El magistrat Manuel García-Castellón era el gran protagonista de la vetlada. Organitzada pel periòdic gallec La Región, havia estat convidat perquè narrara a un auditori selecte el seu treball a l'Audiència Nacional. El togat explicaria la seua tasca a un «tribunal excepcional», com resava el títol de la conferència, però també es desinhibiria políticament: «L'amnistia no està prohibida en la Constitució, però en la Constitució tampoc posa que estiga prohibida l'esclavitud». L'afirmació deixava ben clara la seua postura sobre aquesta mesura de gràcia.
«Aquesta amnistia serà la primera de moltes?», preguntava el jutge, que havia estat precedit pel seu amic, factòtum mediàtic de l'extrema dreta Vox i condemnat recentment en dues sentències per la seua gestió al capdavant del canal ultradretà Interconomía, Julio Ariza. «És un dels jutges que et fan tindre esperança en la justícia a Espanya», havia expressat l'excandidat del partit reaccionari per presentar-lo als assistents. El calendari marcava el 5 d'octubre de 2023.
Aproximadament un mes després d'aquelles declaracions, el togat va moure la primera peça de la partida d'escacs contra l'amnistia. En plena negociació de l'independentisme català amb el PSOE per a la investidura del socialista Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol, García-Castellón acordava obrir una investigació per terrorisme contra Marta Rovira, dirigent d'ERC, i Carles Puigdemont, referent de Junts per Catalunya, entre altres activistes i periodistes. La maniobra s'emmarca dintre de la causa pel Tsunami Democràtic, on el darrer informe de la Guàrdia Civil descartava que el dirigent de l'espai postconvergent liderara aquestes mobilitzacions populars.
Al caliu del crit de guerra contra l'amnistia que havia llençat l'expresident espanyol José María Aznar, el titular de l'Audiència Nacional sostenia que «no es podia minimitzar l'impacte en la vida i en la integritat de les persones» dels altercats que es van produir a l'aeroport del Prat en aquella convocatòria del Tsunami Democràtic. «S'ha de subratllar que en el marc d'aquesta acció es va produir la mort d'una persona», ressaltava sobre la parada cardíaca que va experimentar un turista quan tractava d'accedir a la pista aeroportuària.
A pesar que el visitant francès va poder ser atès pels serveis d'emergència i una investigació judicial anterior havia descartat el lligam entre aquest succés i l'acció de protesta, García-Castellón va tirar pel dret per qualificar els fets de terrorisme. Amb aquest moviment, deixava sense efecte l'aprovació d'una llei d'amnistia per als investigats. El togat, de fet, volia acreditar que la mobilització independentista havia desestabilitzat una infraestructura bàsica, però l'agència europea responsable va negar-ho en un informe sol·licitat pel mateix magistrat.
«Ací no hi ha un grup, ni cap organització, sinó un perfil en les xarxes i posteriorment una aplicació informàtica per a telèfons mòbils», indicava el fiscal i antic sol·licitant de la detenció de Puigdemont en 2017, Miguel Ángel Carballo. El representant del ministeri públic presentava un recurs contra la interlocutòria de García-Castellón per haver-se donat «sense practicar cap diligència que haja recollit nous indicis de responsabilitat criminal».
Terrorisme per tot arreu
La investigació reactivada pel titular de l'Audiència Nacional, que havia mantingut la causa secreta durant tres anys malgrat el retret de la sala penal del mateix tribunal, empentaria el PSOE i les forces independentistes catalanes a canviar la llei d'amnistia pactada durant el procés d'investidura. La nova legislació només excloïa aquelles persones condemnades per terrorisme que «suposen greus violacions dels drets humans».
El contraatac al parlament espanyol va ser ràpidament contestat pel togat d'ideologia conservadora. El magistrat va girar la investigació per destacar les lesions que havien patit dos policies durant les manifestacions independentistes del 2019 contra la sentència del procés. En aquelles protestes va resultar ferit un agent per una pedrada al cap i un altre va ser forçat a prejubilar-se arran d'una lesió al braç.
La interlocutòria de García-Castellón apuntava que no es podia descartar «l'ànim homicida» de les agressions experimentades per ambdós policies. «No poden minimitzar-se», insistia, per ressaltar que aquestes actuacions «eren incompatibles amb el dret a la vida i integritat física reconeguts en l'article 15 de la Constitució espanyola i l'article 2 del Conveni Europeu de Drets Humans». El togat apel·lava a l'única via d'escapatòria que havia deixat aquesta redacció de l'amnistia, però ho feia atribuint la convocatòria d'aquella mobilització al Tsunami Democràtic quan havia estat impulsada pels Comitès de Defensa de la República, als quals també investiga García-Castellón.
