Vox s'ha convertit en l'epicentre de la campanya electoral dels comicis espanyols. El negacionisme de la violència masclista i del canvi climàtic de la formació ultradretana, així com el seu atac als símbols del col·lectiu LGTBIQ+ i la censura municipal aplicada, fins i tot, sobre clàssics del teatre espanyol, l'han convertit en l'element que incomoda dia sí i dia també al PP. I més quan els populars tenen la sensació d'estar comptant els dies per a la seua entrada a la Moncloa.
Els conservadors han hagut de realitzar piruetes dialèctiques per argumentar els seus pactes amb un partit localitzat fora dels consensos bàsics sobre la violència de gènere, l'emergència climàtica o la protecció dels drets LGTBIQ+. Tot, però, amb l'objectiu d'allunyar-se d'una imatge de radicalitat, d'evitar fugues del seu electorat més moderat i d'esmorteir una mobilització dels votants progressistes més desencantats que puguen activar-se només per la por a l'arribada de la ultradreta al Consell de Ministres de l'Estat espanyol.
La formació de la gavina s'ha vist associada a perfils extremistes nomenats pels reaccionaris. Al capdavant dels parlaments autonòmics, no debades, s'ha col·locat amb els vots del PP a representants de Vox que s'oposen a l'actual organització territorial espanyol, pregonen missatges ultraconservadors i escriuen comentaris a les xarxes socials de caràcter conspirador sobre les vacunes que han salvat milions de vides enfront de l'amenaça vírica de la COVID-19.
L'última polèmica que ha esquitxat als populars pels seus pactes amb Vox ha estat la reacció de Llanos Massó, presidenta de les Corts Valencianes per l'extrema dreta, en una concentració contra el darrer assassinat masclista a Antella (Ribera Alta). La jerarca ultradretana i segona màxima autoritat valenciana va desmarcar-se de la pancarta contra la violència masclista que sostenien diferents diputats de la cambra valenciana del PP, PSPV i Compromís. Encara més, dos parlamentaris ultradretans van ser criticats pels seus somriures durant l'acte de condemna.
La connexió Hazte Oir
Els reaccionaris han acaparat titulars en aquestes setmanes de campanya electoral oficiosa i oficial pels seus manaments ideològics integristes, com ara per la bel·ligerància antiavortista dels seus principals rostres en territoris en els quals s'han rubricat enteses amb el PP. Vox va comptar, de fet, amb el suport i la complicitat d'Hazte Oir durant el seu naixement i bona part de la seua vida política. O dit d'una altra manera: amb la connivència del principal lobby fonamentalista instal·lat a l'Estat espanyol, el qual disposa d'una xarxa d'actors secundaris.
L'historiador d'arrelades conviccions cristianes Santiago Mata va desgranar que Hazte Oir i la seua galàxia d'entitats ultraconservadores actuaven com a suposades pantalles d'una organització clandestina, castrense, profundament radical i d'origen mexicà denominada El Yunque. Ho va fer a la investigació El Yunque. La sociedad secreta que divide a los católicos (Amanecer, 2015). Quasi una dècada més tard, Mata amplia la seua recerca amb l'obra Vox i el Yunque. La sociedad secreta que hizo grande a Santiago Abascal (Amanecer, 2023).
Aquesta nova investigació fa una panoràmica dels vincles entre Vox i les suposades plataformes de palla del Yunque. «El nom d'Abascal apareix unit als més coneguts membres del Yunque al VII Congrés de Catòlics i Vida Pública», escriu Mata sobre la coincidència del capitost de Vox en un conclave celebrat l'any 2005 i on van participar Ignacio Arsuaga, posterior líder d'Hazte Oir, i altres dirigents d'aquest grup de pressió com ara Olga Cuquerella, José Castro o Marcial Cuquerella.
La connexió més estreta es donaria l'any 2012, quan Abascal seria guardonat per Hazte Oir. La proximitat entre el posterior líder de Vox i l'organització fonamentalista va evidenciar-se, segons interpreta Mata, «pel discurs de presentació de Luis Losada, membre del Yunque». «La intervenció d'agraïment d'Abascal, pronunciada sense papers, tampoc deixava dubtes d'un cas on Hazte Oir no buscava atreure un personatge famós, sinó fer famós a un personatge que ja era pròxim», completa. Els lligams van estretir-se tant fins al punt que la presentació de Vox a la societat va emetre-la el canal online del lobby comandat per Arsuaga.
