Entrevista a Josep Maria Cervera

‘No seria optimista pensant que si som capaços de fer govern normalitzarem la situació’

Tot i que va nàixer a Figueres l’any 1968, Josep Maria Cervera és l’alcalde del Port de la Selva, un municipi empordanès d’un miler d’habitants. Ara, des de fa tot just un mes, també és president de l’Associació de Municipis per la Independència, una entitat que, com gairebé totes les que miren d’aconseguir una Catalunya independent, ha guanyat pes durant els darrers anys. Parlem amb ell.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

- Vostè és associat al PDeCAT. Quan va entrar en política i per què?

- Des de molt jove vaig ser militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya i vaig entrar com a regidor de Joventut al meu Ajuntament l’any 1995. Tot i que, la meva vida política comença quan sóc triat alcalde del Port de la Selva el 2011. Sempre havia estat preocupat pels temes de política municipal.

- El 2011, el mateix any en què vostè, amb molts altres, construeix i impulsa l’AMI. Esperaven llavors arribar on són ara en set anys?

- Nosaltres, quan vam fer el pas, el férem convençuts que algun dia seríem independents. El que és veritat és que deu n’hi do el que s’ha avançat. I a vegades no es valora prou on som ni com hem estat de capaços per créixer. L’alcalde d’Arenys de Munt i el de Vic van decidir que calia fer un pas més després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Ells van posar les bases del que havia de ser aquest moviment. Quan el constituírem, teníem 157 municipis que li donaven suport. És cert que el recorregut ens ha fet créixer moltíssim. Ara en tenim 787 municipis, a més de les diputacions i de pràcticament tots els consells comarcals.

- Imagine que esdevenir president de l’AMI, amb aquesta situació judicial, li genera vertigen. Tot i que l’expresidenta, Neus Lloveras, no ha estat encausada.

- Evidentment, hi ha inquietud. Però l’experiència que tinc és que a l’AMI sempre hem intentat ser molt rigorosos amb totes les coses que fèiem: tant judicialment com política. Potser no és una casualitat que la Neus Lloveras hagi quedat fora de la causa. Però tal com està actuant en aquests moments la justícia, ens adonem que fer les coses bé tampoc ens assegura res. Més enllà d’això, jo he fet el pas convençut i tranquil. Presideixo una entitat legalment constituïda, registrada. I la independència que busquem és inclusiva. No excloem ningú ni anem en contra de ningú. Per tant, estic molt tranquil.

- Sota la seua presidència, quin pensa que és el paper que ha de jugar l’AMI? Hi haurà canvis?

- Ja vaig dir que la meva tasca havia de representar la continuïtat des del primer president, Josep Maria Vila d’Abadal, fins l’anterior a mi, Neus Lloveras, passant per la de tants altres. La línia continua sent la de trobar grans consensos en la nostra entitat malgrat conviure-hi sensibilitats polítiques molt distintes. Per tant, cal continuar fet del municipalisme un eix vertebrador. I malgrat que ja estàvem acostumats a l’embat judicial, en aquests moments és enorme. I hem de prendre moltes posicions per defensar els nostres electes. I una de les coses que pot fer l’Estat espanyol és inhabilitar la primera línia d’electes municipals d’aquest país. I la prova la tenim amb la recent reunió dels fiscals de Catalunya, que era una posada en funcionament d’aquells processos que s’havien iniciat abans de l’1 d’octubre.

- Quants alcaldes i electes hi ha ara encausats pel procés repressiu?

- Per l’1 d’octubre han anat a declarar una cinquantena. Potser és pot mediàtic, però des del moment en què es constitueix l’AMI sempre hem estat sota la pressió judicial. Ja teníem uns 350 casos oberts per diversos motius: mocions de territori lliure i sobirà, temes de banderes, la mateixa adhesió a l’AMI o les quotes... Sempre hem tingut els jutges a sobre. El que passa és que quan el fiscal José Manuel Maza en el seu moment inicia l’embat pels decrets que havíem signat, ell mateix deia que hi havia 700 alcaldes en el punt de mira. Fa sis mesos d’aquelles actuacions i, o es tancava la carpeta, o es prorrogava. I s’ha prorrogat. I una de les nostres batalles és poder preservar el món municipal.

- Les quotes de les quals es nodreix l’AMI procedeixen dels ajuntaments. Temen que se’ls acuse de malversació?

