Judici 1-O - Premsa Internacional

La mirada del món sobre Oriol Junqueras

Algunes de les principals capçaleres del món informen sobre la declaració d'Oriol Junqueras, aquest dijous, en el judici contra els líders independentistes que se celebra en el Tribunal Suprem espanyol.  

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

 El diari Público, de Portugal, recull extensament la declaració d’aquest dijous d’Oriol Junqueras. L’edició digital del rotatiu destaca que “és el polític de més alt rang que és jutjat pel procés del referèndum sobre la independència de Catalunya”, i que assegura que “em considero un pres polític”. Recorda la publicació que se li demanen fins a 25 anys de presó i que l’acusat, tal i com va dir davant del Tribunal Suprem espanyol, se sent “en una situació en la qual no tinc cap defensa possible” perquè “m’acusen per les meves idees”. El diari portuguès fa especial esment a l’al·legat de Junqueras quan assegurà que “estic en un procés polític i no respondré a les preguntes de les acusacions”. En el mateix sentit, dóna rellevància al fet que “l’estratègia de Junqueras és arriscada” perquè “ha invertit el seu temps (de la declaració) en una mena de discurs polític”. Seguint amb la mateixa línia destacada, l’edició digital del rotatiu recull les paraules del dirigent independentista quan digué que “des del meu punt de vista res del que hem fet és una crim. Votar en un referèndum no és un crim. Res del que férem és un crim, no hem comès els crims que ens volen atribuir”. Així mateix, Público realça que “l’exvicepresident català” hagi estès la mà per seguir negociant: “davant d’una proposta majoritària, reiterada al llarg del temps, democràtica, pacífica... El resultat és sempre un rebuig al diàleg. La cadira de davant sempre està buida”.

A Londres, The Guardian, titula que “L’exvicepresident català diu en el judici que és un pres polític”. A l’entradeta concreta per als seus lectors que “Oriol Junqueras es nega a reconèixer la cort de Madrid”. En el text de la informació es destaca que “el principal acusat en el judici als líders de la independència catalana s’ha declarat presoner polític quan s’ha presentat aquest dijous davant del tribunal de Madrid, en el qual ell i 11 altres independentistes s’enfronten a càrrecs per l’intent de 2017 de separar-se d’Espanya”. Per al diari britànic, allò més rellevant del dia a Madrid és que “l’exvicepresident català es negà a reconèixer al tribunal” i “anuncià que només contestarà a les preguntes del seu advocat defensor i no a les acusacions”. Igual destaca les paraules de Junqueras quan assegurà que “aquest és un judici polític i em nego a respondre” a les acusacions, “sóc un pres polític i estic essent jutjat per les meves idees”. The Guardian destaca, en la mateix línia de mostrar el fons polític de la intervenció d’Oriol Junqueras, que l’acusat afirmà que “primer som republicans, despès sobiranistes però sobretot som demòcrates” i que “estem convençuts que una república catalana és la millor manera de crear una societat justa. Sempre hem perseguit aquest objectiu i seguirem perseguint-lo. Enviar-nos a la presó no resoldrà res”.

