La nit electoral europea va provocar unes gotes de suor ben fredes a Brussel·les. La clàssica coalició entre populars, socialdemòcrates i els liberals —a la qual se suma, de vegades, els verds— comptava amb el múscul a les urnes per a repetir al capdavant de les institucions comunitàries, però l'ascens de l'extrema dreta era profundament inquietant. El monstre postfeixista creixia i en cas d'erigir-se en una sola família política, tocaria a la porta del lideratge continental.
L'onada reaccionària d'aquests comicis no va ser gaire engrescadora per a Vox. La formació capitanejada per l'expopular Santiago Abascal va consolidar la seua posició de tercera força estatal. Ara bé, va observar com irrompia un competidor amb un discurs més descaradament obert a les conspiracions i al llenguatge purament trumpista. El fenomen d'Alvise Pérez, un agitador ultra que es presentava sota l'agrupació d'elector Se Acabó La Fiesta, va encendre les alarmes a la caserna general dels ultraconservadors.
A escala estatal, Vox tenia la sensació d'acumular un cert desgast per la seua entrada en diversos governs territorials del bracet del PP. Estaven deixant la seua petjada ideològica, però també s'estava empassant textos legislatius massa tebis per als seus posicionaments extremistes. Amb el PP sumant-se per moments a l'estratègia de la xenofòbia i Alvise Pérez alimentant dia rere dia mentides sobre els nouvinguts, l'extrema dreta Vox llançaria un ultimàtum als populars amb l'excusa dels menors no acompanyats. L'amenaça s'hi compliria amb el trencament dels pactes. Una decisió que, com ha passat al País Valencià, ha atresorat l'oposició de dirigents voxiters.
Aquest revolt dels ultradretans a l'Estat espanyol ha estat acompanyat d'una maniobra sorprenent i radical al Parlament Europeu, de la qual va haver-hi algun símptoma quan els reaccionaris espanyols van jugar el rol d'adhesiu de les diferents extremes dretes internacionals amb una convenció celebrada fa uns mesos a Madrid. Vox va integrar-se en la passada legislatura al grup dels Conservadors i Reformadors Europeus, una facció que va impulsar, en el seu moment, uns toris contaminats de la retòrica trumpista i de la nostàlgia imperial del Brexit. El lideratge d'aquesta família europea l'exercia la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, dels postfeixistes Germans d'Itàlia.
Meloni havia intentat constituir un grup europeu ultraconservador i amb capacitat de trenar acords amb els populars. La fidelitat a l'OTAN i, en conseqüència, a Washington era una garantia a ulls de Brussel·les enfront de la resta de faccions reaccionàries. No debades, la presidenta de la Comissió Europea, la popular Ursula von der Leyen, havia amagat amb la possibilitat d'una entesa amb els ultradretans durant la campanya electoral. Tanmateix, va recular arran del malestar que hi havia a determinats sectors del seu partit europeu i, especialment, perquè aquesta aliança impossibilitava forjar un pacte amb els socialdemòcrates.
Vox abandonaria la família de Meloni per sumar-se a la recomposició que ha impulsat la francesa Marine Le Pen, líder de Reagrupament Nacional, de la facció Identitat i Democràcia. Aquest grup parlamentari europeu va quedar-se minvat quan a les portes de la campanya electoral comunitària va perdre els vots i els representants d'Alternativa per Alemanya. Una afirmació de blanqueig de la SS va provocar que Le Pen, hereva del col·laboracionisme nazi a França, decidira expulsar els teutons d'aquesta branca de la ultradreta al Vell Continent.
Amb el primer ministre hongarès, el reaccionari, tradicionalista i autoritari Viktor Orbán, sense família política europea d'ençà de la seua expulsió dels populars europeus, Le Pen ha configurat un grup amb el referent ultradretà d'Hongria, els austríacs del Partit de la Llibertat —creat en el seu moment per antics membres de la SS—, els seus aliats italians de la Lliga de Matteo Salvini, els neerlandesos —amb presència al govern de Països Baixos— del Partit de la Llibertat i Vox. Aquesta facció s'ha convertit en la més nombrosa de l'extrema dreta, amb un sorpasso en força representativa als Conservadors i Reformistes Europeus. S'han batejat com a Patriotes per Europa.
