Barcelona

Cada any és l'Any Joan Fuster

El president de la Generalitat catalana, Pere Aragonès, ha inaugurat, coincidint amb la diada del 9 d'Octubre, dues exposicions dedicades a Joan Fuster al Palau Robert de Barcelona

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Va costar que l’Any Fuster engegués motors, però, un any després, encara cueja. Ho fa amb una doble exposició al Palau Robert: Una per repassar la seva trajectòria vital i el seu impacte social, l’altra escrutant el vincle entre l’escriptor de Sueca i Josep Pla.

L’acte d’inauguració, coincidint amb la Diada del País Valencià, ha comptat amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, que ha fet un al·legat de defensa del llegat de Joan Fuster.  El mandatari català, ha exposat que voldria que les exposicions fossin una “invitació a seguir les converses culturals i intel·lectuals a les generacions que avui han pres el relleu de Joan Fuster i Josep Pla”.  

També ha insistit en el fet que el Govern català donaria suport a tots aquells que rebin atacs a la cultura catalana a qualsevol indret dels Països Catalans “per enfortir allò que algunes institucions, des d’altres territoris, intentin afeblir”.

El mateix dia en què, al matí, ha obert la porta a models de referèndum d’autodeterminació amb opcions diferents de les habituals, ha volgut indagar en un conegut aforisme fusterià per explicar que “com que tenim tantes i tantes esperances en el futur del nostre poble, també estem obligats a afrontar les contradiccions”.

Al seu torn, la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga, ha destacat que “va ser el principal impulsor dels Països Catalans com a projecte col·lectiu” i l’ha definit com“un intel·lectual atent” o “un humanista compromès”. Destaca que era “un intel·lectual que va demostrar que la paraula autor va de la mà de la paraula pensador”.  Garriga també ha celebrat que amb actes així “l’any fuster continuï viu” i que “ens serveixi per recordar la cultura i la llengua comuna dels Països Catalans, aquest vincle que ens uneix i ens unirà sempre”.

En l’acte hi han intervingut també Francesc Pérez Moragón, Edelmir Galdón, Antoni Martí Monterde o el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer.

Fils d’un país

Totes dues exposicions ja havien estat estrenades amb anterioritat. Joan Fuster en el seu temps, comissariada per Francesc Pérez Moragón, Edelmir Galdón i Salvador Ortells al Centre del Carme de Cultura Contemporània de València i Joan Fuster - Josep Pla, una conversa infinita, comissariada per Antoni Martí Monterde a la Fundació Josep Pla de Palafrugell.

Joan Fuster en el seu temps és una mostra didàctica i visual, de text breu, on es toquen tots els rostres del mestre de Sueca d’una forma planera per aquells que no coneixen massa aquesta figura clau del pensament polític i cultural dels Països Catalans. En destaquen, per exemple, les converses audiovisuals amb Montserrat Roig i Raimon o l’exhaustiva mostra d’art vinculada a Fuster i que conté firmes com Joan Miró, Andreu Alfaro, Joan Genovès o Antoni Tapies.

En aquesta exposició, qui la visiti ja es podrà fer a la idea que en la relació de Fuster amb Catalunya -contingut ampliat per a l’ocasió-, la figura de Josep Pla hi té un paper significatiu. De la mateixa manera que Fuster és clau per entendre l’aproximació que fa Pla al País Valencià -i que recullen llibres com Hem d’acostar-nos més a València (Edicions 3i4).

És en aquest vincle on aprofundeix l’exposició Joan Fuster - Josep Pla, una conversa infinita. Un diàleg expositiu que camina sobre l’admiració intel·lectual mútua que es tenien dos autors que representen coses tan diferents en la història del nostre país. Un diàleg que parteix de la quotidianitat, la manera física d’escriure, i que culmina en les idees culturals o l’autopercepció de la figura de l’intel·lectual.

També hi ha espai per als elogis creuats. “El Pla vertader, el Pla escriptor, és un dels intel·lectuals més perseverants, infatigables, i-a la seva manera- meticulosos que mai hagin nascut als Països Catalans”, deia Fuster en una introducció a El quadern gris.  “Els assaig de Fuster són realment brillants, aguts i sensibles i demostren que s’ha pogut enfrontar amb les convulsions enormes del seu temps i no ha perdut mai un to impàvid i comprensiu”, elogiava Pla en un retrat del mestre de Sueca inclòs als Homenots.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.