- El tema de les quotes no sé si va tant per la malversació o pel fet que no s’havia fet el tràmit administratiu com tocava. Però és veritat que pel tema de quotes havíem guanyat moltes sentències i n’havíem perdut algunes. Les que guanyàrem les havien recorregut i ara restem pendents del que digui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El que ens fa por, però, és que aquesta sentència va més enllà de valorar del tràmit de les quotes i entren en el fons i diguin que la nostra entitat té com a finalitat assolir la independència de Catalunya.

- També s’ha donat el cas de Terrassa.

- En aquest cas es qüestionava l’adhesió a l’AMI. En el seu moment s’hi va adherir tal com ho fan tots els ajuntaments: amb un acord per majoria absoluta del ple. Ara, ells han dit que volen donar-se de baixa de l’AMI i nosaltres hem demanat que ho fessin per un acord amb majoria absoluta, no de simple, entenent que la relació ha de ser amb les mateixes condicions. Però en aquest cas el que és qüestionava era si els ajuntaments podien formar part d’una entitat que tingués com a finalitat la independència de Catalunya. I això ho hem perdut en primera instància, pel que hem hagut de recórrer. No és la primera sentència en aquest sentit: teníem la de Reus i la de la Diputació de Tarragona. I també estem pendents de la de Castelldefels.

- Entre 16 ciutats més poblades que hi ha a Catalunya hi ha menys presència de l’AMI.

- És veritat que la mateixa exigència que ens hem posat nosaltres perquè s’entri a l’AMI per majoria absoluta fa que els ajuntaments fraccionats tinguin dificultats per accedir-hi. En les grans ciutats tenim menys implantació, però això no vol dir que no hi hagi majories independentistes. Des de Barcelona, quan es va plantejar el tema, hi havia majoria simple. Nosaltres mateixos no admetem ningú que no ho faci amb majoria absoluta. Llavors, el discurs que a vegades es vol fer que l’independentisme té poca implantació en les grans ciutats no vol dir que no tinguem majoria.

Josep Maria Cervera el 15 de març de 2018, dia en què va ser nomenat president de l'AMI / Premsa AMI.

- El 21 de desembre, però, hi va haver un augment de vots a Ciutadans en aquestes ciutats. Els preocupa?

- Això és veritat, però també ho és que molts partits independentistes van créixer en llocs no es preveia. És molt pervers intentar parlar d’això quan no han volgut que ens poguéssim comptar. I la manera de fer-ho era amb un referèndum pactat. En vam tenir un i ja coneixem el resultat.

- Una de les coses que s’havien plantejat per donar sortida a aquest referèndum era l’anomenat Espai Lliure a Brussel·les i l’Assemblea d’Electes. Quin paper juga l’AMI en la construcció d’això?

- En aquests moments no estem jugant cap paper en aquest sentit. De moment, aquest espai no l’hem vist i ningú no ens ha explicat si hem de tenir algun paper. Per tant, no hi som. Ni hem estat nosaltres qui ho ha plantejat. Per tant, no en sabem més. Tot i que com a entitat municipalista estem disposats a entrar allà on puguem ajudar per aconseguir el nostre objectiu.

- Una de les matrius sobre la que s’hauria de basar aquest espai encara hipotètic són els càrrecs municipals electes. Ningú us ha sondejat la possibilitat d’utilitzar el registre que van crear per fer una futura Assemblea de Càrrecs Electes?

- El que hauríem de dir és que l’AECAT (Assemblea d’Electes de Catalunya) no deixa de ser res més que un registre de càrrecs electes. Mai no ha sigut més que una base de dades de la qual nosaltres hem sigut els dipositaris. Potser vam pecar i ens va semblar que era una solució molt àgil. Però a l’hora de gestionar aquesta base de dades hem vist que no era tan fàcil com prevèiem. I amb la situació de complexitat que viu aquest país no s’ha convocat aquesta Assemblea de Càrrecs Electes. No perquè no hagi estat prou greu la situació, sinó perquè era molt difícil.

- És a dir, els partits de la majoria independentista, coneixent que vostès estan fent aquest registre amb vistes de convocar una assemblea, no han contactat amb vostès de cap manera?

- El que no sé és com es defineix aquesta Assemblea de Càrrecs Electes. Parlem només de càrrecs municipals? Jo no us puc avançar res, perquè desconec quin ha de ser el format d’aquest espai. No som els promotors de l’Espai Lliure de Brussel·les.

- Quina hauria de ser l’estratègia més adequada d’ací al 22 de maig, quan acaba el termini per investir un president de la Generalitat?

