Extrema dreta 2.0

Els gatets de Salvini

Les desenes de milers de seguidors del ministre de Defensa italià han vist com els felins ocupaven les xarxes socials del líder xenòfob. Un gest simple que serveix per extreure moltes pistes de les tendències de la ultradreta 2.0

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

És inevitable. Apareixen a la pantalla i irremeiablement tothom queda enganxat a la seva aura d'adorabilitat. Els gatets són la Coca Cola de les xarxes socials. Triomfen, reis entre els reis de la viralitat.

Bona nota d'això en deu haver pres el ministre de Defensa italià, l'ultradretà Matteo Salvini. O, si més no, el seu equip de comunicació. Durant el mes novembre les seves xarxes socials -especialment Facebook- es van veure inundades per aquests simpàtics felins. Una crida del cap de la Lega Nord als seus seguidors demanant-los que li enviessin imatges dels seus gats va acabar esdevenint tot un èxit.

Aquest fet no ha passat per alt ni als analistes polítics ni a la premsa internacional. Les conclusions són múltiples, però, majoritàriament, apunten a una estratègia encertada del que és un dels rostres de moda de l'extrema dreta mundial.

Patrícia Centeno experta en l'anàlisi estètica de la política remarca que els gats de Salvini són una estratègia per empatitzar amb la població: "jo sóc un feixista, però també tinc el meu cor". Al cap i a la fi, diu, "és un recurs per endolcir la imatge".

I perquè ho és? L'assessor en comunicació política Antoni Gutiérrez-Rubí ho té clar, els animals de companyia "són molt importants a la vida de la gent, el nombre de famílies que en tenen és molt gran. Tenir una primera menció cap a ells és una manera d'aproximar-se a milions i milions d'italians".

Una cerca de proximitat que s'acompanya, a banda dels gats, de tot un llenguatge. Així ho analitza la professora de periodisme digital de la Universitat Ramon Llull, Susana Pérez, que exposa que sol fer servir un registre "directe i pròxim als votants. Això està molt valorat i diuen que és una persona autèntica. Parla com la gent del carrer i amb un llenguatge totalment xenòfob". Una aproximació que reforça, també, compartint tota mena de coses sobre la seva vida personal, des dels àpats fins a la vida amb la seva parella o les seves visites al gimnàs.



I, en aquest punt, tornen a aparèixer els gatets. D'alguna manera, apunta Gutiérrez-Rubí, aquests animalons "humanitzen a Salvini. Introdueixen una sensibilitat que contrasta a vegades amb el seu discurs". Concorda amb ell Centeno que opina que "ho fa per endolcir la seva imatge".

També en la mateixa direcció, Pérez diu que els gats "el que fan és equilibrar la balança amb un discurs tan dur i xenòfob com el seu". Aquesta utilització dels felins és, segons ella, "apropiacionisme cultural" en tant que els gats han esdevingut per a la cultura digital "imatges entranyables i commovedores. Salvini s'aprofita d'això i li demana a la gent que li enviï gatets, fent servir una cultura que no li és pròpia".

Gutierrez-Rubí afegeix que en aquesta estratègia hi ha, també, un component de "frivolitat política. A parer seu, és un indicador que "entén la política com un fet prepolítc o antipolític. En ple debat de temes com els pressupostos o la crisi europea, que parli de gats és un menyspreu cap a la política formal".

Semiòtica felina

Els analistes, però, divergeixen sobre si el gat és la millor opció possible que podria haver triat Salvini per suavitzar la seva imatge. I és que, quan es tracta d'animals, les interpretacions simbòliques no són sempre concordants. Un article publicat al diari anglès The Guardian parlava també del gust de Salvini pels felins i destacava la revalorització semiòtica d'aquest animal que, històricament, s'havia fet servir com a acompanyant de personatges malignes. A les xarxes, en canvi, pren un nou rol.



Centeno, coneixedora d'aquest llegat, dubta que sigui la millor elecció i adverteix que "quan s'estudien els somnis, diuen que si somnies un gat, has d'anar amb compte, no és tan fidel com un gos". Afegeix que "els gats atreuen i relaxen. Tots els dolents de les pel·lícules estan acariciant un gat. Presenten l'ésser més dolç del món, però mai te'n pots refiar perquè et poden traís. Que Salvini triï aquest animal dona peu a moltes conclusions".

En canvi, Gutiérrez-Rubí creu que els gatets són una bona tria. Si hagués escollit un gos "la raça del gos donaria molta informació sobre el caràcter de Salvini. Dels gats en deduïm menys".

El Bannon de Salvini

L'estratègia de Salvini a les xarxes socials, però, no és una novetat dins del món del populisme ultradretà. Una manera de fer similar és la que va utilitzar (i utilitza) Trump durant la campanya electoral. Al cap i a la fi, una via per saltar el filtre dels periodistes i els mitjans convencionals i fer arribar el producte brut als seus milers de seguidors. El cervell de tot plegat era –abans de ser cessat- Steve Bannon que ara està gira per Europa a la recerca de coordinar l'extrema dreta al vell continent. Salvini –que manté bones relacions amb l'assessor nord-americà- també ha trobat el seu propi Bannon. Es tracta del gurú de les xarxes socials Luca Morisi que la periodista Anna Buj retratava amb tots els ets i uts a les pàgines de La Vanguardia.

Susanna Pérez, que els darrers mesos ha estat monitorant l'activitat del líder xenòfob italià desgrana algun dels detalls de l'estratègia de Salvini i Morisi. "L'assessor digital és qui l'anima a fer aquests missatges contraris a la immigració a les xarxes socials. Saben que els dona vots", detalla. La professora de la Universitat Ramon Llull assenyala a Morisi, també, com a la figura que li recomana "penjar continguts personals. Ara fa poc ho va deixar amb la seva parella i ho van retransmetre els dos".

A més, amb una diferència fonamental amb el que feia, per exemple Barack Obama. Ell, diu Pérez, "tenia un reconegut fotògraf al darrere", en canvi "Salvini té quatre nois que l'acompanyen i el graven tot el dia per alimentar les seves xarxes socials". Els Facebook live o l'ús de la TV d'Instagram són el pa de cada dia.

Tota una maquinària de guerra disposada a tot, fins i tot a tacar de feixisme la imatge d'uns gatets bufons, per aconseguir filtrar el missatge xenòfob de Salvini a l'opinió pública italiana. De moment, no li va gens malament.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.