar els estàndards de superfície per persona i llindar màxim d'ocupació». Per a detectar incompliments, la llei incorpora una espurna per a edificar un cos d'inspectors que estaria lligat a una futura comissió de vigilància dels contractes de lloguer.
L'obligació perquè les persones físiques amb cinc habitatges o més s'inscriguen en els registres i la pròrroga automàtica de la tipificació com a protegits dels habitatges que ostenten aquestes característiques a les zones marcades com a tenses, així com l'ampliació dels supòsits per a activar el dret a tanteig i retracte de l'Administració pública, són altres de les accions incloses en la nova legislació residencial. «Al Govern, no li tremolaran les cames», ha afirmat aquest dimecres el socialista Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya, per a defensar aquestes mesures.
Amb l'oposició de Junts per Catalunya
Si el cap de l'executiu principatí ha argumentat la necessitat de la intervenció pública «per garantir que l'habitatge és un dret i no un negoci», la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, la socialdemòcrata Sílvia Paneque, ha reivindicat «el primer pacte progressista després de molts anys». «Faig una crida a sumar esforços perquè l'habitatge interpel·la a tot el món», ha indicat, especialment de cara a formacions que, com ara Junts per Catalunya, s'han oposat al projecte de llei de regulació de l'habitatge. «No tenen sentit», s'han queixat d'algunes de les accions incorporades.
Els independentistes, a través del seu diputat Salvador Vergés, han criticat el decret per «la manca de consens» i han afirmat que, a pesar de compartir algunes mesures, no poden prestar-li el seu suport perquè copiaren algunes de les accions dutes a termes pels Comuns a la capital catalana. «Estan barcelonitzant l'habitatge del bracet dels Comuns», ha advertit. «És un pas endavant», ha celebrat Ester Capella, portaveu d'ERC al Parlament de Catalunya, que ha lamentat l'any perdut per a regular el lloguer. «Avui el Parlament de Catalunya fa un acte de sobirania per a garantir drets, amb seguretat jurídica. Catalunya s'ha avançat en resposta a l'emergència de l'habitatge», ha subratllat.
«És important [aquest projecte de llei], però no és suficient. Hem de treballar en una regulació efectiva per fer abaixar el lloguer i gravar el rendisme fins que no sigui negoci», ha expressat Laura Vega, diputada de la CUP al Parlament de Catalunya. Els Comuns han associat les polítiques de l'antic espai convergent amb les desenvolupades pel PP i han assegurat, en boca de la seua parlamentària, Susana Segovia, que les estan capgirant: «Hem intentat posar barra lliure a l'especulació». «Són profundament nocives», ha retret Eva García, del PP, envers el projecte de llei.
«L'acord arriba tard»
Encara que el Sindicat de Llogateres ha valorat «positivament» el pacte per l'habitatge de les esquerres, ha recordat que «l'acord arriba més de dos anys tard, i recupera una regulació de lloguers temporals i d'habitacions que el PSC va tombar el juliol passat». «La regulació de lloguers temporals i habitacions servirà per a evitar el frau i que es puguin esquivar les regulacions que protegeixen les llogateres: la limitació dels preus en zones en tensió, la prohibició de cobrar honoraris d'agència, els contractes de curta durada o el cobrament de fiances exorbitades i despeses addicionals», han desgranat des del col·lectiu social.
Tanmateix, han insistit en altres mesures que van reclamar en les manifestacions del cap de setmana passat: «Cal abaixar el preu dels lloguers un 50%, necessitem contractes indefinits, prohibir les compres especulatives i un parc d'habitatge protegit 100% públic». «Si volem que l'habitatge sigui un dret, cal que deixi de ser un negoci. Aquest acord és només un pas», han asserenat eufòries. Si no hi ha sorpreses en el procés parlamentari, Catalunya assajarà una regulació residencial més intensiva.