El català s'ha convertit en les darreres setmanes en arma de conflicte polític per part del nacionalisme espanyol exacerbat. Arran de la sentència del Tribunal Suprem que retalla la immersió lingüística i de les negociacions entre ERC i el Govern espanyol del PSOE i Unides Podem per incloure quotes per al català en la futura llei audiovisual, la dreta política i mediàtica ha iniciat una campanya per erosionar l'ensenyament en llengua pròpia. A l'episodi de Canet de Mar (Maresme), en la qual ha intervingut la unionista Escola Bilingüe de Catalunya, s'ha sumat la croada de Ciutadans per garantir un 25% de temps lectiu en castellà al País Valencià, Illes Balears i el Principat. Una ofensiva que va escenificar-se amb una trobada a Barcelona entre el portaveu dels taronja a l'Ajuntament de València, el conservador i blaver Fernando Giner, i les seues homòlogues a la capital catalana i a Palma, Luz Guilarte i Eva Pomar, respectivament.
Paral·lelament a l'estratègia de les forces conservadores espanyoles per reduir l'espai del català a les institucions educatives, Escola Valenciana ha celebrat durant aquesta setmana el seu sisè congrés. Amb el lema Som llavors, l'organització en defensa dels drets lingüístics ha dedicat aquestes jornades de reflexió a la coeducació, la transformació digital de la docència i, especialment, a sotmetre a examen la llei de plurilingüisme educativa aprovada l'any 2018 per les forces botàniques a les Corts Valencianes. Una normativa que instaurava un percentatge mínim d'ensenyament en castellà i en català del 25%, i un sòl de temps lectiu en anglès del 15%. A partir d'aquests fonaments, els centres educatius comptaven amb llibertat per instaurar el seu projecte lingüístic. Ara bé, amb l'anglès tenint un topall del 25%.
Aquests límits de temps docent per cada una de les llengües són conseqüència de la jurisprudència instaurada per la judicatura espanyola i, singularment, per part del Tribunal Constitucional sobre l'ensenyament en les llengües oficials diferents del castellà. «Les lleis valencianes no poden contradir mai el dret lingüístic espanyol, ni la jurisprudència creada a l'efecte», va introduir Vicenta Tasa, directora de la Càtedra de Drets Lingüístics, membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i professora de Dret Constitucional a la Universitat de València, en una de les conferències envers la llei de plurilingüisme botànica, la qual estava presentada pel periodista Sergi Castillo. «No som un estat independent i, per tant, no tenim sobirania lingüística com altres territoris amb llengües pròpies. Estem sotmesos a la jurisprudència espanyola», va remarcar, per recordar que l'òrgan encarregat d'interpretar la Constitució Espanyola envers l'extensió de les llengües denominades com a cooficials és el Tribunal Constitucional.
«La interpretació del Tribunal Constitucional és que la carta magna fixa el castellà com a llengua comuna arreu de l'Estat espanyol. La resta són llengües autonòmiques, però manquen d'aquesta potestat de llengua comuna. Atesa aquesta consideració, l'única llengua que els ciutadans espanyols han de conèixer és el castellà. D'aquesta manera, tenim un idioma oficial arreu de l'Estat espanyol, com és el castellà, i altres que només ho són als respectius territoris. Aquesta interpretació, en la pràctica, suposa que una llengua és més oficial que l'altra», va explicar, per indicar: «El Tribunal Constitucional va establir que l'oficialitat lingüística implicava el dret a utilitzar-lo en l'administració pública, a l'ensenyament a l'escola i a la promoció dels poders públics. Ara bé, no interpretava que per a l'oficialitat plena s'hauria d'exigir de manera obligatòria el seu coneixement. Tenim, en conseqüència, una interpretació constitucional en la qual el castellà és obligatori, i la resta no. Això suposa una devaluació evident de l'oficialitat de les llengües diferents del castellà».
Aquesta lectura, segons va exposar la directora acadèmica de la Fundació Nexe, va donar-se arran de la sentència del Tribunal Constitucional contra la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de l'any 2010. «En aquesta resolució, es considera que la qualificació de llengua pròpia d'un territori no té valor jurídic, la qual cosa suposa una assimilació lingüística», va subratllar, per retratar: «Aquella sentència fou involutiva i, de fet, xocava amb la jurisprudència en matèria de llengua a l'escola que s'havia instaurat durant la dècada dels vuitanta i els noranta del segle passat. A partir de la sentència contra l'estatut, s'ha establert una jurisprudència que ha permès, per exemple, sentències bel·ligerants del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de Justícia català». «Tota aquesta jurisprudència ha estat influenciada de manera negativa pel nacionalisme espanyol», va complementar per enquadrar el marc jurídic en el qual s'impulsa la llei de plurilingüisme, on la jurisprudència existent fixa el requisit d'un mínim de temps lectiu en castellà del 25%.
