Les grans corporacions digitals acumulen un poder absolut. Google, Amazon, Facebook i Apple, conegudes per l'acrònim GAFA, s'han erigit en els monopolistes del segle XXI, en una versió tecnològica de l'imperi conformat pel petrolier John D. Rockefeller al segle XX, el qual va acabar amb la Cort Suprema dels Estats Units instaurant-hi el fraccionament en 34 empreses diferents. «Existeix una convicció estesa en la ment del poble americà que les grans corporacions conegudes com a trusts són, en algunes de les seues característiques i tendències, nocives per al benestar general [...] En la meua opinió, aquesta convicció és correcta», va afirmar poc més d'una dècada abans, l'any 1901, l'aleshores president nord-americà, el republicà Theodore Roosevelt.
Com a dipositaris d'aquesta filosofia, el Congrés dels Estats Units va investigar en juny de l'any passat el posicionament monopolístic de les GAFA, les quals van augmentar els seus beneficis de manera espectacular mentre l'economia s'estavellava per l'emergència sanitària del coronavirus. La cambra parlamentària nord-americana va concloure que Google, Amazon, Facebook i Apple «van ser empreses emergents, rudimentàries i desfavorides, les quals van desafiar l'statu quo, però avui s'han convertit en la mena de monopoli observat per última vegada en l'era dels magnats del petroli i del ferrocarril». «Aquestes empreses dirigeixen el mercat al mateix temps que hi competeixen, una posició que els permet escriure un conjunt de regles per als competidors mentre juguen amb una altra mena de normes, o si participen de les primeres, ho fan amb la seua pròpia regulació privada», desgranava l'informe elaborat per diversos congressistes estatunidencs, que demanaven la «restauració de la competència amb l'aplicació de la llei antimonopoli». Google, per exemple, s'enfronta a diversos embats judicials als Estats Units per la seua posició monopolística.
A la Unió Europea, la qual ha aprovat sancions multimilionàries contra el cercador per actuacions contràries a la competència, s'ha pressionat cap a una taxa digital de caràcter global per gravar unes companyies que sovint empren tretes fiscals per a reduir fins a mínims ridículs la seua contribució a les arques públiques europees. Aquest impost, però, està encallat a l'OCDE, el club dels països rics al qual va traslladar-se la responsabilitat per part d'una Unió Europea migpartida en la qüestió atès la negativa de països beneficiaris del dúmping fiscal, com ara Irlanda. Mentre Austràlia, Xile, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya o Suècia han preferit retenir l'aplicació de la taxa digital a l'espera d'un pacte a l'OCDE, l'Estat espanyol va tirar pel dret. L'executiu conformat pel PSOE i Unides Podem va establir un impost provisional del 3% d'aquests serveis digitals, més conegut com a taxa Google, que presten les grans corporacions digitals, amb el qual estima ingressar 155 milions d'euros.
La maniobra fiscal espanyola ha empipat els Estats Units d'Amèrica. La representant de Comerç nord-americà va determinar que la taxa digital aprovada per l'Estat espanyol, així com per altres estats com ara Itàlia, Regne Unit o l'Índia, «no és raonable o discriminatòria i que càrrega o restringeix el comerç dels Estats Units», segons s'indica a la documentació oficial del procediment. Encara més, l'alt càrrec de l'administració demòcrata determinava que aquest tribut «discriminava les empreses digitals estatunidenques, era incompatible amb els principis de la fiscalitat internacional i suposaven una càrrega per a les empreses estatunidenques», amb la qual cosa s'atorgava la potestat, d'acord amb la legislació nord-americana, per imposar un aranzel del 25% a productes de calcer, cristall, cinturons, gambes, polps i barrets. L'aranzel recaptaria en drets sobre béns de l'Estat espanyol un total de 155 milions d'euros, quantitat que equival als ingressos que l'executiu espanyol pretén obtenir per la taxa Google. «Els Estats Units està compromès a treballar amb els seus socis comercials per resoldre les seues preocupacions amb els impostos sobre els serveis digitals, i per abordar qüestions més àmplies de la fiscalitat internacional. Manté el seu compromís d'aconseguir un consens internacional a través del procés de l'OCDE sobre qüestions fiscals internacionals. No obstant això, fins que s'aconseguisca aquest consens, mantindrem les nostres opcions sota el procés de la Secció 301, incloent-hi, si és necessari, la imposició d'aranzels», va justificar-se Katherine Chi Tai, representant del Comerç dels Estats Units.
