MEMÒRIA HISTORICA

20N: Castelló inicia l'exhumació dels represaliats pel franquisme

En el cementiri civil de la ciutat hi ha 530 cossos de represaliats. Aquests dimarts s’han iniciat els treballs per recuperar tres d’ells. Altres 11 famílies ja han sol·licitat recuperar les despulles dels seus avantpassats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Josep Viciana Monfort, un terrassenc de naixement que es dedica professionalment a fer dibuixos animats, s'ha deixat la família a casa i avui està al cementiri de Castelló. Per a ell i la seua família avui comencen a tancar-se les ferides d'un episodi que va marcar l'esdevenir de tota la nissaga. El seu iaio, Jose Monfort Gil, va nàixer a Forcall, un xicotet municipi de l'interior de Castelló on hi havia molta tradició de fer espardenya. Home eixerit i valent, començà a comerciar amb Terrassa, amb l'objectiu d'obrir mercat per aquest producte. L'inici de la guerra civil espanyola, tanmateix, l'obligà a fugir de casa seua, al costat de la resta de la família. José s'havia significat amb els partits d'esquerres durant l'etapa de la República i l'avanç de les tropes franquistes obligaven a la fugida. Damunt d'un carro espentat per un matxo ell, la seua dona, els seus dos fills i els seus pares començaren una peregrinació que els dugué cap a València.

Amb la victòria del bàndol feixista, i confiat en la promesa de Franco que no hi hauria represàlies contra aquells que no hagueren comès delictes de sang, Jose i família decidiren refer el camí i tornar a Forcall. Poc de temps, però, va passar abans que les autoritats franquistes anaren a buscar-lo. Després d'un judici sense cap garantia legal a Benicarló, queda confinat a la presó de Castelló. El 1941 el van afusellar. "Ma mare anava de tant en tant a dur-li menjar i roba neta. Un dia li van dir que ja no calia que tornara més, que ja l'havien mort, junt a altres veïns de Forcall", explica Viciana.
La seua mare que avui compta 91 anys té gravat aquells fets a foc en la seua memòria. La setmana vinent també ella viatjarà fins a Castelló. Aleshores, si no hi ha imprevistos, s'haurà iniciat l'exhumació de les restes de Jose Monfort. El d'aquest veí de Forcall és un dels tres cossos que està previst que es recuperen en la primera exhumació que es fa al cementiri civil de Castelló, on a hores d'ara reposen 530 persones que van ser afusellades en les proximitats del Riu Sec. "Avui és un dia històric", recorda Verónica Ruiz, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Castelló i la persona que ha treballat al costat del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló per fer possible aquest acte de reparació. És, a més d' "històric", un 20 de novembre. Avui fa 43 anys que el dictador va morir.


"És un dia molt important per a nosaltres -explica Juan Luis Porcar, membre del Grup de Recerca-. Durant molts anys hem proveït d'informació i documents a les famílies que venien a preguntar-nos. Ara, per fi, després de dos anys de gestió amb l'administració, tenen la possibilitat de recuperar els seus familiars". Després de 14 anys de feina, d'escorcollar documents i informes, de preguntar i entrevistar, de combatre, en definitiva, la desmemòria, aquest dimarts molts membres del Grup de Recerca han vist fet realitat el que durant molt de temps va semblar una quimera. "Avui em vénen a la memòria persones grans que, ara fa 10 anys, van vindre a nosaltres demanant-nos ajuda per recuperar els cossos dels seus pares. Per a algunes persones, hem arribat tard", lamenta Porcar, responsable del llistat més acurat fet fins ara sobre les fosses a les comarques de Castelló.


De moment, en aquests primers treballs d'exhumació, es recuperaran tres cossos, els de José Monfort, Eduardo Ferreres y Rafael Prades. El Grup de Recerca, tanmateix, té altres onze peticions per tractar de trobar dotze cossos. I és probable, asseguren, des d'aquesta associació, que en els pròxims mesos més familiars s'hi interessen. De moment d'aquests primers treballs s'encarrega ArqueoAntro, el mateix grup que ha encapçalat els treballs de sis de les fosses del cementiri de Paterna. L'equip, que és format per dos arqueòlegs, dos antropòlegs i una restauradora, treballa des d'aquests dimarts. Previsiblement en un termini de dues setmanes hauran finalitzat l'encàrrec, al qual l'Ajuntament de Castelló hi ha destinat 16.000 euros del seu pressupost. Caldrà esperar, en tot cas, fins a un any per testar totes les proves d'ADN que determinen la identitat de les restes.

