L'extrema dreta Vox es desemmascara amb una defensa dels símbols feixistes

L'extrema dreta Vox s'ha nodrit d'afiliats i alts càrrecs que abans pertanyien a formacions nostàlgiques de règims criminals com ara el franquisme. L'antic secretari general i dirigent dels ultraconservadors, Javier Ortega Smith, va publicar un article l'any 1986 en el qual exaltava la doctrina falangista; Jorge Buxadé, vicepresident dels il·liberals, va formar part l'any 1995 de la candidatura de Falange Española de las JONS; o Jordi de la Fuente, vicesecretari d'Organització dels radicals a Barcelona, va militar activament al partit marginal, d'admiració hitleriana i d'ideologia nazi-feixista Moviment Social Republicà. Una part del nucli dirigent de Vox, a més, ostenta pedigrí franquista, és a dir, avantpassats que van desenvolupar tasques d'influència i poder durant la llarga nit de la dictadura.

A pesar d'aquestes connexions amb les coordenades ideològiques més extremistes, el partit que encapçala a l'Estat espanyol l'expopular Santiago Abascal ha practicat una ambigüitat calculada envers el règim de terror que va encapçalar el general Francisco Franco. Una postura fonamentada, de vegades, en el lema de «superar els vells fantasmes de divisió entre espanyols i les seqüeles d'una tràgica Guerra Civil», d'apel·lar a una imparcialitat enfront d'una contesa bèl·lica provocada per un cop d'estat militar, on van enfrontar-se els partidaris de la democràcia i aquells que anhelaven transformar l'Estat espanyol en l'Alemanya nazi o la Itàlia feixista. Tot per amargar les seues simpaties i la nostàlgia exhibida per aquells temps.

La formació ultradretana, de fet, ha evidenciat els seus posicionaments amb la defensa del manteniment de simbologia feixista. Exempta de qualsevol valor patrimonial o arquitectònic, el grup parlamentari de l'extrema dreta Vox a les Corts Valencianes ha presentat una esmena en la qual demana la protecció de la creu dels caiguts d'Ademús (Racó d'Ademús); el mural ceràmic de la façana principal d'una antiga almàssera d'Alcubles (Serrans) on hi ha un símbol de la Falange; el monument als caiguts de la plaça del Progrès de Benifaió (Ribera Alta); la creu dels caiguts de Gavarda (Ribera Alta); el mausoleu als caiguts de la Pobla de Vallbona (Camp de Túria); o el monòlit i el mausoleu als caiguts de Rafelbunyol (Horta).

La llista de símbols d'exaltació feixista que demana conservar Vox inclou, al seu torn, un escut franquista d'una oficina de correus en desús de Sueca (Ribera Baixa); una vidriera amb un escut que compta amb l'àguila franquista present en el Banc d'Espanya d'Alacant; una creu franquista situada a la plaça de l'Ermita de Benissa (Marina Alta), en la partida rural Pinós; la placa amb la inscripció «per Déu i per la Pàtria» de Guardamar del Segura (Baix Segura); la creu dels caiguts en el Fondó dels Frares (Vinalopó Mitjà) o la creu dels caiguts de la façana de l'Església parroquial en Aranyel (Alts Millars). Els ultradretans també volen mantenir la creu dels caiguts i el monòlit a un soldat de la hitleriana Legió Còndor de Betxí, una xicoteta població de la Plana Baixa. Ambdós símbols ja no existeixen, ja que van ser retirats. 

La selecció es completa amb un gravat d'exaltació del règim de Franco amb el símbol de la Falange i el nom del referent feixista Primo de Rivera sobre la façana principal de l'Església de la Trinitat i un altre al temple de Sant Agustí de Castelló de la Plana; la polèmica creu dels caiguts en el parc de la ciutat referencial de la demarcació septentrional del País Valencià; la creu amb inscripció «Caiguts per Déu i per Espanya» a Caudiel (Alt Palància); una altra creu franquista a Figueroles (Alcalatén); una plaça dedicada als caiguts amb el lema «per Déu i per Espanya» en Vallibona (Els Ports); una creu feixista a la Vilavella (Plana Baixa); l'escut franquista del carrer de la Puríssima a Toga (Alt Millars); la placa als caiguts de l'Església arxiprestal a Vila-real (Plana Baixa); o un monument als caiguts en l'Ermita del Sant Crist de Banyeres de Mariola (Alcoià).

Els carpetovetònics incorporen al llistat altres símbols ja retirats com ara l'escut franquista de l'entrada de l'Hospital de la Magdalena a Castelló de la Plana o la creu dels caiguts de Torrent (Horta), així com altres icònics per als feixistes com ara la cova de Bolimini, on hi ha la següent inscripció: «Lloat sigui Déu. Aquesta gruta va ser el refugi salvador dels habitants de Vilafamés en les hores tràgiques i angoixants que van precedir a l'alliberament de la vila per les glorioses tropes del generalíssim Franco. Un fet que va esdevenir el 12 de juny de 1938. Salutació a Franco. Arriba Espanya. Viva Espanya».

«El patrimoni històric espanyol, element de la nostra identitat cultural, és una riquesa col·lectiva que conté les expressions més dignes d'estima en l'aportació històrica dels espanyols a la cultura universal. El patrimoni cultural és un dels testimoniatges fonamentals de la trajectòria històrica i d'identitat d'una nació. Els béns que ho integren constitueixen una herència insubstituïble, que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures», justifiquen a l'esmena la formació reaccionària, els quals expressen: «Vox, com a força política, es funda en l'amor a Espanya i a la seua història. És innegable que aquesta compta amb llums i ombres, però ha de ser íntegrament assumida, així com protegits els béns que exerceixen de testimoni d'aquest projecte comú». Els símbols feixistes, d'una dictadura amb milers de morts a la seua esquena, considerats per Vox d'aquesta manera.