Nota prèvia: el PPCV ho té tot de cara per a obtenir majoria absoluta a la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València quan els ciutadans tornen a ser convocats a les urnes. Carlos Mazón i María José Català governen amb el vent a favor, mentre l’oposició alberga la sensació d’haver començat una travessa pel desert.
El problema no és el final predictible d’aquesta història, sinó el seu desenvolupament. Perquè al PP, el PSPV i Compromís aquests quatre anys se’ls poden fer massa llargs. L’última setmana, sense anar més lluny, ha sigut impròpia d’una societat democràtica.
Tant l’agressió múltiple d’una trentena de neonazis la nit del 2 al 3 de març al casal La Cosa Nostra de Castelló de la Plana, saldada amb una persona a l’UCI, com la decisió de les Corts valencianes, el 5 de març, de suprimir el Premi Guillem Agulló contra els delictes d’odi —un guardó institucionalitzat en 2016 amb la unanimitat dels cinc grups que hi havia a l’hemicicle— signifiquen un salt qualitatiu molt substancial.
En el primer cas figura com a agreujant la connexió amb els grupuscles ultres de la ciutat d’Antonio Ortolà, regidor de Seguretat Ciutadana en representació de Vox i lletrat d’un dels agressors. En el segon, la iniciativa de la presidenta de les Corts, Llanos Massó, secundada pel PP, ha animat el segon tinent d’alcalde del cap i casal, Juanma Badenas, a anunciar el rebateig del passeig dels jardins de Vivers que porta el nom del jove antifeixista assassinat a Montanejos l’11 d’abril de 1993. Els populars afirmen que no són partidaris del canvi, però que la idea estiga damunt la taula ja resulta repugnant. El desacomplexament de Vox i l’actitud contemplativa de la dreta que es pretén moderada posen la pell de gallina.
El desacomplexament de Vox i l’actitud contemplativa de la dreta que es pretén moderada posen la pell de gallina
Ens trobem davant una emergència democràtica. En quina societat avançada se sotmetria a debat la retirada del nomenclàtor d’una via dedicada a una persona assassinada vilment per l’extrema dreta? Com és possible que el PP haja accedit a eliminar un reconeixement públic que en les successives edicions han rebut un advocat de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), les fiscalies contra els delictes d’odi, una activista contra la islamofòbia, una víctima de l’homofòbia i l’entrenador del València CF que va ordenar, en 1992, la retirada d’una esvàstica abans de l’inici d’un partit?
El cúmul de despropòsits és inacabable. El més innocu de tots és el més cridaner: la presència del torero retirat Vicente Barrera a la Vicepresidència Primera i la Conselleria de Cultura. La seua irrellevància, la seua incapacitat política, és tan imponent com un miura de 600 quilos. Comparar-lo amb la ballarina alcoiana Trini Miro i la polifacètica Lola Johnson —la consellera de Culturisme, tal com el periodista Miquel Alberola va comprimir la cartera de Cultura, Turisme i Esport que duia a la mà— fa que elles semblen mereixedores d’accedir a la plèiade.
El capot de Barrera no amaga la magnitud de la tragèdia, com ara que el seu director general de Cultura, Sergio Arlandis, entonara dijous passat el “¡que viva España!” de Manolo Escobar per a celebrar el veto dels edils de Vox del cap i casal —que l’acompanyaven— a una “moción progre, sectaria y discriminatoria” del 8M. La imatge d’un home vestit de torero que demana diners pel centre de València amb els quatre regidors i Arlandis fent de cor va córrer com la pólvora i va generar estupefacció no sols entre el PP, sinó també a Vox. De fet, encara que ja acumulava centenars de milers de visualitzacions, Badenas, el cap de la colla, va haver d’esborrar el seu tuit festívol.
Ser ridículo y parecerlo, os presento a la mano derecha de la alcaldesa de València, el Sr. Badenas.
— David Calvo (@davidcalvoarq) March 7, 2024
Los valencianos vivimos en una constante película de Berlanga.
pic.twitter.com/kCFThLMViC
Al ple en què Vox va evitar la declaració feminista, l’edil José Gosálbez va insistir novament que, de canvi climàtic, n’hi ha hagut sempre. Que l’activitat humana no hi té res a veure. I és que, per molt que coste de creure, València és enguany la Capital Verda Europea, una distinció aconseguida per l’anterior equip de govern local i que s’està commemorant amb un altre integrat, en part, per negacionistes climàtics orgullosos de ser-ho.
Si fa no fa, com la presidenta de les Corts, Llanos Massó, la segona autoritat valenciana. El 20 de febrer, cinc minuts després de rebre la memòria anual de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) de mans de la presidenta, Verònica Cantó, va convocar la premsa per recordar que Vox vol liquidar l’AVL —una institució de la Generalitat reconeguda a l’Estatut— i la seua normativa. Dimecres passat, entrevistada per À Punt a Les notícies del matí, Cantó va acusar-la de tenir un “odi profund” a la llengua, va recomanar-li visitar el “psiquiatre” i va lamentar no haver rebut cap missatge de suport del Consell.
La mateixa nit del 20 de febrer, la de la revolta de la presidenta de les Corts contra l’AVL, el síndic de Vox a l’hemicicle, José María Llanos, va escriure un tuit que també va evaporar-se en el ciberespai. La seua vida va ser molt curta, a penes uns 30 minuts. Deia —o tractava de dir— literalment així: “Hablemos claro: Si @apunt_media va a insultar y criminalizar a @vox_cv, cuando le permitimos@ existir, es tirar piedras contra su propio tejado. Pero luego que no se queje la televisión del ré , ... ya es tela.. Pueden verter basura. Y la verdad de @vox_cv @vox_es”.
La incomoditat manifesta de l’alcaldessa María José Català contrasta amb la placidesa extrema en què sembla instal·lat el president Carlos Mazón. Ella pateix el testosterònic Badenas mentre ell va interceptar avant la lettre el maltractador psíquic Carlos Flores Juberías, va enviar Massó a la presidència de les Corts i va veure com el propi José María Llanos es quedava sense conselleria per asseverar ufanós, a TVE, que “la violència de gènere no existeix” i que “la violència masclista no existeix”.
Mazón toreja com vol Barrera i els altres dos consellers de Vox, grisos com un matí escocès. Fins aquest divendres els dos únics moments tensos havien estat un tuit —també esborrat— del seu vicepresident contra Alberto Núñez Feijóo —“escupes en la cara de quien es generoso”, va dir-li per no cedir-li a Vox cap seient a la Mesa del Congrés— i una compareixença urgent per a desmarcar-se de la campanya de l’orgull gai promoguda des de la Generalitat de la qual és vicepresident. Ara cal sumar l’absència deliberada dels tres membres de la formació ultra als actes del 8M organitzats per la Generalitat.
Ara bé, és lògic governar amb persones que es mouen per l’odi al diferent i que es veuen obligades a esborrar els seus comentaris a cada poc? Convindria que la dreta pretesament moderada i les dues forces hegemòniques del difunt Botànic feren un pensament. Que prevalguera el mínim comú denominador que propicià la creació del Premi Guillem Agulló i les declaracions unitàries del 8M. Mantenir drets els consensos bàsics que constitueixen la columna vertebral de la societat.
Expulsar els ultres de les institucions és un imperatiu. El PP valencià enviaria un missatge regenerador al conjunt de l’Estat. El final d’aquesta història ja és conegut, però tant ells com l’oposició són a temps d’alterar-ne el desenvolupament.