El pròxim divendres es constituirà el primer govern no socialista en la història democràtica d’Andalusia. Juan Manuel Moreno serà l’encarregat de comandar un govern de coalició entre Partit Popular i Ciutadans. La crossa de Vox ha estat imprescindible per liquidar els 36 anys de govern socialista. La influència de la formació d’ultradreta es deixa notar en la mateixa arquitectura institucional del nou executiu. Entre les conselleries de nova creació hi ha una Conselleria de Família, un departament que actuarà al marge del d’Igualtat i Polítiques Socials, i que gestionarà el Partit Popular.
Durant tot el matí d’avui, centenars de dones han envoltat el parlament andalús, on s’ha iniciat el debat d’investidura del nou president. Temen que l’arribada d’un govern de dretes que té el suport extern de la ultradreta derive en un retrocés en els drets de les dones. No s’ha de perdre de vista que Vox va exigir fins l’últim moment, a canvi del seu suport parlamentari, que es derogara la llei andalusa contra la violència de gènere. Finalment el Partit Popular – pressionat per Ciutadans – no va accedir-hi. Sí que va accedir, per contra, a crear una Conselleria de Família, una denominació genèrica que posa els pèls de punt a les feministes. La creació d’aquest departament estava contemplat en el punt 18 de l’acord al què la setmana passada arribaren Vox i Partit Popular.
Aquesta conselleria és, en principi, la destinada a posar en pràctica els principals punts d’acord de les dues formacions en aquesta matèria. En concret, el punt 17 estableix com un dels objectiu «implementar un Plan Integral de Suport a les Famílies que tinga entre els seus eixos fonamentals el foment de la natalitat i que incloga mesures com l’ampliació de la gratuïtat educativa dels zero als tres anys, l’ampliació de la xarxa d’escoletes i beneficis fiscals a les famílies, en especials les nombroses». El punt 20 Vox i PP van acordar «posar en marxa un sistema d’atenció a dones amb embarassos no desitjats que els proporcione informació, assistència i alternatives socioeconòmiques». El feminisme andalús critica totes aquestes mesures en considerar-les «reaccionàries» i «en contra dels drets reproductius de les dones».
Tanmateix, no és aquesta la primera ocasió que un govern autonòmic tracta de posar en pràctica polítiques amb aquest tarannà conservador. Com indica Herminia Royo, de l’Associació de Dones Separades i Divorciades, «les polítiques de Vox tenen com a precedent les polítiques del Partit Popular» al País Valencià. Royo recorda que l’any 2009 Juan Cotino, aleshores conseller de Benestar Social va impulsar la Llei de Protecció de la Maternitat, equiparable en molts aspectes a l’ideari de Vox: una concepció tradicional de la família en què el paper reproductiu de la dona és central.
Segons va defensar aleshores el Partit Popular, la Llei de Protecció de la Maternitat tenia per objectiu “garantir el dret a la vida des del moment de la concepció”, així com el suport a la dona embarassada. El text legislatiu va tirar endavant només amb els vots afirmatius de la formació conservadora. Cotino s’hi va ben esforçar. Membre numerari de l’Opus Dei, d’ideologia ultraconservadora, Cotino va aprofitar el seu pas per la conselleria de Benestar Social per deixar la seua imprompta reaccionària.
(2).jpg)
La llei impulsada per Cotino introduïa el concepte de protecció del dret a la vida en formació, concepte que “no té reconeixement jurídic” i estava dirigida a dones en risc d’exclusió social, menors d’edat o aquelles que patiren algun tipus de discapacitat. A través del programa +VIDA s’articulaven una sèrie d’ajudes .“Tot i que no hi havia cap referència a l’avortament -explica Herminia Royo-, el veritable propòsit de la llei era contraprogramar la llei de l’avortament”. A més, diu, “s’emmarcava dins de l’estratègia que contra aquesta estaven tirant endavant els sectors més conservadors i reaccionaris”.
La Llei de Protecció de la Maternitat, a més, deixava en mans de les associacions pro-vida i vinculades a l’església, a les quals es subvencionava adientment, l’assistència a les dones embarassades. La legislació també contemplava la creació de Centres d’Atenció a la Maternitat, amb l’objectiu últim de controlar-les i assegurar-se que seguien amb l’embaràs. “Amb el subterfugi del foment de la natalitat -argumenta Royo- denigrava la dona en reduir-la al seu rol reproductiu”. La llei va ser derogada l’estiu de 2016.
'In nomine' Gürtel
L’aprovació de la llei havia estat un objectiu prioritari de qui va ser conseller de Benestar Social entre juny de 2007 i agost de 2009. Cotino, que arribaria a ser president de les Corts Valencianes (càrrec que va jurar davant un crucifix i una bíblia), era un dels homes de confiança de l’aleshores president Francisco Camps. De fet, fou vice-president de la Generalitat durant aquest período. Representant de l’ala més conservadora i ultracatòlica del Partit Popular, Cotino havia estat abans responsable d’agricultura, pesca i alimentació. Fou entre els anys 2004 i 2007.
En aquest període va viure amb entusiasme els preparatius de la visita del Papa Benet XVI a València, el juliol de 2006. Precisament per aquell cas, qui també fora delegat del govern al País Valencià està imputat pels pressumptes delictes de prevaricació, tràfic d’influències, malbaratament de diners públics i suborn. Cotino hauria participat en la martingala que hauria permès a la trama Gürtel captar 7,4 milions d’euros de la desapareguda Radiotelevisió Valenciana amb motiu de la retransmissió de la visita papal.