Camí al referèndum

L'independentisme planta cara a l'Estat en defensa de l'1-O

Crònica de la tarda de protestes davant el Departament d'economia en contra de la intervenció estatal contra l'autonomia de la Generalitat de Catalunya que ha tingut lloc aquest dimecres

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els darrers compassos del procés ens estan acostumant jornades llargues, a nits llargues. A mesura que entrava la tarda, desenes de persones s'anaven afegint a la manifestació que havia començat a primera hora del matí davant del Departament d'Economia per protestar contra els escorcolls i detencions de la Guàrdia Civil. Si a les dues del migdia els convocats amb prou feines ocupaven el tram de la Rambla que queda just davant l'edifici registrat, a les vuit del vespre omplien des de Plaça Catalunya fins a Consell de Cent amb l'eixordador clam de "votarem".

Joves, famílies i gent d'avançada edat conjurada per no deixar marxar la benemèrita cap a casa. "Aquesta nit, dormireu aquí", cridaven els convocats que des de primera hora del matí han respost a la crida feta per Òmnium, ANC i els partits independentistes, davant el que Puigdemont ha considerat "una suspensió, de facto, de l'autonomia catalana". Ja de matinada, al bus cap a casa, uns treballadors d'un dels restaurants que tocava a la protesta, explicaven que no havien donat l'abast i que havien fet cinc mil euros de caixa més del que és habitual.

La gent s'amuntegava a les portes de la seu departamental, enfilant-se, fins i tot al damunt dels cotxes policials que aquella hora de la tarda lluïen ja plens d'adhesius i pintades independentistes."Aquesta nit, marxeu sense cotxe", reblaven els manifestants, als que un cordó de voluntaris de l'ANC els separava dels representants polítics i de la societat civil, així com dels dos Mossos d'Esquadra i els dos agents de la Guàrdia Civil que custodiaven l'entrada. Un cordó de voluntaris que s'encarregava d'intentar mantenir un cert ordre entre els manifestants i redirigir els cants cap a proclames en positiu -el caràcter no violent de la protesta va ser un dels leitmotiv emesos per megafonia al llarg de la jornada-.

Obria, també, un passadís de la porta fins a gran via perquè hi poguessin circular tan periodistes com representants polítics que s'acostaven al petit escenari que s'ha habilitat a Gran Via durant la tarda. Des d'allà, a banda de parlaments polítics, s'han dut a terme actuacions de grups tan diversos com l'Elèctrica Dharma, Estúpida Erikah o Judit Neddermann. Un fil musical que, durant una estona, ha impregnat de caràcter festiu una manifestació, que lluny de les macroconcentracions a les que ens ha acostumat el moviment independentista els darrers anys, ha estat marcada per la contundència dels crits. "Els carrers seran sempre nostres" o "fora les forces d'ocupació", han estat dels més celebrats.

Des de davant de l'escenari, prop de l'hora de sopar, molts coneixien les declaracions del president de l'executiu espanyol. De la intervenció de Rajoy, el més comentat era una frase en la qual ha etzibat al president Puigdemont que aturés el referèndum "per evitar mals majors".

Mentrestant, davant de l'entrada del Departament, el diputat de Junts pel Sí, Jordi Orobitg, celebrava l'arribada d'uns paquets de galetes i fruits secs per abastir als voluntaris, periodistes i representants polítics que s'estaven allà des de feia hores. Ell, i tants d'altres, com les diputades de la CUP, Mireia Boya i Eulàlia Reguant. Elles dues, feia poc havien constatat com la Policia Nacional havia aixecat el setge disposat durant bona part de la tarda a la seu del partit a Barcelona sense aconseguir escorcollar el local. Fet que ha estat celebrat com una victòria pels centenars de persones que s'aplegaven al carrer Casp.

Al seu costat s'hi aplegaven alcaldes d'arreu del territori i membres del PDeCAT i ERC, que, per mitjà del mòbil, anaven coneixent l'avenç de l'estat de les 14 persones que havien estat detingudes durant el matí. "Ha estat alliberada una persona del Departament de Treball i Afers Socials, diu la Dolors Bassa. També algú altre, sembla", comentaven entre dos republicans maresmencs. La mala cobertura feia arribar les notícies amb comptagotes, però acabada la concentració coneixíem que havien estat deixats anar 3 dels detinguts.