- Cadascú té un rol i té un paper. El meu és intentar mantenir la unitat d’acció dintre del nostre àmbit municipal. I aquí conviuen moltes tendències. D’aquí al 22 hauríem de mirar de ser capaços de fer govern. Perquè entenc que fer-ho ens restaria poc. Però com que la situació canvia cada dia, tampoc no seré jo qui descarti un altre escenari.

- Pensa que s’haurien d’impedir, coste el que coste, unes noves eleccions?

- Penso que t’ho acabo de contestar.

- Fins a quin punt considera positiu mantenir l’estratègia de tensió amb l’Estat de cara a la investidura?

- Jo el que entenc és que abaixar els braços i assumir tot el que vol l’Estat segurament ens perjudicarà més que no ens ajudarà. Hem de ser capaços de mantenir un discurs d’esperança, de mirar endavant i de no renunciar a res. I continuar defensant la nostra postura com hem fet sempre: de manera cívica, pacífica i democràtica. I hauríem de fer per no apartar-nos-en.

- Triar un candidat que no sigui Puigdemont és, d’alguna manera, abaixar els braços?

- Ja li dic que és molt difícil poder valorar això en una situació tan complicada. I, per tant, jo no em veig amb cor de fer afirmacions tan categòriques. Hi va haver la proposta d’investir Puigdemont i després n’ha hagut d’altres. Hem de mirar de ser capaços de posar en evidència cada cop que puguem l’Estat espanyol. Perquè al final, tots vam acceptar les seves regles per al dia 21 de desembre i vam anar a unes eleccions que van tenir uns resultats. I el que ha passat fins avui és que no s’ha respectat la voluntat del poble de Catalunya expressada en aquell moment.

- Tornant al tema estrictament municipal, com està afectant la intervenció de la Generalitat als ajuntaments?

- Afecta de diferents maneres. A vegades no tan directament als ajuntaments com a tal, però sí a entitats que rebien ajudes que ara no en reben. I el que ens toca als ajuntaments moltes vegades és assumir aquestes despeses per garantir que no res no quedi aturat. També ens afecta a vegades la relació amb els representants de l’administració de la Generalitat perquè, al final, qui acaba decidint és una persona llunyana. I els càrrecs intermedis actuen amb molta prudència. Això vol dir que hi ha coses que queden encallades. Hi ha l’exemple de la meva relació com a alcalde amb l’inspector de zona dels Mossos d’Esquadra. Hi ha unes reunions regulars per explicar-nos què passa i per analitzar com està el nostre municipi, quines accions han ocorregut i quines caldran. I des que hi ha el 155, això, que es feia amb regularitat, s’ha perdut. I jo continuo estant allà mateix. Entenc que el tema de la seguretat és un prou seriós.

- Per tant, quan més s’allargui el 155, pitjor serà per als ajuntaments catalans.

- Crec que serà difícil. Si cedim molt i intentem tornar a segons quin escenari, ho veig poc factible. Jo crec que, segurament, si tenim un govern aixecaran el 155. Però no tinc clar que tornem a les relacions d’anys enrere. Per tant, no seria gaire optimista amb què, si som capaços de fer govern, normalitzarem la situació al nostre país. Veient com està actuant l’Estat espanyol, em costa veure-ho.

- De cara al 2019 ja s’estan movent fitxes per a les eleccions municipals: candidatures unitàries, debats, etc. Com contempla l’escenari?

- Segur que tots tenim ben localitzat que el nostre país és ben heterogeni. Per tant, cada municipi té una realitat diferenciada. Cadascú se sap quina és la millor estratègia. Segurament, en alguns municipis els anirà molt bé plantejar les eleccions de 2019 d’una manera o d’una altra. Això pot anar bé o malament tant en els partits independentistes com en els unionistes. Per tant, entenc que s’haurà d’analitzar molt bé cada cas. El que hem de mirar nosaltres és que després d’aquestes eleccions, en l’AMI, si pot ser no restem cap municipi dels 787 que en tenim. I, si pot ser, que en sumem algun de nou. El nostre gran repte és que tota aquella gent que tenim encapçalant ajuntaments i que sabem que són manifestament partidaris de la nostra entitat, preservar-los perquè puguin tornar a concórrer en unes eleccions.

- Llavors, no hi ha cap fórmula preferida.

- La unitat s’ha de mantenir dins de l’AMI. Això no vol dir uniformitat. La realitat del país és com és, tant a l’Àrea Metropolitana de Barcelona com a l’Empordà. Cadascú sabrà quina és la millor manera d’afrontar les eleccions municipals a casa seva.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.