Trobar un lloguer assequible a les grans urbs de Catalunya s'ha convertit pràcticament en una quimera. Les generacions joves, i aquelles que ja no ho són tant, són víctimes d'una bombolla inflacionària al mercat de l'habitatge, on els preus dels pisos i, fins i tot, de l'arrendament d'habitacions s'ha disparat fins a límits inimaginables. Una espiral que el PSC, ERC, CUP i els comuns pretenen minvar a través d'un projecte de llei que incorpora una regulació més intensiva.
Al marge d'aquesta aposta legislativa, el Govern català del socialista Salvador Illa compta amb diverses mesures per intentar afrontar un problema que s'ha convertit en un dels malestars socials més greus dels darrers temps. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, encapçalat per Sílvia Paneque, s'ha compromès a «generar 50.000 habitatges protegits de lloguer per a l'horitzó de 2030 i mobilitzar sòl residencial per construir habitatge protegit, agilitzant les tramitacions urbanístiques i la inversió pública i privada».
L'ampliació del parc d'habitatge protegit de lloguer mitjançant el finançament de l'Institut Català de Finances i «posar a disposició de la reserva pública de solars totes les parcel·les disponibles del patrimoni de la Generalitat de Catalunya per contribuir a la promoció i construcció d'habitatges de protecció oficial» són dues mesures complementàries de la conselleria d'Economia i Finances, liderada per Alícia Romero. Aquestes polítiques públiques estan incorporades als plans d'acció que cada departament ha publicat per mostrar quins són els seus objectius al llarg de la legislatura.
Fons d'inversió públic i un sistema d'ingressos català
Encara que l'habitatge és una de les carpetes més grosses a sobre de la taula de la consellera Paneque, hi ha una altra que amenaça de convertir-se en el primer maldecap rellevant per al gabinet d'Illa. Es tracta del servei de rodalia, marcat per l'infrafinançament i per les incidències quasi constants. En aquest àmbit, planteja, entre altres accions, la gestió del traspàs de la competència i «elaborar el pla de mesures urgents a Rodalies de Catalunya 2025-2026 per a la millora de la informació i atenció als usuaris, la neteja i la seguretat», així com «reforçar i ampliar la xarxa ferroviària a Catalunya».
A escala aeroportuària, destaca la meta «d'incrementar la connectivitat i la capacitat de l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona - el Prat i del port de Barcelona, i protegir-ne les àrees naturals», tot un joc d'equilibris. La consellera Romero, però, no s'allibera de les patates calentes. Una és l'assoliment del finançament singular, un dels compromisos arrencats per ERC a canvi de la investidura d'Illa. La creació d'un fons d'inversió català públic, «desenvolupar una fiscalitat progressiva i verda» i «actualitzar el pla nacional de compra pública d'innovació» són la resta de prioritats.
Amb el propòsit d'impulsar el sector primari català, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, comandat per Òscar Ordeig, planteja, entre altres polítiques, «l'increment del nombre d'actuacions destinades a la millora de programes i estructures per a una millor sanitat animal i vegetal». Ho fa a través «d'ajuts a les agrupacions de defensa sanitària vegetal i a les associacions de defensa sanitària animal», la creació d'una mena de hub de sanitat vegetal i la «potenciació del nou laboratori de sanitat vegetal i animal de Catalunya».
La mesura més reeixida de Miquel Sàmper, conseller d'Empresa i Treball, és «reforçar la inspecció de treball per exercir la vigilància i el compliment de la normativa laboral a fi de millorar les condicions laborals i la qualitat de l'ocupació, especialment dels col·lectius més vulnerables, així com la competitivitat lleial entre empreses». En el terreny dels drets socials i la inclusió, la consellera Mònica Martínez s'autoimposa dos reptes de pes: fer efectiu el traspàs de l'ingrés mínim vital i «establir un sistema de garantia d'ingressos de Catalunya».
Un pla de xoc per la llengua
La conselleria de Política Lingüística, dirigida per Francesc Xavier Vila, disposa d'un pla de xoc pel català. Entre les accions recollides hi ha un rellançament dels «mecanismes d'acollida, ensenyament i dinamització lingüística per a persones adultes per fer front efectivament tant al repte migratori com a les necessitats del conjunt de la població». Una mesura que serà possible gràcies al reforç de la «dotació econòmica i de personal del Consorci per a la Normalització Lingüística».