«El Govern espanyol no ha sigut intel·ligent en l'aplicació d'aquest impost. Primer, perquè amb el poder de mercat d'Amazon o Google l'impost fàcilment podrà traslladar-se als consumidors i, en segon lloc, perquè suposa un desafiament amb els Estats Units, qui recordem és la primera potència política i econòmica del planeta. És necessari gravar aquestes corporacions digitals, però cal fer-ho des d'una escala rellevant per evitar reaccions indesitjables dels Estats Units i comptar amb la capacitat de plantar cara al poder d'aquesta multinacional. O dit d'una altra manera: s'hauria d'implementar des de l'àmbit europeu o mitjançant un pacte entre els països que conformen l'OCDE, on s'està debatent la seua aplicació», assenyala Vanessa Campos, professora d'Economia de la Universitat de València, qui lamenta: «La imprudència del Govern espanyol està pagant-la un sector tradicional valencià com ara el calcer». «L'impacte d'aquest aranzel pot ser una catàstrofe, atès que no hi ha mercats de la dimensió del nord-americà per reorientar les exportacions valencianes», adverteix l'economista.
El mercat nord-americà, no debades, ostenta un pes determinant en les exportacions del calcer valencià. Segons les dades facilitades per la conselleria d'Economia Sostenible, la qual encapçala el valencianista Rafael Climent, els Estats Units d'Amèrica van representar l'any 2020 el 10,77% de les exportacions d'aquesta indústria ubicada de manera preferent a Elda (Vinalopó Mitjà), Elx (Baix Vinalopó) i Villena (Alt Vinalopó). En 2019, van suposar el 13,65%, i en 2018 van acumular el 15,51% de les exportacions d'un sector icònic del migjorn valencià, quan va convertir-se en el principal destí de la producció valenciana. En l'actualitat, és el quart país a escala global i el primer de caràcter extracomunitari que adquireix peces de calcer amb denominació autòctona. «És un mercat, a més, que paga preus raonablement elevats. L'aplicació d'aquest aranzel pot convertir-se en una tragèdia per al clúster valencià del calcer», complementa Campos.
L'impacte d'aquest impost als productes del calcer instaurat per l'administració nord-americana, encapçalada pel demòcrata Joe Biden, tindria un efecte terrorífic en matèria de desocupació, i més en plena davallada econòmica per l'emergència sanitària de la COVID-19. «La pujada dels aranzels no només perjudicarà les nostres exportacions, sinó que a més pot generar que grans grups industrials implantats en la nostra Comunitat, i que valoren molt el nostre clúster productiu, pugen traslladar la seua producció a altres països. Açò implicaria la destrucció de milers de llocs de treball. Estem parlant de la possible pèrdua de 1.500-2.000 feines directes i de 5.000-6.000 d'indirectes», avisa Marián Cano, presidenta de l'Associació Valenciana d'Empresaris del Calcer, qui explica com el calcer valencià pot ressentir-se en comparació amb els seus competidors italians: «L'increment dels aranzels pot generar que grans grups empresarials, que produeixen sobretot calçat de dona en la Comunitat Valenciana, traslladen les produccions a altres països que són competència directa nostra, com ara Itàlia o Portugal. Itàlia també ha sigut un dels països que ha aplicat la taxa Google, però només té afectades quatre partides aranzelàries del calçat i cap d'elles es refereix al calçat de dona. Espanya, en canvi, té afectades 17 partides aranzelàries».