L'ariet judicial de la dreta espanyola contra l'amnistia obriria més tard una nova via d'investigació sobre les actuacions del Tsunami Democràtic. En una altra interlocutòria farcida de suposicions apuntava l'existència d'un presumpte pla desconegut d'aquesta plataforma per actuar contra la visita del monarca espanyol Felip VI als Premis Princesa de Girona durant l'estiu del 2020.
Una frenètica activitat judicial que incorporava en una de les seues resolucions la seua principal prova per demostrar que Puigdemont encapçalava el Tsunami Democràtic, i les mobilitzacions desenvolupades havien de ser considerades com a terrorisme. Es tractava d'un diàleg del referent independentista on expressava: «El problema pot vindre si hi ha algun mort, no importa de quin costat. Això seria molt dur, i confirmaria el que he dit sempre (la qual cosa va decidir-me per marxar a l'exili): perdrem». Amb aquestes paraules, el togat de l'Audiència Nacional apreciava una voluntat de cometre un delicte de terrorisme.
El fantasma rus
Si les investigacions del jutge García-Castellón s'han convertit en purs moviments d'escacs contra la legislació que busca exonerar els represaliats pel procés, la maquinària judicial ha guanyat encara més múscul contra l'independentisme amb la reobertura del batejat com a cas Volhov, una causa en la qual s'investiguen uns hipotètics contactes entre l'independentisme encarnat per l'espai de Junts per Catalunya i l'executiu de Rússia.
El magistrat Joaquín Aguirre, instructor de la causa, acordava prorrogar durant sis mesos la investigació. L'argument per estendre la recerca era «l'abundant documentació administrativa» i els «voluminosos informes remesos» encara pendents de revisar. Sense especificar el delicte en una resolució que només sumava un presumpte indici més —una carta anònima—, els fets descrits pel togat podrien entrar dintre dels delictes associats a la relació il·legal amb executius estrangers. O dit d'una altra manera: seria una altra via per condemnar Puigdemont sense que puga ser amnistiat.
La interlocutòria, de fet, tracta d'assenyalar Puigdemont sense mencionar-lo. Afirma que el cercle del líder independentista va treballar per articular una «legislació pròpia sobre les criptomonedes adequada als interessos russos» i sosté que Rússia tenia interès en el procés com a element per «desestabilitzar la Unió Europea». La resolució està farcida d'acusacions inversemblants, com ara que un dirigent postconvergent coneguera els plans russos per envair Ucraïna quatre anys abans o unes suposades reunions entre l'entorn de Puigdemont i capitostos de la màfia russa. El darrer moviment al tauler judicial contra l'amnistia.
El magistrat omnipresent
El jutge Joaquín Aguirre s'ha convertit en l'instructor de les causes més mediàtiques dels jutjats barcelonins. Canari de naixement i amb plaça a la capital catalana des de 1988, encapçala la recerca judicial del cas Volhov i la investigació sobre els presumptes pagaments del FC Barcelona a l'exvicepresident dels àrbitres, José María Enriquez Negreira. O dit clar i ras: atresora a les seues mans els procediments judicials que afecten la imatge tant de l'independentisme com de la màxima institució futbolística catalana.
Aguirre, tanmateix, no és un nounat amb els casos judicials de ressò. Amb la condició de ser el togat més veterà dels tribunals barcelonins, va engarjolar el financer Javier de la Rosa pel batejat com a cas Gran Tibidabo. La seua aparició a la televisió alemanya per a disparar contra l'independentisme pels hipotètics contactes amb Rússia l'han situat al focus mediàtic.
L'ariet judicial de la dreta espanyola
Amic de l'expresident espanyol José María Aznar, Manuel García-Castellón va adquirir notorietat a la magistratura durant els anys noranta per les seues investigacions sobre l'activitat terrorista d'ETA. Enviat durant els executius del PP com a enllaç judicial a Roma i a París, unes de les places més cobejades de la judicatura, va tornar a l'Audiència Nacional en plena ebullició de les causes Lezo i Púnica. Com a instructor d'aquests procediments, va acordar l'absolució de les expresidentes madrilenyes Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes, i d'una llarga llista d'encausats del PP.
Autor del desmuntatge parcial de la macrocausa sobre els negocis del comissari José Manuel Villarejo amb les altes esferes espanyoles, ha evitat que l'expresident espanyol Mariano Rajoy i l'exministra María Dolores de Cospedal hagen estat assenyalats per l'operació parapolicial Kitchen, va practicar recerques contra Podem qualificades per la sala penal de l'Audiència Nacional de «prospectives» i s'ha negat a investigar la guerra bruta contra l'independentisme.