El batlle de Riace

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A finals de 1920, el catalanisme va seguir de molt prop la vaga de fam i la mort de Terence MacSweeney, el batlle de Cork. Tot un símbol del republicanisme irlandès que va traspassar fronteres i es va convertir en un emblema de la lluita dels pobles per la seva llibertat.

M’he recordat d’aquest episodi quan aquesta setmana passada hem tingut notícies d’un altre alcalde que ja és un símbol, el de la petita població calabresa de Riace. Domenico Mimmo Lucano està detingut en arrest domiciliari acusat d’afavorir la immigració irregular. El 2004 va arribar a l’alcaldia i la va posar al servei de les polítiques d’acollida de migrants i refugiats. Riace ja estava en contacte amb aquesta realitat des que uns anys abans hi havia arribat, per l’atzar dels vents i dels corrents, una barca plena de kurds i kurdes que buscaven un futur millor en algun país europeu. A Riace s’hi van poder quedar i a partir d’aquell moment el municipi va buscar alternatives que anessin més enllà dels programes d’atenció a l’emergència.

Les polítiques d’acollida han aconseguit frenar la despoblació d’aquest petit municipi, i fins i tot hi han retornat alguns antics veïns que n’havien emigrat. S’han creat llocs de feina a través de la restauració d’habitatges, de l’artesania o de la creació d’una cooperativa per gestionar la recollida d’escombraries, un sector on normalment fa negocis bruts la màfia calabresa, la Ndrangheta. També s’ha creat una moneda local per afavorir el mercat intern, i els bitllets van estampats amb les imatges de Gandhi, Mandela, el Che o Peppino Impastato, un sicilià icònic de la lluita contra la màfia.

Riace s’ha beneficiat dels fons de cooperació de l’Estat italià i de la UE, si bé l’estiu passat l’alcalde i la resta de l’equip de govern ja van fer una vaga de fam perquè els diners no arribaven. Perquè tot això ha pogut existir fins que al govern italià hi ha arribat el xenòfob Salvini. S’han obert diligències contra Lucano acusat de promoure matrimonis de conveniència per aconseguir la ciutadania italiana per a persones migrants. I també està acusat per presumptes irregularitats en la concessió del contracte de la recollida d’escombraries, precisament a la cooperativa que abans hem esmentat.

Mimmo Lucano ha esdevingut un símbol per a la gent solidària amb l’acollida de migrants arreu d’Europa. Als Països Catalans, tanmateix, hauríem de tenir més motius encara per solidaritzar-nos amb aquest alcalde, i ara miraré d’explicar per què.

En la lluita per la independència hem demostrat com de lligats estem als límits constitucionals que estableix l’Estat espanyol. En canvi, el poder institucional que l’independentisme té en els municipis bé es podria fer servir per subvertir moltes d’aquestes limitacions. Les alcaldies han estat determinants per a la consulta del 9-N del 2014 i per al referèndum de l’1-O de l’any passat. Per aquesta raó són ara investigats 712 batlles. Imaginem que tot aquest potencial servís per multiplicar per 712 les polítiques transformadores com les de Riace, que des de les seves petites dimensions ha aconseguit desplegar una alternativa fins al punt de preocupar l’Estat.

En la qüestió de l’acollida, per exemple, el Parlament ja va aprovar el següent text en la Resolució I/XI, de 9 de novembre de 2015: “A fi de poder donar resposta a la greu situació humanitària que viuen els refugiats, el futur govern ha de generar un marc de relacions amb l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) amb l’objectiu de donar acollida i asil al màxim nombre de persones refugiades, més enllà de les decisions adoptades en aquest àmbit pel Govern espanyol”. Aquesta resolució va ser suspesa pel Tribunal Constitucional i no s’ha dut a terme res que la desenvolupés. Es podria haver pres la iniciativa des de diferents municipis per buscar els forats legals, o directament per desobeir, i així fomentar l’acollida?

El poder municipal és un dels punts forts del republicanisme català, i ho tornarem a posar en valor en les eleccions del proper mes de maig. Però estem desaprofitant tot el potencial d’aquest poder si no coordinem polítiques transformadores que omplin de contingut l’alternativa independentista.

Per això cal organitzar des d’ara una Assemblea Municipalista, o de Càrrecs Electes, que vagi més enllà d’on han anat l’Associació Catalana de Municipis (ACM) o l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI). Desplegant polítiques independentistes i alhora transformadores en àmbits com l’acollida o l’habitatge, o polítiques de cooperació per al desenvolupament econòmic com va fer Udalbiltza (l’assemblea de municipis i electes d’Euskal Herria) amb el territori de Zuberoa.

Cal que ens solidaritzem amb el batlle de Riace i aprendre de com a partir del municipalisme es pot crear una alternativa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Albert Botran
Albert Botran

Historiador i diputat de la CUP. Autor de Unitat Popular. La construcció de la CUP i l'independentisme d'esquerres (Edicions el Jonc, 2012).