Les eleccions són un mal tràngol quan s’han hagut de convocar perquè el Govern no tenia prou suport. És possible, però, que siguin un mal menor. La darrera oportunitat per intentar remar fins les urnes i tocar terra il·lès. És en aquest moment quan, malgrat que les enquestes pronostiquen naufragi, cal treure múscul d’allà on sigui. O, en el pitjor dels casos, frisar per trobar un salvavides.
Aquesta ha estat la pulsió que ha mogut ERC i el Govern del president Pere Aragonès des de l’entrada de la primavera, aprofitant els seus darrers dies al capdavant de l’executiu català.
La carta mediàtica
“Que parlin de tu, encara que sigui malament”, és una de les primeres consignes per aconseguir centrar el debat durant una campanya –o en l’eterna precampanya– electoral.
Això és el que ha aconseguit ERC amb un anunci que, tot i no estar directament vinculat a les eleccions al Parlament, li ha donat una bona quota de visibilitat. Es tracta de l’anunci de l’icònic meteoròleg de TV3, Tomàs Molina, com a número dos de la llista dels republicans (amb EH Bildu, BNG i Més per Mallorca) a les eleccions europees en detriment del fins ara eurodiputat Jordi Solé, que va mostrar el seu disgust públicament a les xarxes socials.
Només per la seva rellevància mediàtica, l’anunci del seu nom ha generat revolada i tota mena de mems. Fins i tot bromes del presentador del Telenotícies Vespre, Xavi Coral, a un altre home del temps, Francesc Mauri, sobre la seva hipotètica incorporació a la política. No ha quedat aquí la cosa. ERC ha anunciat Molina com una de les seves cartes per combatre el canvi climàtic. Les posicions de Molina, però, no generen massa consens entre els sectors ecologistes, i les crítiques per l’ambigüitat, per exemple, vers projectes com el del Hard Rock o els Jocs Olímpics d’Hivern no s’han fet esperar.
Malgrat tot, la jugada ha fet més soroll que no pas el fitxatge estrella de Junts, seu rival més directe: l’empresària vinculada a Sillicon Valley Anna Navarro, que el 2020 va ser considerada la dona més influent del món en l’àmbit de la tecnologia.
Més referèndum
En les passades eleccions, els de Pere Aragonès van vendre la carta de la negociació amb Madrid com a punt fort de la seva proposta. La taula de diàleg, però, s’ha reunit poc i accidentadament –per les tensions amb Junts–, i només ha aconseguit progrés en l’àmbit de la lluita contra la repressió.
No hi ha hagut avenços, però, pel que fa a la qüestió nacional, malgrat que l’executiu català hagi expressat la voluntat d’avançar. Prova d’això va ser la presentació d’una proposta d’acord de claredat que ha passat sense pena ni glòria.
Per revifar aquesta agenda, que tindria com a punt culminant un suposat referèndum pactat, els d’Aragonès van anunciar dimarts passat una proposta concreta. Es tracta d’un informe de l’Institut d’Estudis d’Autogovern que avala la possibilitat de fer un referèndum pactat amb l’Estat a través de l’article 92 de la Constitució espanyola. En aquest s’hi diu que “les decisions polítiques d’especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans”, i que aquest ha de ser convocat pel rei espanyol a proposta del president espanyol, prèviament autoritzat pel Congrés. Aragonès proposa fer servir això per promoure un referèndum de resposta binària a la pregunta “vol que Catalunya sigui un estat independent?”.
No és la primera vegada que el Govern català compta amb un informe que avala la constitucionalitat d’un referèndum acordat. Des de l’inici del procés s’han posat sobre la taula diferents vies, però cap d’elles no ha arribat a bon port. De moment, aquesta tampoc no ha comptat amb un feedback positiu per part del Govern espanyol. Tal vegada, com els altres informes, podrien servir a ERC per argumentar que han mogut fitxa per intentar avançar en aquesta qüestió.
La Conselleria que funciona
Les polítiques lingüístiques formen part de l’obra de Govern que l’executiu d’Aragonès creu que pot acreditar amb més seguretat. En la presentació de l’estructura de Govern l’any 2021, una de les novetats era la recuperació de la Secretaria de Política Lingüística deu anys després que aquesta fos rebaixada a Direcció General. Des d’ERC estan satisfets de la tasca del seu responsable, Francesc Xavier Vila, que també compta amb el reconeixement de bona part del sector acadèmic, on se’l considera un referent en qüestions de sociolingüística.
Un dels darrers anuncis fets per Pere Aragonès en aquesta campanya va en la línia d’explotar el que consideren un dels seus forts, més encara en un context en què el debat lingüístic és a l’ordre del dia. És per això que Aragonès va anunciar que el nou executiu comptaria amb una Conselleria dedicada a la defensa de la llengua. Una novetat respecte al seu govern actual que des d’altres partits sobiranistes li retreuen no haver incorporat en les successives remodelacions de l’executiu, si és que la considerava rellevant.
Al seguit d’accions, també cladria sumar-hi la proposta de “finançament singular” que s’explica en el tema de portada d’aquest número d’EL TEMPS i que ataca una altra de les qüestions que han mobilitzat històricament el sobiranisme català: l’espoli fiscal. La proposta ha sigut considerada per la Junta Electoral com un element de “propaganda electoral”. Amb tot plegat, Aragonès ha aconseguit trobar salvavides prou bons per ser al centre de la conversa política els darrers dies de març i els inicis d’abril, malgrat partir d’una mala posició de sortida per les eleccions del pròxim 12 de maig. Caldrà veure si s’aconsegueix mantenir en escena quan comencin els cops creuats entre PSC i Junts per Catalunya, interessats en polaritzar la cursa entre les seves dues opcions i deixar ERC fora de joc.