A França, Le Figaro publica una anàlisi d’Anthony Sfez. Amb el títol de “Rere del procés als dirigents independentistes està en joc la unitat d’Espanya”,  l’autor assegura que el nucli del debat que haurà de dilucidar el Tribunal Suprem espanyol és si els encausats són o no culpables del delicte de rebel.lió. El qual requereix, explica, “la condició de violència” per existir. Quelcom, recorda, que el jutge instructor de la causa “està convençut que els acusats són rebels. Que rere de les crides pacífiques i l’aparença afable (...) s’hi amagarien polític calculadors que tramaren, en col·laboració amb (...) associacions catalanes (per Òmnium i l’Assemblea Nacional) un pla de ruptura amb l’Estat”, i que aquest pla “no excloïa l’ús d’alguna forma de violència. Encara que fos (un moviment) desarmat, seria la multitud la que operaria com un arma contra l’Estat”. Recorda l’analista, però, la interessant interpretació que va fer la cort de Schleswig-Holstein per no acceptar l’extradició de Carles Puigdemont: “per jutjar sobre la base d’alta traïció (a Alemanya), la violència ha de caracteritzar-se per una intensitat que sigui potencialment capaç de fer ‘cedir la voluntat del cos constitucional’ a qui els manifestants volen imposar la seva pròpia voluntat”, cosa que al parer de l’analista no concorre en el cas català perquè “és difícil imaginar a civils desarmats, per nombrosos i organitzats que estiguin, que exerceixin una força tal que potencialment” pugui batre l’Estat espanyol. Ara bé, conclou, cal recordar que “no serà el tribunal alemany, els acusats o el jutge d’instrucció els qui determinaran el significat de la violència en el delicte de rebel.lió a la llei espanyola, sinó els jutges” del Tribunal Suprem, així que aleshores el que cal demanar-se, assegura, és: “decidiran els magistrats al final la mateixa concepció de la violència que la del jutge alemany” i, si fos així, “consideraran que la força exercida per la multitud fou capaç de desviar la voluntat de l’estat?”. Aquest serà el bessó judicial de tot plegat, assevera, però, també adverteix, “l’apreciació legal (del Suprem espanyol) tindrà importants conseqüències polítiques. Les penes de presó significatives tindrien conseqüències molt greus per a les relacions entre els catalans i Espanya. En aquest sentit, en certa manera, tal vegada més que l’1 d’octubre de 2017, també el futur de la unitat d’Espanya es juga a la seu de la Cort Suprem d’ençà el 12 de febrer passat”.

Als Estats Units, The New York Times publica un despatx d’Associated Press (AP) sobre la declaració d’Oriol Junqueras davant del Tribunal Suprem espanyol. Sota el títol “Exdirigent català testifica que és un ‘pres polític’” informa que “és el més important dels líders separatistes que declaren en el tan esperat judici davant de la Cort Suprema” espanyola. Explica que “amb l’expresident català Carles Puigdemont evitant el processament en fugir a Bèlgica, Junqueras és el polític amb més alt rang (de la Generalitat catalana) processat en aquest cas. S’enfronta (a una possible pena de) fins a 25 anys rere de les reixes si el troben culpable de rebel.lió i mal ús de fons públics”. Així mateix narra la declaració de Junqueras durant la qual “el líder del partit pro república de l’esquerra catalana va dir als set jutges que ‘estic sent acusat per les mes idees i no pels meus fets’, i es negà a contestar a les preguntes dels fiscals perquè considera que el judici ‘és polític’”.

Los Angeles Times informa en un destacat, a partit del mateix despatx d’AP, que “Un exdirigent català acusat de liderar una violenta rebel.lió per la independència diu davant de l’alt tribunal espanyol, aquest dijous, que es considera ‘un pres polític’”. El diari californià explica qui és Oriol Junqueras i que és jutjat pel Tribunal Suprem perquè era vicepresident de “la regió nord-oriental” de l’Estat espanyol quan, “a pesar d’una prohibició formal”, s’hi celebrà un “referèndum d’independència, l’octubre de 2017”. Informa l’edició digital del rotatiu de Los Angeles que “gesticulant molt amb les mans i contestant únicament a les preguntes de la seva defensa, Junqueras rebutjà els càrrecs que li imputen i féu una sòlida defensa del moviment secessionista català no violent. Afirmà que ‘qualsevol objectiu noble por resultar immoral si els mecanisme per assolir-lo són indecents’, va dir, afegint que ‘això és vàlid per a la república catalana, per a la monarquia espanyola, per Europa o per a qualsevol altra cosa’”. El Times de la gran ciutat californiana destaca sobretot per als seus lector que “el líder d’Esquerra Republicana, una formació republicana d’esquerres, començà la seva intervenció declarant que ‘se m’acusa per les meves idees i no pel que he fet’ i qualificà el procés (judicial) de ‘polític’”.

