L'agulla del rellotge no havia marcat ni les nou del matí i el servei de Rodalies acaparava tots els focus. El divendres passat, a tocar del cap de setmana, un tren quedava enganxat a una catenària, la qual estava situada a 800 metres de l'estació de Bellvitge-Gornal, a la comarca del Barcelonès. Després d'una hora tancats al comboi, alguns dels passatgers forçaren les portes i baixaren a les vies.
Aquesta incidència no ha estat l'única en els darrers dies al servei ferroviari de proximitat, però sí l'estampa més il·lustrativa del problemàtic funcionament que arrossega Rodalies. Encara que darrerament s'ha fet un esforç per compensar el dèficit d'inversió que acumula la xarxa —s'ha executat el 66% dels diners programats del primer quinquenni del Pla de Rodalies 2020-2030, és a dir, uns 2.000 milions d'euros—, la insuficiència persisteix.
Les comparacions entre la inversió efectuada pels executius estatals a les dues grans àrees metropolitanes de l'Estat espanyol mostren aquesta manca crònica de recursos. Al període 1990-2018, Madrid va acaparar el 47% dels diners públics en Rodalies envers el 17% que va rebre Barcelona. Tot, val a dir, en un context de desplegament de la bitlletera pública cap a l'alta velocitat —uns 56.000 milions d'euros, segons un informe de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal— en detriment del tren de proximitat.
«No serà fàcil»
En una legislatura, de moment, plàcida i marcada pels retorns empresarials de firmes que van marxar de Catalunya durant l'etapa més agitada del procés d'autodeterminació, el president de la Generalitat de Catalunya, el socialista Salvador Illa, s'ha trobat amb el primer conflicte d'entitat. El caos a Rodalies ha provocat en la sessió plenària d'aquest dimecres els retrets de l'oposició.
«Per què s'amaga i es nega a comparèixer de forma urgent?», ha preguntat el portaveu dels juntaires, Albert Batet, que ha defensat que el mínim era que Illa compareguera a iniciativa pròpia al Ple per explicar el desficaci a Rodalies. El puigdemontista, que ha recordat que els darrers encarregats de Renfe tenien filiació del PSC, ha exclamat: «Doni la cara». «Ací em té», ha respost Illa. «Resoldre Rodalies no serà fàcil, però ho farem», ha ressaltat en resposta als puigdemontistes.
El cap del Govern català, de fet, ha recordat que «no poden anar a un ritme superior d'inversions si es vol mantenir la xarxa en funcionament» i ha reiterat que la Generalitat de Catalunya treballa en diversos fronts per resoldre el caos de Rodalies: la compra de material rodat —s'ha subratllat que en gener de 2026 entraran en funcionament 110 nous trens— i la millora de les infraestructures, així com de la governança amb una continuïtat del full de ruta de l'anterior govern del republicà Pere Aragonès.
ERC ha demanat, justament, al president Illa que faça un pas endavant: «Cal un cop de timó, un lideratge valent. Ha de ser vostè, en primera persona, qui agafi les regnes davant la incapacitat manifesta del seu equip i dels seus companys de partit a Madrid. No s'amagui president. Això és una crisi de país», ha assenyalat Josep Maria Jové, president del grup parlamentari dels republicans.
«Catalunya no necessita més avions, el que necessita són trens que funcionen i arriben a l'hora», ha pres el relleu Jèssica Albiach, veu dels comuns, en al·lusió al projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat, i rememorant també com els executius populars i socialdemòcrates han prioritzat la inversió en l'alta velocitat. «El país ens cau a trossos. Planti cara al maltractament constant de l'Estat espanyol cap al nostre país, digui prou i exigeixi el que ens mereixem com a país», ha reclamat Dani Cornellà, diputat de la CUP.
Un regal enverinat
Amb els cupaires exigint la dimissió de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, la socialista Sílvia Paneque, els republicans, els comuns i la CUP han pressionat per què Illa afronte un ple monogràfic entre els dies 25 i 27 de març sobre la situació del servei de Rodalies a Catalunya. Els socialistes han acceptat aquesta petició i ha denegat la proposta de Junts per Catalunya perquè es canviara l'ordre del dia.
La crisi coincideix amb les negociacions entre l'Administració estatal i la Generalitat de Catalunya pel traspàs de la competència arran del pacte rubricat entre el PSOE i ERC per a la investidura del socialista Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol. Una cessió competencial que serà un regal enverinat per a l'executiu català si no va acompanyada d'una injecció financera rellevant.