Una repressió metòdica
El treball en el cementiri de Castelló, tanmateix, és molt diferent del que ArqueoAntro ha desenvolupat al cementiri de Paterna. Allí els cossos van ser dipositats en fosses comunes, amuntegats els uns damunt dels altres, com animals. Era, al capdavall, la forma que tenia el franquisme d'arrabassar-los qualsevol rastre d'humanitat. A Castelló és diferent. Al cementiri civil de Castelló ("el quadre", en diuen ací) a les persones que afusellaven al llit del Riu Sec els soterraven individualment, un al costat de l'altre, de forma longitudinal. A més, hi ha registre d'on és cadascú. "El fet que l'enterramorts fora tan meticulós juga a favor nostre i ens facilita la feina", assegura Miguel Mezquida, fundador d'ArqueoAntro.


Els cossos, doncs, són distribuïts en 14 fileres. Les primeres tenen 18 cossos. "Però a mesura que avança la repressió, el nombre de cossos per filera s'incrementa. La fila 8, per exemple, té 50 cossos", explica Queta Ródenas, membre del Grup de Recerca, que ha dedicat moltes hores a investigar la distribució dins el cementiri civil, on abans de la guerra es donava sepultura a lliurepensadors, maçons, persones que professaven altres religions o que s'havien suïcidat.

 

Josep Viciana, net de Jose Monfort


"Durant molt de temps vindre al quadre a posar unes flors era un motiu de vergonya". Qui parla és Carmen Arnal, néta de Rafael Prades, una de les tres persones a les que ara es vol rescatar. Rafael era fuster i va estar afiliat a la CNT. Aquella sindicació fou la seua condemna. "Amb l'arribada del franquisme li van proporcionar dos salconduits però va dir que de cap manera no se n'aniria sense la seua mare i la seua filla", explica Carmen, encara amb emoció. Un dia que la seua filla va anar a dur-li el menjar l'avisaren que acabaven de dur-se al seu pare, junt a altres homes. La seua filla, també de nom Carmen, va córrer darrere el comboi fins al llit del Riu Sec. "Quan va arribar ja estaven tots en filera. La meua mare va tindre temps de cridar-lo: "Pare!" i ell encara va poder alçar la mà". El que va seguir van ser anys de silenci i de repressió. Carmen i la seua mare van haver de canviar de barri. "Ha sigut una llosa per a la família", explica, confiada a poder trobar les restes del iaio que mai no va conèixer.


El de Rafael hauria de ser un dels primers cossos a aparèixer, segons les previsions. Tanmateix, el subsòl sempre amaga secrets. El primer que aquest dimarts s'ha trobat ArqueoAntro en començar a llevar capes de terra ha sigut una caixa de reducció, això és una caixa amb ossos. Segurament procedeixen del quadre fondo, un recinte adjacent on també hi ha cossos de represaliats que van ser traslladats de lloc a finals dels anys 80 perquè es volia construir un columbari. Entre la terra, dos plaques: una de Benigno Morata; l'altra d'Andrés Lozano. És un imprevist, sí, però també significa que les restes de dues persones el rastre de les quals fins ara estava perdut, s'han recuperat. "Ara el Grup de Recerca de la Memòria Històrica haurà de dirigir-se a l'Ajuntament al qual pertanyien aquestes persones i demanar si coneixen els descendents per comunicar-los la troballa", expliquen des d'ArqueoAntro. Tot plegat, un trenca-closques que es soluciona a base de molt de treball desinteressat.

Josep Viciana s'ho mira des de darrere de la tanca que han col·locat al voltant del lloc on s'han iniciat els treballs de moviment de terra. Amb una càmera capta algunes instantànies. El seu avi és unes fileres més enllà. Als 80, la seua mare i el seu oncle van aconseguir col·locar un xicotet mausoleu allà on el enterramorts els va indicar que estava el cos del Jose Monfort. "El que volem és poder recuperar les despulles de l'avi i dipositar-les al costat de les de l'àvia, a Terrassa. Pensàvem que açò no arribaria mai, que la meua mare no ho podria veure, però ara sembla que sí que podrà ser -diu Josep Viciana-. Aquest és un acte de reparació i justícia".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.