El full de ruta per la llengua inclou «el foment de la concertació local, amb els agents cívics i socials implicats i amb els ajuntaments, per impulsar el català com a llengua d'acollida; potenciar la concertació social, incloent-hi el català en els cursos de polítiques actives d'ocupació i formació contínua com a matèria, i garantir l'ús normal del català com a llengua vehicular». La convocatòria d'una línia de suport a la política lingüística dels municipis petits i mitjans exercirà de complement.
Involucrar les entitats socials i sindicals en l'acollida i la dinamització lingüístiques; estendre la formació i dinamització de català en entorns d'empresa i treball; incrementar els fons estatals i europeus per a la formació en català; crear un nou certificat A1 per facilitar l'acolliment lingüístic; incloure l'assoliment del C2 de català en el grau d'educació primària i potenciar-ne l'obtenció en altres graus, o potenciar el català en l'àmbit de la salut són accions que hi destaquen. Com també promoure l'ensenyament del català a l'exterior i impulsar l'aprenentatge digital de la llengua pròpia.
A escala educativa, el Departament d'Ensenyament i Formació Professional, que comanda Esther Niubó, fixa com a meta que el sistema educatiu assegure «el domini oral i escrit del català i del castellà al final de l'etapa d'educació obligatòria i de l'occità-aranès a l'Aran, així com la promoció de l'ús social del català». L'augment del finançament de les escoles bressol i llars d'infants d'iniciativa social i elaborar la llei d'universalització i gratuïtat del primer cicle d'educació infantil s'agreguen com a compromisos més rellevants. L'assoliment d'un finançament de 1.500 milions d'euros per a les universitats públiques catalanes és un dels desafiaments cabdals de la conselleria de Recerca i Universitats, liderada per Núria Montserrat.
Psicòleg gratuït i nou model de cures
En l'altra gran pota de l'estat del benestar, la consellera de Sanitat, Olga Mané, ha fixat com a prioritats «acordar la ruta de creixement de la despesa sanitària a Catalunya, assolir un marc de finançament pluriennal i destinar a l'atenció primària i comunitària el 25% del pressupost, perquè esdevingui realment l'eix del sistema». Unes metes estrictament sanitàries que es conjuguen amb la intenció de potenciar «el coneixement i l'ús del català en el sistema públic de salut».
Aquest Departament inclou entre els desafiaments per assolir en aquesta legislatura «l'impuls d'un nou model de cures amb l'aprovació i el desplegament de la Llei de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya». La creació d'un «servei de psicòleg gratuït, sense cita prèvia, de proximitat a tots els municipis de més de 50.000 habitants i les capitals de comarca» complementa les apostes de pes.
Incrementar progressivament els recursos destinats a la cooperació al desenvolupament fins a assolir el 0,7% el 2030 serà una tasca del conseller de la Unió Europea i Exteriors, Jaume Duch, i la vitalització de la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius i la Subcomissió contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l'Esport serà una assignatura per a Berni Álvarez, conseller d'Esports. El redisseny del paper de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya és un propòsit encerclat en roig per a Albert Dalmau, conseller de Presidència.
El repte més reeixit de la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, és «ampliar la capacitat operativa del cos de Mossos d'Esquadra per assolir un mínim de 25.000 mossos el 2030» i a l'àrea de Justícia i Qualitat Democràtica, encapçalada per Ramon Espadaler, les principals metes són la «creació de noves unitats judicials per situar Catalunya al nivell de la mitjana estatal pel que fa al nombre de jutges per 100.000 habitants» i «el desenvolupament del banc de la memòria democràtica».
El Departament d'Igualtat i Feminismes, liderada per Eva Menor, no es queda enrere. S'ha fixat com a accions per a desenvolupar en aquests quatre anys «convertir l'Institut Català de les Dones en un referent i centre d'excel·lència per generar coneixement i eines en matèria d'igualtat», «recuperar la genealogia feminista a Catalunya» o «dissenyar i executar programes de formació i sensibilització per a professionals de l'educació, sanitat, serveis socials i empreses, cossos de seguretat i sistema judicial en la identificació precoç i la resposta eficaç davant de casos de violències masclistes».
Dotar tots els municipis de Catalunya «de protocols i recursos específics per abordar les violències masclistes»; «ampliar la capacitat del servei d'intervenció en crisi per oferir atenció integral les 24 hores a dones i infants víctimes de violències masclistes arreu del territori», i «promoure la coeducació des de la infància amb l'objectiu de fer efectiva la igualtat de gènere i combatre la segregació horitzontal i vertical» arredoneixen la seua agenda. Els deures autoimposats de la Generalitat de Catalunya del PSC.