Manifestació

Barcelona clama contra la repressió i per una primavera electoral

El sobiranisme supera una altra prova de foc i demostra la seua gran capacitat mobilitzadora. La manifestació, convocada per censurar el judici a l’1 d’octubre, també adquireix aroma preelectoral després de la convocatòria d’eleccions espanyoles per al 28 d’abril.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Són les 15.45 i per Rambla Catalunya baixen centenars de manifestants que es dirigeixen cap a la Gran Via de les Corts Catalanes. La manifestació comença a les 17.00 i el sobiranisme es conjura per omplir els carrers, que ja són plens abans de l’hora d’inici. Es tracta d’una nova mobilització unitària. La convoquen, com sempre, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, conjuntament amb Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, la CUP, Catalunya en Comú i la Crida Nacional per la República, a més d’altres entitats sobiranistes d’àmbit cultural, lingüístic, municipal i sindical. Els manifestants són citats entre Plaça Espanya i Plaça de la Universitat, tot recorrent la Gran Via. Ho faran en una hora de termini, atès que en aquesta plaça se celebrarà l’acte polític de cloenda.

L’ambient és el de tantes altres ocasions. El sobiranisme mai no falla quan és interpel·lat a omplir els carrers. I des que va començar la repressió en la tardor de 2017, amb els fets del 20 de setembre i especialment amb l’encarcerament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart el 16 d’octubre de 2017, les manifestacions i la mobilització s’ha multiplicat. El 16 de febrer de 2019 n’és l’enèsima mostra. Es comprova al carrer Balmes, a vessar d’autobusos aparcats. Alguns, procedents de Girona, fan tard, segons explica una periodista que procedeix d’aquesta ciutat.

Manifestant sosté un cartell de l'ANC / Efe

Fins al carrer Compte d’Urgell, la Gran Via acull els manifestants omplint la carretera. Un helicòpter policial és xiulat pels presents mentre sobrevola aquest espai. Pilar Rahola arriba per banyar-se entre una multitud que fa càntics afectuosos amb el seu nom. Entre Compte d’Urgell i plaça de la Universitat, els manifestants han de respectar la tanca de seguretat. És ací on hi ha la comitiva d’autoritats, presidida per una pancarta en què es pot llegir el lema de la manifestació: “l’autodeterminació no és delicte!”, amb exclamació inclosa. Els manifestants sostenen cartells repartits pels organitzadors amb el mateix missatge.

Els presos i exiliats, recordats a la manifestació / Òmnium Cultural

Tot just abans de la marxa, amb els carrers ja plens, les autoritats atenen els mitjans. Tots celebren la resposta mobilitzadora de la ciutadania. El primer a parlar és Pere Aragonès, vicepresident de la Generalitat de Catalunya. “Aquest és un judici polític que combatrem políticament”, diu citant el president del seu partit, Oriol Junqueras, que va declarar dijous al Tribunal Suprem. David Bonvehí, en representació del PDeCAT, reivindica “l’esforç i el sacrifici” dels presos i exiliats davant “aquest judici polític que passarà a la història” per, entre més coses, “la molt baixa qualitat de la democràcia espanyola”. Més contundent és Carles Riera, diputat de la CUP, que fa una crida a que continue la mobilització. “El poble ha de prendre els carrers” per “crear una situació que ens permetrà autodeterminar-nos”. Riera és l’únic que, en les intervencions prèvies a la manifestació, fa clara referència a la vaga general convocada el pròxim dijous dia 21 de febrer per part d’Intersindical. Els assistents també reivindiquen aquesta vaga en distints moments de la manifestació. Després, cara al públic, Elisenda Paluzie feia un clam per participar-hi. També Josep Maria Cervera, president de l’Associació de Municipis per la Independència, qui demanava “a tots els alcaldes que es posin al costat dels veïns i busquin la fórmula per sumar-se a la vaga i aturar el país”. Natàlia Sànchez, diputada cupaire, també feia el clam, incitant el càntic de “vaga, vaga, vaga general”, seguit pels assistents. I el mateix farien els representants d’Intersindical -Àngels Masip- i de la USTEC -Ramon Font-, aquest últim de l’àmbit de l’ensenyament.

Tornant a les intervencions prèvies a la manifestació, Elisenda Paluzie, de l’Assemblea Nacional Catalana, es mostra “molt contenta” perquè “la gent no falla mai”. Albert Batet, portaveu parlamentari de Junts per Catalunya, reivindica la “lliçó que hem d’aprendre dels presos polítics”. Marcel Mauri, que representa Òmnium Cultural, defineix la manifestació com “un mur humà contra l’Estat, contra la intolerància i pels drets”, en referència a les paraules del fiscal Fidel Cadena, que en les seues intervencions al judici celebrat al Tribunal Suprem justificava la “violència” de l’independentisme per “l’existència” de “muralles humanes” el 20 de setembre i l’1 d’octubre, segons la seua acusació. Aquestes paraules les reiteraria més tard en l’acte de cloenda, quan rebia l’ovació del públic. Fora de l’espai independentista, Jéssica Albiach, de Podem, denuncia que el judici “els hauria de fer cara de vergonya als qui diuen ser demòcrates”, i reivindica “el diàleg com a única sortida” al conflicte català.