Qui no devia gaudir tant del sopar va ser el president de l'ANC, Jordi Sánchez. Quan, tocades les deu del vespre, es donava per acabat l'escorcoll després de 14 hores, es convertiria en un dels responsables de què la porta del Departament no es parés d'obrir i tancar. Des del vidre, es podia observar com, dins, al rebedor hi havia una comitiva canviant d'entre 10 i 15 formada per membres de la Guàrdia Civil i dels Mossos d'Esquadra -que no van parar de conversar entre ells en tota la jornada-, així com treballadors de l'edifici. En primera instància, Sánchez, va ser l'encarregat de negociar com s'havia de produir la sortida dels treballadors de l'edifici i els equips policials. Des de fora, s'observava com, amb gestos, explicava a un agent de la benemèrita, com, si intentava sortir algú de dins pel passadís de voluntaris, la multitud els arraconaria cap a la paret de l'edifici. Aliens a això, i sabedors que era l'hora de la cassolada, els convocats feien repicar les claus i tornaven a entonar crits d'"independència". També es feien arribar un matalàs i una tenda de campanya a tocar de l'entrada del Departament per recordar als agents els volien fer passar la nit a dins.

A dos quarts d'onze, Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, i Lluís Llach, de Junts pel Sí, se sumaven a l'equip negociador. Les cares de dubte i cansament i les converses amb la mà davant la boca eren constants a ambdós costats, que alternaven cercles separats per definir l'estratègia amb negociacions conjuntes. Un quart d'hora després, Cuixart sortia a cridar cap a dins a Orobitg, també a Boya i Reguant que rebien les informacions amb cara de resignació. Al cap de poc, sortia la comitiva i anunciava, primer des de l'escenari i per megafonia i després amb Cuixart i Sánchez enfilats al damunt d'un dels cotxes de la Guàrdia Civil, que a les 12 donarien per acabada la manifestació i que convocaven a tothom l'endemà al migdia a Arc de Triomf per iniciar una "mobilització permanent" fins que fossin alliberats tots els detinguts. Si la crida per megafonia sorgia el seu efecte, no feia el corresponent la segona. Les persones que estaven a primera línia van respondre als parlaments dels dos presidents, que anunciaven que el que s'havia aconseguit fins llavors ja era una victòria i demanaven acabar la nit amb serenitat, amb crits de "ni un pas enrere" i "vaga general".
 

En acabat, els esforços per part dels voluntaris per dissoldre la convocatòria van ser en va i, després de desfer en cordó de seguretat, Sánchez es va veure obligat a tornar a entrar a dins per pactar com es faria la sortida dels treballadors de l'edifici, que finalment acabarien sortint entre voluntaris que els obrien pas i aplaudiments dels manifestants.

Un cop fora els treballadors, la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra, que havia desplaçat més d'una vintena de furgons antidisturbis, va anunciar per megafonia que intervindrien si no es dissolia la concentració. A partir d'aquí els fets es van esdevenir molt de pressa. Els furgons, ubicats en primera instància al costat Llobregat de Gran Via amb Rambla Catalunya, es van desplaçar fins a la cantonada superior, amb carrer Diputació, on hi havia menys persones. Allà, els agents van crear un cordó policial fins a mig carrer que va ser increpat amb crits de "no us mereixeu la Senyera que porteu" i "Mossos, ens heu de defensar", mentre els manifestants s'asseien a terra per, creant un mur popular, fer resistència pacífica i evitar l'accés dels agents al Departament.

Vist i no vist, en qüestió de cinc minuts, els membres de la BRIMO, com es coneix aquesta unitat de la policia catalana, van entrar corrents, a cops de porra i passant per sobre de la gent que restava asseguda, aconseguint fer-se espai fins a la porta de l'edifici. Després d'aquesta càrrega, només van quedar concentrades uns centenars de persones que, passades les tres de la matinada veien com els agents de la Guàrdia Civil sortien escortats pels Mossos d'Esquadra de l'edifici on portaven prop de 20 hores.

Vint hores durant les quals el moviment independentista -i persones d'altres sensibilitats que es van sumar a les protestes després de l'actuació de dimecres per part l'executiu espanyol- va demostrar que està disposat i en condicions de plantejar un tour de force a l'Estat, des dels carrers i de manera no violenta.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.