«L'èxit de les polítiques lingüístiques està fonamentat en tres pilars: un marc jurídic fort per a la llengua; l'existència d'una estratègia política de promoció que compte amb recursos suficients i que estiga avaluada per evitar disfuncions; i un suport social important i contundent de la societat. En el cas del País Valencià, comptem amb un marc jurídic espanyol que ens limita i ens frena, així com ens trobem amb resistències considerables envers la llengua», va contextualitzar. «Hem avançat, però encara estem lluny de ser hegemònics», va lamentar. I va proposar: «Si volem que el valencià guanye espais d'ús social, que siga majoritari al si de la societat valenciana, necessitem una política lingüística sòlida i un suport crític i contrastat de la mateixa». «La llei de plurilingüisme del Govern valencià és positiva, encara que té aspectes a millorar», va rematar.
Amb la fixació del marc jurídic en el qual està inserit el model lingüístic a l'escola del Botànic, l'exdirector general de Política Educativa (2015-2019), mestre i membre d'Escola Valenciana, Jaume Fullana, va examinar la llei de plurilingüisme per atorgar-li una qualificació momentània, la qual estava basada en si s'avançava o es retrocedia envers el model de línies lingüístiques existent durant l'etapa del PP. Segons l'estudi realitzat a partir de les dades incorporades a l'aplicació de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, dirigida per Vicent Marzà, de Compromís, 39 centres educatives d'ESO s'han sumat al programa lingüístic experimental, en els quals s'ajorna la seua incorporació als mínims de llengua pròpia que estableix la normativa botànica.
La cartografia d'aquestes autoritzacions coincideix amb les comarques amb més penetració del castellà. Al Baix Segura, s'han acollit 25 dels 27 instituts existents; al Vinalopó Mitjà 5 de 13; a la Foia de Bunyol, 2 de 3; a la Plana d'Utiel 3 de 3; als Serrans, 1 de 3, i a la Vall de Cofrents, 1 de 2. En el cas de l'Alacantí, només un dels 75 existents, i a l'Alt Vinalopó, solament un dels cinc. «L'autorització de possibles programes experimentals ha d'estar subjecta a garantir l'adquisició dels objectius del programa plurilingüe i intercultural, és a dir, a l'assoliment de les competències plurilingües i interculturals fixades», va esmentar Fullana com a proposta de millora.
En el cas dels centres d'educació infantil i primària, l'anàlisi elaborada per l'exalt càrrec assenyala que el 61% dels col·legis d'aquests trams docents compten amb una càrrega lectiva en català superior o igual al 50%. En les comarques d'Alacant, representa el 50% de les escoles, a les comarques de Castelló un 86% i a les comarques de València és d'un 70%. A l'ESO, però, l'estudi assenyala una reducció dels centres del País Valencià que tindrien una càrrega lectiva en llengua pròpia superior o igual al 50%: oscil·laria entre el 19% del total d'instituts del territori valencià fins al 59%, depenent dels criteris emprats per a confeccionar la radiografia.
La comparació entre l'oferta existent amb el model del PP, fonamentat en línies en les quals la docència era pràcticament exclusiva en una de les dues llengües, i l'actual model plurilingüe revela dades preocupants. Segons les xifres aportades per Fullana, el 72% dels instituts d'Alacant oferien línies en català durant l'etapa del PP, així com el 100% dels centres de secundària de Castelló, el 67% dels existents a Elx (Baix Vinalopó) i el 100% dels presents a València. Amb l'actual sistema de plurilingüisme, el nombre de centres amb una càrrega lectiva en llengua pròpia superior o igual al 50% suposa el 0% a Alacant, del 18% al 91% a Castelló, del 7% al 20% a Elx i del 3% al 52% al cap i casal del País Valencià. «Els centres d'educació secundària, que en el moment d'entrada en vigor la llei de plurilingüisme tenien autoritzat un programa plurilingüe d'ensenyament en valencià [coneguda popularment com a línia en valencià], haurien d'haver establert un percentatge vehicular en valencià igual o superior al que tenien autoritzat», va expressar com a remei previ Fullana.