Aquest xoc aranzelari aprofundiria en la delicada situació que experimenta el sector a causa de la crisi sanitària del coronavirus. «La situació del sector del calçat és complicada, perquè ha hagut de suportar la disminució a escala mundial del consum de productes de moda, que algunes dades ho situen prop del 40%, així com les limitacions a la mobilitat i la vida social. Això ha tingut una repercussió clara i evident en la nostra indústria, que s'ha traduït en la destrucció de llocs de treball. En Espanya han desaparegut uns 19.000 llocs de treball en el calcer a conseqüència de la pandèmia. A més, l'Índex de Producció Industrial ha baixat en l'àmbit nacional un 28,8% l'any 2020, la qual cosa representa la caiguda més gran de la sèrie històrica en el calcer», contextualitza la presidenta de la patronal d'un sector que de les 3.200 empreses registrades a l'Estat espanyol, 2.181 corresponen al País Valencià, segons les dades proporcionades per l'Institut Nacional d'Estadístiques, a les quals cal sumar-hi les firmes que dissenyen i comercialitzen el producte. El 90% del calcer que importa els Estats Units d'Amèrica compta amb segell valencià.
«El calcer és una de les indústries més importants de la Comunitat Valenciana. Ocupem el primer lloc dins del rànquing nacional d'exportacions de calcer, amb un 43% del total exportat. En l'àmbit de les exportacions, la nostra indústria va generar 989 milions d'euros l'any passat», recorda Cano, qui demana «la suspensió de l'Impost de Serveis Digitals mentre es continua negociant un acord conjunt, dins del marc de l'OCDE, en relació amb la fiscalitat en els serveis digitals». A través de la Federació d'Indústries del Calcer Espanyol, el sector ha sol·licitat «una declaració conjunta entre Espanya i els Estats Units sobre l'obertura de les negociacions i el compromís de no adoptar mesures unilaterals mentre es mantinguen aquestes negociacions». «Creiem que aquest anunci servirà per a calmar la gran incertesa que s'ha generat en el sector», confia.
Amb els Estats Units d'Amèrica representant el 17,87% de les exportacions valencianes, el País Valencià serà l'autonomia més afectada pels aranzels nord-americans. Segons les dades facilitades per la Conselleria d'Economia Sostenible, el territori valencià assumirà el 48,14% de la càrrega aranzelària, mentre altres territoris com ara Catalunya només s'hi veuran afectats en un 5,95%. «És indignant que sempre paguem els valencians», s'empipa Maria Dolores Parra, directora general d'Internacionalització de la Generalitat Valenciana. «Ja ens va passar amb l'anterior conflicte comercial entre els Estats Units i la Unió Europea, quan es va veure afectada la taronja», recorda. I explica: «D'ençà que ens vam assabentar, que mantenim un contacte estret amb el Govern espanyol, qui és l'encarregat de dur a terme les negociacions. Participarem, al seu torn, en l'audiència pública que ofereix el procediment aranzelari nord-americà, on defensarem els nostres posicionaments, així com estem preparant a través de l'Institut Valencià de la Competitivitat Empresarial seminaris digitals per al sector amb l'objectiu que puga diversificar les seues exportacions, per exemple, amb l'entrada a mercats com ara el japonès o el canadenc. Som conscients, tanmateix, de la importància d'aquest mercat per al calcer i farem totes les gestions polítiques i diplomàtiques per evitar-ne la imposició de l'aranzel». «En cas que s'aplicara, però, reclamarem rebre una part substantiva dels ingressos de la taxa digital, i també buscarem que la càrrega aranzelària puga ser més equilibrada territorialment. L'objectiu és evitar que paguem sempre els mateixos, i que un sector tan important com el calcer n'acabe afectat», indica.
«No es pot penalitzar a un sector que no té res a veure amb el digital. És inacceptable que els Estats Units pretenguen aplicar unilateralment represàlies contra el calcer, que tindria conseqüències sobretot adverses per a regions com ara la Comunitat Valenciana. La imposició d'aquesta taxa és discriminatòria i suposaria un dany irreparable per al sector», critica l'europarlamentària socialista i membre de la Comissió de Comerç Internacional del Parlament Europeu, Immaculada Rodríguez-Piñero, qui defensa: «Cal buscar una solució negociada en l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, liderada per la Unió Europea amb els Estats Units, abans que finalitze el procediment de represàlia unilateral al mes de juny». La taxa Google convertida en una pedra a la sabata del calcer valencià.