L'activista ultracatòlic va fer proselitisme de Vox. En les taules que elaborava l'entitat ultraconservadora per comprovar quina formació recollia els seus propòsits i els seus valors, l'extrema dreta capitanejada per Abascal era l'única que obtenia la màxima qualificació. Hazte Oir, fins i tot, organitzava tertúlies entre partits antiavortistes que afavorien Vox. Mata narra com en un debat que va tenir lloc en desembre de 2014 sota el lema «Jo trenque amb Rajoy», Rafael López Diéguez, president d'Alternativa Española i gendre del nostàlgic franquista Blas Piñar, va demanar el vot pels reaccionaris que tenen el verd com a color corporatiu.
«En el període preelectoral, i per assegurar-se la victòria [l'any 2014 com a líder dintre de Vox], Abascal va canviar els estatuts de Vox i va animar a les bases per validar-ho sense necessitat de convocar una assemblea. En ambdues tasques, en el canvi dels estatuts i en la seua victòria el 20 de setembre, va donar-li suport el Yunque. Entre els membres del Yunque que destacaven llavors com a socis de Vox, hi havia José Castro Velarde, president de la pantalla Enraizados.org, que va intervenir en fòrums d'internet on va gestar-se els canvis estatutaris», agrega.
A les referències d'investigacions periodístiques de plataformes nord-americanes com ara OpenDemocracy i l'onege Avaaz.org, Mata enumera una llista de presumptes «membres del Yunque» o de persones «amb perfecte coneixement de què és aquesta organització i li donen suport» a les files de Vox durant el període electoral de l'any 2019. L'obra Vox i el Yunque. La sociedad secreta que hizo grande a Santiago Abascal cita els noms de Gádor Joya, diputada a l'Assemblea de Madrid i expresidenta de Derecho a Vivir; o Lourdes Méndez, exmilitant del PP.
El llistat de l'historiador inclou el negacionista de la violència masclista i diputat al Congrés per la demarcació de Sevilla, Francisco José Contreras, a qui adjunta el paper «d'ideòleg en la pràctica del Yunque a Espanya», i al parlamentari murcià Juan José Liarte, patró del grup de pressió fonamentalista Abogados Cristianos. Al llibre, fins i tot, s'assenyala com a possibles integrants de l'organització secreta al matrimoni dirigent que conformen Ivan Espinosa de los Monteros i Rocío Monasterio, qui va participar de l'univers d'Hazte Oir.
Castella i Lleó, punt d'inflexió?
Aquesta suposada connivència entre les considerades com a plataformes de la societat mexicana i l'extrema dreta Vox va erosionar-se amb força arran de les eleccions autonòmiques del 2022 a Castella i Lleó, quan els ultradretans van accedir per primera vegada a un executiu territorial. «A mesura que Vox s'ha convertit en un organisme dictatorial depenent d'una persona [en referència a Abascal], més probable ha estat que els rumbs de Vox acabaren per col·lidir amb els del Yunque. Així va succeir a les eleccions de Castella i Lleó», indica Mata a la seua obra.
«Durant la campanya electoral, el Yunque va queixar-se de l'escassa atenció que Vox prestava a la propaganda que Hazte Oir elaborava per a classificar els partits en funció dels valors que aquesta pantalla del Yunque diu defendre», afirma l'historiador al seu nou treball. La ruptura, però, no seria total. «Abascal mantenia la confiança en alguns membres de la secta, ja que va incloure com a segon candidat a l'alcaldia de Barcelona per Vox a Liberto Oliva, un dels juramentats del Yunque, escollit per fingir una ruptura del secret constituint legalment l'Asociación del Bien Común en Espanya», precisa.
«La pertinença oberta va donar lloc a què es parlara de l'assumpte clarament i, fins i tot, alguns mitjans de comunicació atorgaren al Yunque el títol de secta en els titulars de les seues notícies», sosté, per concloure a un epíleg que adverteix dels perills de l'organització clandestina mexicana: «Les trajectòries de Vox i el Yunque s'han creuat en moments decisius, però són organitzacions independents i poden arribar a discrepar. Si bé el Yunque va ser decisiu en l'ascens d'Abascal, es poden atreure conclusions molt fonamentades sobre aquesta secta». És l'ombra d'aquesta societat a Vox, d'acord amb la recerca de l'historiador Santiago Mata.