Dret a decidir

Ángel Oiarbide: «Els catalans han obert una nova via per organitzar un estat»

Emmirallats pel procés a Catalunya, però amb uns mecanismes diferents i adaptats a la realitat basca, la plataforma Gure Eskun Dago acumula cinc anys organitzant actes a favor del dret a decidir. Aquest cap de setmana van realitzar diverses consultes no vinculants, entre les quals destacava la realitzada a Sant Sebastià. «Un salt qualitatiu», com afirmen des del col·lectiu. EL TEMPS conversa amb Ángel Oiarbide, portaveu de Gure Eskun Dago.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Per primera vegada, una gran ciutat basca com és Sant Sebastià ha acollit una consulta sobiranista. Quina importància té aquesta fita?

Per a nosaltres, és un repte important. Havíem fet consultes en pobles i en comarques, però és la primera vegada que ho fem en una capital. Cada comarca, cada municipi tenen unes característiques diferents. Els pobles i les comarques estan més en xarxa i estan més cohesionats, i el treball, sovint, pot ser més fàcil que en una capital, on podem estar més atomitzats. Es tractava d'un salt qualitatiu.

-La participació, però, no ha sigut elevada. Més aviat al contrari.

De vegades, només es fa una lectura del percentatge de la gent que ha votat. Si únicament ens fixem en aquesta dada, amb quina altra xifra ho comparem? Quines són les referències que tenim de consultes no vinculants jurídicament i amb unes dimensions similars? Doncs no en tenim cap. Només ho podríem fer amb la primera fase que va engegar-se a Arenys de Munt a Catalunya i que va tancar-se l'any 2011 a Barcelona. Ara bé, fer aquesta comparació no seria adequada, ja que el context polític existent en Catalunya durant aquella època i l'actual al País Basc són diferents. Aquelles consultes van coincidir en una etapa en la qual l'interès polític estava en plena efervescència, i més després de carregar-se l'Estatut.

-Si la participació és un objectiu relatiu, quines són les metes que us marqueu?

El nostre objectiu és que el 100% de la ciutadania basca vote. Però som conscients que unes consultes d'aquestes característiques, és a dir, sense vinculació jurídica -políticament sí que ho són, ja que n'estem parlant ara, precisament, d'això- no pot arrossegar a la totalitat de la població. Per això, ens plantegem dues metes. Per una banda, es tracta de dur el debat del dret a decidir sobre l'estatus polític que ens volem marcar els bascos, de quin marc jurídic i polític volem, a la major part de la ciutadania possible. I per l'altra, consisteix a realitzar un exercici democràtic. Per què? Per què amb aquesta combinació aconseguim l'apropiació de ferramentes democràtiques, d'una saviesa i d'un empoderament ciutadà per realitzar en un futur consultes per al 100% de la població. Amb aquestes passes, estem creant les condicions socials, els fonaments per edificar qualsevol projecte polític sobre una base democràtica. Nosaltres no tenim cap dubte que quan en Euskal Herria es realitze una consulta vinculant jurídicament, el percentatge i els resultats seran històrics. Ara bé, per anar cap aquesta direcció, l'exercici del diumenge fou un pas indispensable.

Gure Eskun Dago va aconseguir que se celebrara una votació no vinculat a una gran ciutat basca com ara Sant Sebastià| Gure Eskun Dago

-Més enllà del salt qualitatiu, per quina raó fou un pas indispensable?

Una observadora internacional escocesa ens deia: «Nosaltres no tenim la capacitat social, tècnica i econòmica per poder realitzar una consulta d'aquestes característiques al marge de les institucions». També ens relatava que estaven a l'espera de què ocorria amb el Brexit, i a veure si el govern escocès i el britànic negocien sobre el segon referèndum. Som conscients que allí existeix una base democràtica. Com ací no hi ha, cal donar les passes per conquerir aquest espai de normalitat per poder decidir el nostre futur. La garantia per votar en un referèndum vinculant és la determinació de la voluntat que mostren les ciutadanes i ciutadans basques. I aquesta voluntat, no arriba d'avui per demà. Cal caminar en aquesta direcció. Tal com han fet els catalans.

-Aleshores, es tracta més d'intentar conscienciar a la ciutadania que no de centrar-se en la participació que tinguen les consultes.

Si compares les dades de participació de la primera fase de les consultes a Catalunya de les darreres que van produir-se, el percentatge de gent que vota en l'última s'incrementa. Per què? Pel context. Al País Basc, no estem en aquest clima. Ací, en un dels territoris bascos del sud, a la cambra de Vitòria, ha començat un debat institucional, però la societat encara no està en aquest nivell. Nosaltres, precisament, estem augmentant aquest nivell i apropant a la societat. En lloc del 21% de Barcelona de l'any 2011, estem al 13% a Donosti. Però açò acaba de començar.

-Poden ser aquestes consultes un Arenys de Munt a la basca?

No trobarem mai el 100% del mimetisme, ja que sempre hi ha molts matisos. Amb tot, nosaltres estem aprenent moltíssim del procés català. I les conclusions que extraiem de l'experiència d'aquella primera fase de consultes, és que la ferramenta que us va valdre a vosaltres, també ens val a nosaltres. El sistema és diferent, el procés també ho és. Des de Gure Esku Dagon, per exemple, hem fet un protocol jurídic per realitzar aquestes consultes. Compta amb tres fases que cal superar perquè es duga a terme la votació. La primera fase és la fase de cohesionar la societat, és a dir, persones de diferents sensibilitats polítiques del municipi s'han de reunir i debatre si paga la pena engegar una consulta. També és necessari tenir l'aval del 5-10% dels habitants de la població. En Donosti, per exemple, van recollir-se 10.000 firmes. La segona fase contempla arribar a un acord sobre la pregunta. En Gure Esku Dagon, no posem una pregunta per tots els municipis. Això sí, amb l'eix que es pregunte sobre el marc jurídic i polític que volem per al nostre país. El més interessant és que la gent participa i debat sobre com s'estructura políticament i jurídica un estat.