El fantasma del Kremlin
La integració de Vox a la família dels Patriotes per Europea i la seua marxa dels Conservadors i Reformistes Europeus ha provocat que s'aprope a l'òrbita de l'autòcrata rus Vladímir Putin. Com a president del Consell de la Unió Europea, Orbán va reunir-se la setmana passada amb el mandatari de Rússia. Aquesta trobada s'ha produït en plena guerra d'Ucraïna i de batalla subterrània del club comunitari contra el Kremlin. La indignació de Brussel·les per aquesta cita d'Orbán —encarregat d'haver situat Hongria lluny dels cànons d'una democràcia liberal i erigit en l'home de Putin a la Unió Europea— s'ha traduït en una dura resolució que ha aprovat aquest dimecres el Parlament Europeu.
La cambra europea, no debades, ha donat llum verd a un text en què es «condemna la recent visita del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, a la Federació de Rússia». «Durant aquesta visita, no va representar a la Unió Europea. La visita és una flagrant violació dels Tractats de la Unió Europea i de la política exterior comuna, inclòs el principi de cooperació lleial», s'afirma. I es considera «deplorable» que «Hongria haja abusat del seu poder de veto en el Consell per a impedir que es concedisca ajuda essencial a Ucraïna». Tots els europarlamentaris del grup Patriotes per Europea —a excepció de dos— han votat contra aquesta declaració, incloent-hi Vox.
Si Orbán s'ha mostrat darrerament com a una mena de díscol per la seua afinitat a Rússia, altres companys de grup parlamentari de Vox han estat tacats per l'ombra del presumpte finançament des del Kremlin. És el cas de Reagrupament Nacional: va rebre 11 milions d'euros de la banca russa en 2014. Segons Mediapart, el mitjà de comunicació francès que va desvelar la informació, estava previst un suport econòmic de les entitats financeres de Rússia xifrat en 40 milions d'euros.
El primer crèdit rebut pels ultradretans francesos va atorgar-lo Vernosia Holdings Ltd, que era dirigida per l'espia Yuri Kudimov. Aquesta exagent d'intel·ligència també va ser director d'una filial del braç financer del Kremlin. Le Pen, a més, va reunir-se amb Putin poques setmanes abans de les presidencials franceses del 2017. Aquella reunió va mostrar la sintonia entre la líder de la ultradreta francesa de Reagrupament Nacional i el comandant de la Federació de Rússia.
El Partit per la Llibertat, liderat per l'islamòfob i xenòfob Geert Wilders, ha comptat amb assistents al Parlament Europeu que van estar assenyalats de difondre propaganda russa a través d'un portal digital i la Lliga de Salvini va tenir vincles estrets amb el règim rus. Encara més, el seu màxim dirigent va passejar-se per Moscou amb samarretes que mostraven la seua devoció per Putin.
El partit d'extrema dreta transalpí ha estat esquitxat per suposades injeccions financeres provinents de l'autocràcia russa. Segons l'obra El llibre negre de la Lliga, elaborat pels periodistes del setmanari italià L'expresso Stefano Vergine i Gionvanni Tizian, un dels homes de Salvini va negociar la venda de Gasoil 590 per part de la companyia petroliera pública Eni a Rosfet, en mans de l'administració russa. El valor hipotètic de la transacció seria de tres milions d'euros anuals. Amb tot, els dirigents italians haurien fet un descompte del 4% a l'Estat italià. La quantitat descomptada hauria servit per a finançar la formació d'extrema dreta.
D'admiradors i lobbies ultraconservadors
L'hemeroteca atresora afirmacions d'Abascal que mostren la seua simpatia cap a Putin. El paper del Kremlin, amb la col·laboració entusiasta de l'Església ortodoxa de Moscou, com a suposat guardià dels valors tradicionalistes i ultraconservadors al Vell Continent coincideix amb els preceptes ideològics de Vox. Ara bé, hi ha dirigents catalans de la formació reaccionària, com araJordi de la Fuente —amb un passat de militància neonazi— que han exercit de propagadors de l'obra d'un dels ideòlegs de capçalera de Putin, Alexander Dugin.
En la teranyina que Rússia teixeix de manera dissimulada per guanyar espais de penetració dintre de l'opinió pública continental, hi apareixien també els vincles entre el lobby ultracatòlic Hazte Oír i un home de palla d'un dels oligarques afectes al règim autocràtic de Moscou. La connexió russa de l'entramat internacional dels ultraconservadors té impacte amb Vox perquè la formació que encapçala Abascal va estar fortament influenciada per l'entitat famosa per les seues campanyes contra l'avortament i els drets LGTBI. L'ombra de Putin persegueix a la ultradreta espanyola.