Quan més s’apropa l’hora d’inici de la manifestació, més complicat es fa sentir les declaracions. Els crits d’unitat cada cop que un representant polític creua la Gran Via silencien la resta de les paraules. També els de “llibertat presos polítics”, “independència” i tants altres. La pancarta de capçalera de la manifestació la sostenen, entre molts més, Marcel Mauri, Montse Puigdemont -germana del president exiliat-, Quim Torra, Roger Torrent, Elisenda Paluzie, Pere Aragonès, Albert Batet, Esther Capella, Joan Josep Nuet, David Fernàndez, Elsa Artadi o Natàlia Sànchez.

Capçalera de la manifestació / Òmnium Cultural

Les eleccions espanyoles, presents

En les declaracions als mitjans, els polítics també es referien a les pròximes eleccions del 28 d’abril, convocades recentment per Pedro Sánchez. Aragonès pronostica l’inici d’una “primavera republicana i de la llibertat”. “Davant les eleccions, l’amenaça de l’extrema dreta i la por del PSOE, omplirem les urnes”. Roger Torrent, president del Parlament, celebra que “la gent no falla mai quan es cridada en defensa dels drets i les llibertats”. Per això, “les urnes no ens fan mai por: és una oportunitat per omplir-les d’independència i de república”, diu fent un clam per construir un “dic de contenció contra l’extrema dreta”.

Pel seu compte, Quim Torra exigia “poder parlar de tot” i “que s’escolti la veu de Catalunya”. “Que siguin coratjosos”, deia tot just després del fracàs de les converses amb el Govern de Pedro Sánchez. El més electoralista, però, era Albert Batet. El company de formació del president català i també alcalde de Valls aprofitava l’acte de Ciutadans a Amer -localitat de Carles Puigdemont-, celebrat el mateix matí per recordar que la formació d’Albert Rivera i Inés Arrimadasés primera força al Parlament perquè l’independentisme no va ser mur de contenció el 21 de desembre de 2017”. Per tant, “la nostra resposta ha de ser la unitat”. Tota una petició per elaborar una llista independentista unitària de cara a les eleccions espanyoles, tal com ja ha suggerit la Crida Nacional per la República, que pretén sumar també els comuns per fer un front antirrepressiu al Congrés espanyol.

Imatge de la manifestació / Assemblea Nacional Catalana

Tot i estar fora de l’espai dels partits polítics, Marcel Mauri també es referiria posteriorment, en l’acte de cloenda, a les eleccions del 28 d’abril. “No permitáis que los intolerantes se apoderen de las instituciones”, deia en castellà adreçant-se al conjunt del poble espanyol.

El judici, eina per denunciar i per avançar

Al parlament de cloenda, Elisenda Paluzie demanava “convertir el judici en una oportunitat, en un bumerang contra l’Estat espanyol”. La presidenta de l’ANC considera que això ja s’està fent, atès que “ara és molt més senzill que fa dos anys explicar arreu del món perquè volem la independència”. Com a exemple posava les paraules del president de la cambra britànica dels comuns, que assegurava aquesta setmana que allí es podia parlar de la independència de Gal·les, en una clara condemna a la situació que viu Carme Forcadell.

Elisenda Paluzie i Marcel Mauri a l'acte de cloenda de la manifestació / Òmnium Cultural

“Siguem conscients del moment en què vivim i de la nostra responsabilitat”. Amb aquests termes s’expressava a l’acte de cloenda Montse Bassa, germana de Dolors Bassa, també en referència a l’oportunitat d'aprofitar el judici com a eina política. Amb convicció parlava també Isaac Pucela, vingut des de Madrid per assegurar que “estem farts que una bona part dels madrilenys i dels castellans siguem utilitzats com a argument” per anar en contra del projecte independentista.

Segons els organitzadors, mig milió de persones han omplert els carrers. 200.000 segons la Guàrdia Urbana. Una xifra que supera clarament la reunida per la dreta espanyola el passat diumenge a Madrid per protestar contra el diàleg entre el Govern espanyol i el català. En aquell cas, la delegació del govern estatal va comptabilitzar 45.000 persones, 200.000 segons els organitzadors. Una vegada més, per tant, el sobiranisme guanya la partida al carrer. Ara vol guanyar-la també a les urnes el pròxim 28 d’abril per contribuir a la derrota de la dreta i l’extrema dreta espanyola, que desitgen arribar a la Moncloa per tornar a intervenir Catalunya a través de l’aplicació de l’article 155, aquesta vegada sine die i afectant també l’educació i els mitjans públics de comunicació. Aquest objectiu, però, dependrà fonamentalment del comportament electoral a la resta de l’Estat espanyol. Des de l'escenari, Gabriel Rufián convidava a cridar "no pasarán" en referència "als tres genets de l'apocalipsi ultra". Elsa Artadi, consellera de Presidència, també utilitzava aquest crit. "Perquè som muralles humanes i avui podem dir-ho ben alt: no passaran!".

Més enllà de la cita electoral i de l'amenaça representada l'extrema dreta, tal com concloïa Joan Josep Nuet, dels comuns, “la grandesa d’un poble es mesura en dies com aquest”, en què el sobiranisme ha tornat a eixir reforçat, unit i escoltat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.