-Quina és la tercera fase?

És la de decidir. Nosaltres no vam néixer per reivindicar, sinó per la transició des de la reivindicació cap a la decisió. Aquestes tres fases, per tant, estan deixant un magma en la societat. Cada model és diferent, podem comparar-lo a les consultes inicials a Catalunya, però mimètiques no són. Les consultes estan adequades a la nostra realitat. Perquè si volem fer un procés basc eficient i eficaç, no podem mimetitzar cap altre. Això sí, aprenent molt dels processos a Catalunya i Escòcia.

Com a observadors internacionals de les consultes van acudir diversos dirigents independentistes catalans. A la imatge, d'esquerra a dreta: Elisenda Paluzie, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana; Eduard Pujol, portaveu de Junts per Catalunya; el diputat al Congrés d'ERC, Joan Tardà, i el també parlamentari republicà Gabriel Rufián| Gure Eskun Dago

-Abans del procés català hi havia un cert emmirallament de l'independentisme català respecte del basc. Ara, però, sembla que s'ha capgirat. S'ha passat d'una basquitis a una catalanitis?

Som molt conscients de la basquitis que hi havia, i ens feia sentir orgullosos. Però no tenim cap dubte que el camí que està recorrent la societat catalana, convertint-se en protagonista d'aquesta senda sense arrogància, és l'hòstia. Per a nosaltres, és un exemple. I no només per als bascos. Han obert una nova via al segle XXI sobre com organitzar -amb la societat com a base i manifestant-se d'una manera pacífica i democràtica- un nou estat. No és fàcil, evidentment, perquè mai s'ha explorat. És admirable tot el que està fent el poble de Catalunya.

-Tot i que aquestes consultes compten amb el suport de partits com EH Bildu i de formacions com el PNB, el context del País Basc és molt diferent respecte del català. Amb quins obstacles és trobeu per aconseguir el vostre objectiu final d'una votació, realment, vinculat? La discussió no està, ni de bon tros, en aquest estadi.

Aquestes consultes tenen un valor afegit. No és només que la ciutadania s'aprope al debat. En aquesta societat, venim d'on venim. I fa cinc anys, aquest tema millor no el parlàvem si ens volíem dur bé. Però en l'àmbit de país, si no de família, de quadrilla i de parella. Era el clima que teníem perquè era una qüestió visceral. Què fem des de Gure Esku Dagon? Estem fent la transició des de la visceralitat a la racionalitat. Ens estem demostrant a nosaltres mateixos que som capaços de debatre sobre qualsevol cosa sense enfadar-nos. En realitat, estem conquerint la normalitat, que la ciutadania prenga la paraula i decidisca.

-Continue.

Ens havien dit que les consultes o els referèndums divideixen la societat. I és mentida. Perquè una societat com més profunditza en la democràcia, és més adulta i cohesionada. També molt més sana perquè està capacitada per afrontar amb instruments democràtics qualsevol repte polític. Allò que fractura la societat és el no diàleg, no escoltar, el a por ellos, el tot per la pàtria, l'odi, el tot val... I al nostre parer, i observant el cas català, a Catalunya no s'està produint un xoc de nacionalismes. El xoc és entre diferents cultures democràtiques. Els catalans esteu creant una societat normalitzada i democràtica, repartint les llavors del diàleg i l'acord. I per altre costat, hi ha un estat que està recorrent un camí contrari al democràtic.

Una de les accions més mediàtiques de la plataforma sobiranista basca va ser l'impuls d'una cadena humana per demanar el dret a decidir| Gure Esku Dagon

-Aleshores les consultes serien un instrument democràtic adult davant l'etapa de la visceralitat en la qual existia la violència d'ETA?

Sense dubte. Estem avançant socialment a un ritme no natural. Ens van dir que perquè hi haguera una normalització haurien de passar generacions. Però fa cinc anys, des de Gure Esku Dagon, decidirem amb responsabilitat col·lectiva viure la normalitat d'un país. Estem forçant aquest procés, però basant-nos en valors democràtics i cohesionant la societat amb elements que en altres països els tenen conquerits, com ara el Regne Unit.

-Al País Basc, el PNB és força hegemònic. I la línia que segueix, tot i les discrepàncies internes, acaba sent la propugnada pel lehendakari Íñigo Urkullu. Una posició diferent, malgrat els debats latents sobre el nou estatus, de la mantinguda anys enrere per Juan José Ibarretxe o Xabier Arzalluz.

Gure Esku Dagon significa està en les nostres mans. I quan van néixer fa cinc anys, vam dir que Gure Esku Dagon no era un eslògan, que era una actitud. No es tracta tampoc d'una qüestió de fe. Has de caminar, sentit i observar la capacitat que tens per influir en el teu futur. En 2013, aquesta actitud va escenificar-se a Catalunya. La societat va empoderar-se, volia decidir el seu futur, ser protagonista. Nosaltres no vam néixer per assenyalar la resta. Vam fer-ho per veure què podíem fer nosaltres per canviar l'escenari. En Catalunya, els representants que hi havia no fa molt i els que estaven fa res eren els mateixos. Però amb una diferència: la seua actitud havia canviat. Per què? L'actitud dels seus representats s'havia modificat. Estem convençuts que si la ciutadania basca passa d'observadora a protagonista, el canvi es reflectirà en els nostres representats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.