La setmana passada, el Tribunal Constitucional de Bèlgica va fer cas del requeriment de la defensa de Valtònyc i va tombar la llei d’injúries contra la corona, vigent en aquest país des del 1847. Ho va fer perquè va donar la raó al raper mallorquí, qui es va defensar de l’extradició a l’Estat espanyol amb l’argument que la llibertat d’expressió ha de passar per damunt del dret d’un monarca a no ser injuriat. La decisió és tot un èxit i, sembla, és el precedent d’una nova negativa de la justícia belga a un requeriment d’extradició fet per la justícia espanyola.
Això no farà reflexionar, en cap cas, els qui controlen el sistema judicial espanyol. Ho han demostrat sempre que des d’Europa els han llevat la raó. La persecució contra el president Puigdemont i la resta d’exiliats catalans n’és l’exemple més mediàtic. Per més que des d’Europa es diga de manera explícita que els procediments judicials espanyols no s’adeqüen a la llei, els jutges no aturaran la seua croada retrògrada.
L’actuació de la justícia espanyola no només afecta Valtònyc, Pablo Hasél o els líders independentistes catalans. S’ha vist ara, amb la suspensió del diputat d’Unides Podem al Congrés, el canari Alberto Rodríguez, ordenada per Manuel Marchena –magistrat del Tribunal Suprem– i executada per la presidenta de la cambra, la socialista Meritxell Batet. Una suspensió inèdita, atès que es remunta a uns presumptes fets del 2014, quan Rodríguez encara no era diputat i que s’havien de resoldre amb una sanció econòmica escassa. Marchena, en canvi, ha volgut cloure el cas amb la destitució fulminant d’un representant de la ciutadania. La decisió no és aleatòria, atès que respon a la lògica que es va seguir també contra el president Quim Torra, a qui se’l va inhabilitar per penjar una pancarta al Palau de la Generalitat. Són actuacions judicials cada vegada més habituals i que evidencien la regressió que està patint la democràcia espanyola gràcies al modus operandi dels jutges. Alberto Rodríguez, qui s’ha vist indefens pel seu propi partit, s’ha desfet del carnet de Podem i ja ha anunciat que des d’ara s’implicarà en el sobiranisme canari, un moviment amb història i amb força en molts municipis de l’arxipèlag i que podria trobar, amb la incorporació de Rodríguez, tot un revulsiu. Cal recordar, per cert, que l’exposició institucional de la bandera del sobiranisme canari, d’ús habitual en aquestes illes, va ser prohibida per la justícia espanyola el 2016.
Curiosament, l’actuació judicial es gira en contra dels mateixos jutges quan actuen amb un sentit tan restrictiu de les llibertats. Molts jutges s’entesten a corroborar que la justícia espanyola no pretén adaptar-se als estàndards europeus ni a uns mínims de decència democràtica. Un altre exemple és el del magistrat José María Aristóteles Magán, titular del Jutjat Contenciós Administratiu d’Alacant, qui ha anul·lat una resolució de la Conselleria valenciana de Justícia per estar redactada només en català. Segons el jutge, l’administració “ha imposat unilateralment la llengua valenciana sense respectar l’opció per la llengua castellana”.
És evident que hi ha tot una operació posada en marxa per determinats jutges que té la finalitat de retrocedir en drets i llibertats ciutadanes. Una operació adreçada a impedir qualsevol pas en la normalització de les llengües no castellanes que es parlen a l’Estat –caldrà veure com reacciona la justícia a l’oficialitat de l’asturià, que s’aprovarà pròximament– i a atemptar contra els drets polítics de determinats diputats. Com deia Alberto Rodríguez, “no m’imagine a Marchena prenent aquesta decisió contra un diputat amb un cognom aristòcrata”. És un argument tan simple com real en una Estat en què la justícia ja no sembla ser la solució, sinó una part molt important del problema.
