Cas ‘Aquarius’

Els possibles aprenents espanyols de Salvini

Els gestos polítics de solidaritat dels governs valencià i espanyol no han estat exempts de crítiques. Enmig d’una onada solidària que es contagia entre la població valenciana i que Europa contempla amb admiració, també hi ha qui dubta si l’acollida d’immigrants és positiva. A Europa, alguns partits ja es van llevar la careta fa temps i els seus discursos convencen, tal com demostren els resultats electorals. A Espanya, fins ara, els grans crítics amb la immigració han estat forces polítiques irrellevants. Fins quan?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El ministre italià d’Interior i líder de la Lega, Matteo Salvini, ho va deixar clar des del primer moment. El seu país no rebria els nàufrags de l’Aquarius i els ports restarien tancats a l’entrada d’immigrants. De fet, quan des de l’Estat espanyol es va anunciar que València acolliria els migrants, Salvini ho va celebrar. Aprenent de Le Pen, la nova Lega Norte s’ha renovat de manera obligada pels casos de corrupció que assetgen la formació històricament liderada per Silvio Berlusconi. Ara, la seua òptica supremacista imposa el relat contra els immigrants. Fa ben poc, sense deixar de menysprear aquest col·lectiu, el seu discurs se centrava contra els italians del sud en un país de profunda divisió econòmica i social.

A l’Estat espanyol, per contra, el gest a favor d’acollir els immigrants de l’Aquarius ha trobat complicitats. Sense deixar de tindre en compte els dubtes i les protestes que genera el futur incert de la tripulació, la primera decisió de transcendència internacional de l’executiu de Pedro Sánchez ha estat, generalment, ben rebuda. Els partits a l’esquerra del PSOE han estat protagonistes de l’onada solidària i el centre-dreta, tocat després de la moció de censura, no critica en excés aquesta decisió. Potser per la por a caure sota els paràmetres d’allò que és políticament incorrecte.

Però hi ha, també, els qui no s’han estat de dubtar de l’acollida. Davant d’un centredreta sense un líder referent després de la marxa de Mariano Rajoy i del colp rebut per Albert Rivera per un PSOE que remunta a les enquestes, els diaris marquen tendència i imposen relats, sovint desacomplexats. Aquest ha estat el cas d’Abc.

De moment, el Partit Popular es desmarca d’aquesta contundència. De fet, tendeix a no entrar massa en el tema. El darrer cap de setmana, a Twitter, el Partit Popular valencià no es va pronunciar respecte a l’arribada de l’Aquarius. Sí que ho va fer el compte central del partit, repiulant un missatge del seu portaveu, Rafael Hernando, que es feia ressò de l’arribada d’una embarcació a Andalusia i protestava per la condició mediàtica que havia adquirit el vaixell que ha arribat a València.

 

Ciudadanos, en canvi, sí que ha pres la decisió d’afavorir l’arribada del vaixell. Amb timidesa. La líder catalana del partit, Inés Arrimadas, demanava a Pedro Sánchez defensar la seua posició a Europa, si bé la resta del partit no ha estat molt més explícit.

 

La cautela, certament, els fa ser políticament correctes. Però el missatge contundent llançat per un diari ben influent com l’Abc podria determinar una nova escletxa en el centredreta espanyol, tal com ha passat a Itàlia. Ciutadans, en aquest sentit, compta amb el mirall d’Emmanuel Macron, contrari a les paraules de Matteo Salvini i crític amb la gestió realitzada pel Govern italià en qüestions d’immigració.

Alhora, un altre referent de Ciutadans, l’exprimer ministre francès Manuel Valls -i possible candidat a l’alcaldia de Barcelona- es va mostrar més proper a Salvini que no pas a Macron quan va expressar-se i actuar a favor de l’expulsió de gitanos romanesos de França.

A l’Estat espanyol, el buit que ocupa el Front Nacional a França, la Lega a Itàlia o Alternativa per Alemanya queda lluny de ser ocupat per una força a la dreta del PP. Vox i altres partits ho han intentat fins ara sense cap èxit. Ara, però, la lluita per l’espai centredretà del tauler polític entre PP i Ciutadans obligarà els dos partits a diferenciar-se entre ells. És ací on algú dels dos podria caure en la temptació xenòfoba que, dit siga de pas, podria atraure vots.

L’eix Itàlia – Alemanya – Àustria proposat per Matteo Salvini -liderat a Alemanya per la CSU, que governa amb Merkel i discrepa amb la cancellera en matèria de migració- comptaria, en aquest cas, amb l’actor d’Espanya. La coincidència històrica, assenyalada per Macron per alertar del seu perill, seria encara més exacta.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.