Als carrers de Gata de Gorgos, una població de poc més de 6.000 habitants de la comarca de la Marina Alta, s'havien reunit les cares més visibles de l'agitació ultradretana. Un crim execrable —comés per una persona d'ascendència marroquina— havia servit de combustible per a l'extrema dreta espanyola per avivar el foc de la criminalització dels nouvinguts, per consolidar la seua narrativa xenòfoba de vincular la delinqüència a persones que abandonen la seua llar per intentar guanyar-se una vida que és impossible als seus països de naixement.
El trumpisme mediàtic —amb la ultra Cristina Seguí, condemnada per denigrar a una víctima d'una violació, com a partícip— havia escalfat l'ambient perquè fa dos diumenges l'extrema dreta —des del neonazisme d'Hacer Nación als grupuscles d'ideologia ultradretana que desnonen a persones de les seues llars— es passejara pel municipi. Ho faria amb «amenaces contra l'alcalde», segons els testimonis consultats per aquest setmanari i els vídeos penjats per la ultradreta a les xarxes socials. «La gran majoria eren de fora. Del poble, no hi havia quasi ningú. S'hi va respectar la crida de la família de la víctima», assenyalen des del veïnat.
Amb el crim que s'havia comès a Gata de Gorgos, l'extrema dreta havia trobat un cas per conjugar les seues obsessions ideològiques: ocupació d'habitatges i delictes efectuats per part de persones nouvingudes. Encara més, havien utilitzat aquell assassinat per atacar l'esquerra i, més concretament, al batlle de la localitat de la Marina Alta: Josep Signes, de Compromís. Tant la coalició valencianista com ara la xarxa d'alcaldes de la comarca, s'hi van solidaritzar amb Signes arran de la persecució experimentada a les xarxes socials i dels càntics intimidatoris que va rebre a la porta de casa seua per part de la ultradreta.
Aquesta escenificació de la instrumentalització d'un crim horrorós per escapar odi contra les persones d'altres orígens coincidia amb la radicalització del PP en política migratòria. El líder dels populars espanyols, el gallec Alberto Núñez Feijóo, havia desembarcat al tauler estatal des de la presidència de la Xunta de Galícia amb un perfil moderat, però la pressió de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i la competència electoral de l'extrema dreta Vox l'ha empentat a un salt mortal en la qüestió migratòria. O dit d'una altra manera: a imitar la ultradreta.
El portaveu dels conservadors al Congrés dels Diputats i mà dreta de Feijóo, Miguel Tellado, demanava al Govern espanyol del socialista Pedro Sánchez el desplegament dels bucs de l'armada per impedir l'arribada de persones migrants a les Illes Canàries. La proposta —calcada a la plantejada temps enrere per l'extrema dreta Vox— mostrava als nouvinguts com a una mena d'enemic interior i deixava diverses preguntes inquietants en l'aire: com havia d'actuar l'armada amb les pasteres? Havia d'atacar per la força contra persones sense recursos, les quals escapen del seu país amb la il·lusió de fugir d'un món de misèria, guerra, clima desbocat i fam?
El plantejament dels dretans —i d'un Vox que s'autoproclama defensor dels valors cristians— xocava amb la postura que havia expressat la Conferència Episcopal Espanyola. «El sí a la vida inclou l'acollida dels migrants», recordava César García Magán, portaveu de l'Església espanyola. La veu de la cúria criticava «la instrumentalització ideològica i els discursos alarmistes» i feia memòria sobre la protecció dels anomenats com a menors no acompanyats: «És un deure enfront de les lleis espanyoles i internacionals, així com un bé moral per a tota persona catòlica». García Magán, fins i tot, carregava contra la vinculació entre delinqüència i persones nouvingudes. De fet, defensava que tenien dret a buscar-se un futur millor.
La retòrica dels populars també entrava en contradicció amb la lògica de les forces armades. En 2020, l'aleshores cap de l'Estat Major de l'Armada, l'almirall Teodoro López Calderón, va exposar quina era l'obligació legal i moral de l'armada en cas de trobar-se amb pasteres: «Si qualsevol vaixell de guerra d'Espanya es troba amb una pastera en una situació en què la vida d'aquells que estan en ella està en perill, la seua obligació de tota mena, legal i moral, és rescatar-los. I així s'actuaria».
La inflamació discursiva del PP contra els nouvinguts, emprant Feijóo l'expressió «d'efecte crida», discorria paral·lelament a una formació de la gavina que sovint cedeix en matèria d'immigració a Vox en els territoris en els quals comparteixen executiu. Al País Valencià, no debades, els populars han permès que la conselleria de Justícia i Interior, encapçalada per la ultradretana Elisa Núñez, plantege cursos als policies locals on es vincula als nouvinguts amb la delinqüència. El PSPV ho ha denunciat als tribunals, així com va demanar el cessament de la consellera després d'haver emprat impúdicament l'assassinat a Gata de Gorgos.
Els conservadors, pressionats per l'extrema dreta Vox, han entrat en una deriva de radicalització i de certa imitació de la ultradreta que compta amb contraindicacions electorals. Quan la dreta tradicional ha jugat a imitar l'extrema dreta en els seus discursos per tapar fuites electorals, l'elector sovint ha preferit la papereta de l'original a la còpia. És l'evidència de l'experiència europea que els populars semblen ignorar quan agiten una retòrica ideològicament indistingible de Vox.