Si l'anàlisi s'efectua per unitats, d'acord amb les dades del referent d'Escola Valenciana, el model plurilingüe comptaria amb opcions de superar l'antic sistema de línies. Mentre el 53% de les unitats educatives eren de línia en català, amb el nou sistema el nombre d'unitats amb una càrrega lectiva superior o igual al 50% suposa del 16% al 57% del total. «Cal una promoció real i efectiva que assegure una càrrega lectiva en llengua minoritzada superior o igual al 50% en totes les unitats», va assenyalar el representant de l'entitat per la llengua.
El retrat confeccionat estableix, al seu torn, que el nombre de centres d'infantil i primària amb una càrrega lectiva en català superior o igual al 50% adscrits a instituts amb el mateix temps docent en llegua pròpia oscil·la entre el 28% i el 86%. El 28% complirien rigorosament, el 58% estan associats a instituts que podrien o no donar continuïtat al programa lingüístic màxim en català i el 14% estarien privats de seguir amb aquest model. «Els instituts que tenen adscrits centres d'educació infantil i primària amb una càrrega lectiva en valencià superior o igual al 50% han de garantir aquesta proporció», va reclamar una de les cares històriques d'Escola Valenciana.
«Aplicar aquests percentatges era un retrocés en els nostres projectes lingüístics d'ensenyament en valencià», va criticar Oreto Trescolí, directora de l'IES Guadassuar, ubicat a la comarca de la Ribera Alta, i veu del col·lectiu de Centres pel Valencià, que aixopluga instituts d'Alcoi, Muro (Comtat), Bellreguard (Safor) o Algemesí (Ribera Alta). Com a responsable d'una entitat escolar que va encapçalar la revolta educativa contra la llei del plurilingüisme per restar temps lectiu al català a favor del castellà, va explicar que «s'estava imposant un percentatge de castellà quan els nostres alumnes eren més competents en castellà que en valencià, malgrat impartir les classes quasi al 100% en valencià». «L'ensenyament en valencià ha estat factor de cohesió social. No s'ha produït cap gueto amb les persones migrades. Els nouvinguts d'aquestes comarques empren el valencià», va subratllar per rebatre una de les justificacions per tombar el sistema de línies.
Conscient de «la voluntat i les bones intencions de la conselleria per estendre el valencià a l'escola», va apuntar que «calia un vestit a mida adaptat a la realitat d'un territori complex». «La realitat sociolingüística de les comarques centrals i de les riberes és diferent d'altres indrets. Exigim un pensament perquè tinguen en compte als centres valencianoparlants. De vegades, volem captar els del sud i ens oblidem d'aquells de casa», va censurar, així com va acusar el departament d'Ensenyament «de sentir-se sols». «Atès que no podíem acollir-nos als programes experimentals, finalment estem ajornant l'aplicació d'aquests percentatges gràcies a unes noves tecnologies de docència. Ara bé, només hem resistit 10 dels 70 centres que van firmar el manifest. La resta han retallat la docència en valencià per assumir el percentatge de castellà exigit a la llei», va lamentar, per advertir de «la manca de preparació» per complir amb la docència en anglès.
Amb una exigència de «més assessors lingüístics, els quals són els encarregats de dissenyar a peu d'obra els programes plurilingües», va alertar que «l'escola no pot assumir, ni ha de fer-ho de manera solitària, el paper de normalització del valencià». «Ens calen polítiques lingüístiques, una oferta de televisions en llengua pròpia en les quals els joves s'acostumen als accents d'altres variants. Hi ha una realitat a les nostres comarques: a pesar que l'alumnat viu en valencià, a l'hora de llegir està més a gust en castellà. Els resulta incòmode llegir en oriental, quan, per exemple, estan més acostumats a escoltar les altres variants del castellà. Què passa amb el valencià? Si poguérem veure TV3 o IB3, estaríem més familiaritats i no tindríem aquesta llunyania cap a altres varietats del nostre mateix idioma», va demanar.
«Perdem algunes línies, però la llei de plurilingüisme crea nous parlants i un alumnat més competent en la llengua del seu país», va argumentar en una altra de les conferències Reis Gallego, directora general d'Innovació Educativa i Ordenació, de Compromís, qui va destacar que s'ha passat de tenir el 30% dels centres educatius valencians adscrits a l'antic programa de les línies en català al fet que un 53% gaudisca d'un percentatge de temps lectiu en llengua pròpia superior al 45%. «A les comarques d'Alacant, queda molta feina per fer, però és un avanç per a classes que abans només tenien un 20%», va manifestar, mentre es comprometia «a fer una avaluació dels resultats dels programes plurilingües i a un augment de la proporció d'ús vehicular en valencià en les comarques en les quals els percentatges són més baixos o la diferència amb primària és major». Els deures del plurilingüisme valencià per millorar la qualificació en les pròximes avaluacions.