Catalunya respira cultura. Amb un sistema conformat per prop de 6.000 equipaments, les biblioteques compten amb 21 milions de visites anuals, així com els museus i els espais patrimonials solen acumular uns 17 milions d'accessos a cada canvi de calendari. El cinema català va experimentar un 2024 farcit de rècords en produccions i en públic; les sales de teatre van registrar grans afluències; el sector editorial va exhibir el seu vigor, i la música en viu va emprendre una senda positiva, amb una perspectiva d'igualar les xifres del 2023.
A pesar de la vitalitat cultural catalana, el sector acumula diversos reptes i dèficits que la conselleria de Cultura, liderada per Sònia Hernández, pretén redreçar. Segons el pla d'acció publicat aquest dilluns, el Departament preveu reptes encerclats en roig com ara «impulsar la creació, els artistes i les empreses culturals i treballar per millorar les condicions laborals i l'estabilitat dels professionals de la cultura en el marc del desplegament de l'Estatut de l'artista a Catalunya».
Per assolir aquest propòsit, aposta per «impulsar la xarxa de residències de creació, laboratoris d'escriptura de guions i desenvolupament de projectes»; «implementar l'Estatut de l'Artista a Catalunya i millorar les condicions dels treballadors i treballadores de la cultura», «impulsar la creació artística mitjançant el pla estratègic per a la creació artística»; «fomentar la producció a través de la bonificació extraordinària per a la producció de llargmetratges i sèries en versió original en català» i «donar suport a la rehabilitació i modernització de les infraestructures i equipaments culturals privats».
El desplegament del programa Emprèn Cultura i revitalitzar «l'autoria catalana de còmic en llengua pròpia» són mesures incorporades al seu full de ruta que es combinen amb la continuació del projecte de la Casa de les Lletres de la mà de les associacions, així com el revifament de l'estratègia d'arts en salut, que incorpora la potencialitat del teatre, les arts, la música o la literatura en la millora de la salut i el benestar de les persones. La implementació del pla nacional del llibre i la lectura també està entre les prioritats.
La promoció de la cultura catalana a través de l'Institut Ramon Llull, amb «la difusió de la llengua, la creació i les diverses manifestacions culturals catalanes als països del sud», intensificant la presència de l'Institut Ramon Llull i la seua xarxa en aquests territoris és una altra de les carpetes a sobre de la taula de la consellera Hernández. De fet, i per obtenir-ho, proposa «impulsar els grans esdeveniments culturals a Catalunya», «fomentar el coneixement dels clàssics moderns de la literatura catalana» o «acollir un congrés de traducció literària del català a altres llengües».
La cirereta del pastís d'aquest apartat del ful de ruta és «l'establiment d'una estratègia d'internacionalització de l'autoria artística catalana en els següents àmbits: foment de la dramatúrgia, música clàssica i contemporània, fotografia i arquitectura, dansa i, especialment, el programa de residències de creació». L'aposta per les lletres es conjuga amb el redoblament dels esforços per l'audiovisual, amb l'impuls del programa Catalunya Media City a les Tres Xemeneies del Besòs i també el Parc Audiovisual de Catalunya a Terrassa perquè siguen un hub d'innovació i producció audiovisual, digital i del videojoc líder al sud d'Europa.
Amb aquesta meta subratllada a l'agenda del Departament de Cultura, es comprometen a «elaborar un pla de desenvolupament de públics audiovisuals en català per incrementar els assistents a les sales que projecten cinema en català i el consum del nostre audiovisual a les plataformes», «executar el pla de cultura digital 2026» i redactar-ne un amb data de 2029. Incentivar la sincronització de música enregistrada catalana en la producció audiovisual i desplegar la llei de l'Institut de la Filmoteca de Catalunya arredoneixen les metes audiovisuals.
La cultura com a bé d'accés universal
Inquiets pel biaix socioeconòmic en l'accés a la cultura, els membres de la conselleria han establert com a acció prioritària «l'aprovació de la llei de drets culturals per afavorir l'accés universal, la participació cultural i la cohesió social, i promoure un nou marc participat de governança amb el sector». Un compromís legislatiu que se suma a l'autoimposició de la fita d'un 2% del pressupost de la Generalitat de Catalunya destinat al Departament de Cultura i l'impuls d'un pacte nacional per la cultura del bracet del conjunt dels actors implicats del sector.
La taula de la consellera compta amb una carpeta per a «potenciar el patrimoni cultural de Catalunya com a eina educativa i d'identitat col·lectiva i com a motor del desenvolupament econòmic i social del territori». Com a exemples d'actuacions en aquest sentit, el seu full de ruta estableix el programa «Els ulls de la història», l'ampliació del MNAC i el nou marc normatiu en patrimoni material i immaterial, amb l'impuls de lleis de patrimoni cultural, museus, patrimoni immaterial català, i arxius i de documents de Catalunya.
L'impuls d'un pla de reserves nacionals i territorials mancomunades per a establir el sistema de reserves del país com a estratègia de conservació preventiva; engegar un pla nacional d'adquisició de col·leccions; incrementar els ajuts a la cultura de base mitjançant el suport a l'associacionisme i als ateneus com a elements bàsics d'integració social i educativa, i desplegar els programes d'impuls de la dansa música d'arrel s'afegeixen com a iniciatives a desenvolupar. La posada en marxa d'un projecte de realitat virtual per a la cultura popular i digitalitzar el contingut de la Fonoteca arredoneixen l'estratègia de la consellera Hernández.
La construcció i organització d'una xarxa d'equipaments culturals de proximitat; avançar en l'ampliació del Museu Nacional d'Art de Catalunya a Montjuïc; impulsar les biblioteques centrals de Barcelona i Tarragona, així com el nou Arxiu Històric de Barcelona, i revifar «el programa d'internacionalització dels equipaments nacionals a mitjà termini per complementar i definir conjuntament sinergies que permetin una millor difusió i impacte internacional de la creació contemporània de Catalunya i de les Illes Balears» tanquen la llarga llista de deures de la conselleria de Cultura del govern presidit pel socialista Salvador Illa.