Russia Today o, com és més conegut avui en dia, RT, el canal de televisió internacional propietat de la Federació Russa, ha penjat a internet una informació titulada “L’exvicepresident de la Generalitat de Catalunya declara en el judici pels successos del referèndum de 2017”. En el text es limita a explicar als lectors que “Oriol Junqueras ha assegurat ser ‘un pres polític’ que és ‘jutjat per les meves idees’”. El mitjà de comunicació rus destaca sobretot que els acusats confien molt més en els tribunals internacionals que en l’espanyol: “segons el professor de dret constitucional Javier Hernando, tots els detalls compten en aquest judici i la defensa dels acusats ja pensa en la futura apel.lació al tribunal d’Estrasburg. Segons Kílian Sebrià, periodista de Catalunya Ràdio, ‘el partit no es juga aquí’, a Madrid, sinó que es jugarà a Estrasburg”.

El judici es reprendrà dimarts dia 19 de febrer. La premsa estrangera, segur, en tornarà a informar.

El combat de Joaquim Forn

Si Junqueras s’ha negat a declarar davant el fiscal, l’advocada de l’Estat i l’acusació popular, Joaquim Forn ha optat per l’estratègia de la confrontació amb tothom excepte amb Vox, que quedava arraconat a la sala, sense gaire transcendència.

Des del primer moment, i tal com s’esperava, el fiscal Fidel Cadena mirava de provocar contradiccions en les respostes de Forn a les seues preguntes, si bé l’exconseller d’Interior s’ha sabut defensar. Per exemple, quan en la primera pregunta, el fiscal li preguntava si havia estat detingut alguna vegada per la seua ideologia, i Forn recordava com va ser arrestat l’any 1986 per entrar a l’estadi olímpic amb una bandera catalana.

Després vindrien els moments dels lapsus linguae. Cadena parlava de “set cotxes devastats” de la Guàrdia Civil pels manifestants del 20 de setembre. Quan Forn deia que eren dos cotxes i no set -tal com s’ha sabut fins ara- i emprava el terme “devastar”, el fiscal negava haver-lo utilitzat de manera reiterada -volia dir destrossat- i finalment reconeixia que hauria tingut un lapsus. La xifra de cotxes destrossats finalment no s’ha resolt.

El pitjor moment per al fiscal ha estat salvat pel president de la sala, Manuel Marchena, qui cridava l’atenció per les rialles escoltades després d’una resposta de Forn. Preguntat per si els exconsellers que van deixar el govern al juliol de 2017 -tot just quan l’executiu català mirava de manera definitiva cap a l’1 d’octubre- estaven en contra del referèndum, l’exconseller d’Interior ha dit que “no ho crec, perquè tots ells anaren a votar”.

Joaquim Forn respon al fiscal del Suprem / Efe

Amb tot, Forn també ha destacat per retreure a la Fiscalia les seues acusacions contra els Mossos d’Esquadra, que segons l’exconseller no van permetre el referèndum -de fet van tancar col·legis electorals-, va denunciar presumptes filtracions d’aquest ministeri a la premsa i els acusava de construir “relats pel·liculers” després que Cadena li retreiera que una agent de la Guàrdia Civil haguera d’abandonar el Departament d’Economia el 20 de setembre “trepant teulades”. El fiscal també va preguntar a Forn si era soci d’Òmnium Cultural.

Pel que fa a l’Advocacia de l’Estat, les preguntes de Rosa María Seoane eren insistents quan Forn no queia en el seu relat, fet que ha animat Marchena intervenir per evitar la prolongació de l’interrogatori. Fins i tot, en un moment donat, li ha demanat no fer apreciacions, tal com Seoane feia a una de les respostes de Forn, responent en condicional i en primera persona. “Jo tindria problemes”, responia l’advocada després d’una contestació de Forn a una pregunta seua per explicar que es va coordinar amb els Mossos “sense problemes”.

Davant del seu advocat Xavier Melero, Forn ha negat la validesa de la proclamació de la República del 27 d’octubre de 2017 en tant que aquesta no va ser publicada ni al Diari Oficial de la Generalitat ni al butlletí del Parlament, ni tampoc va ser exercida, tal com es va comprovar els dies posteriors. Unes paraules molt destacades per la premsa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.