Dos cops l’any els grups parlamentaris del Parlament Europeu celebren les seves reunions mensuals fora de Brussel·les. El 2010 el grup liberal del PE es va reunir a Bilbao i fa dues setmanes ens hem reunit a Donostia. Tres dies de sol magnífics ens han acompanyat a la capital de Guipúscoa, mostrant la cara més radiant d’un paisatge molts intens de colors, des del verd dels boscos i dels prats fins al blau del mar Kantauri.
El president basc Iñigo Urkullu va defensar el concert basc en la seva conferència als 55 eurodiputats del grup liberal, tot fent referència a les seves arrels històriques i a les sentències dels tribunals europeus que l’han validat en les dues darreres dècades.
El lehendakari Urkullu també va parlar d’una Llei de la Claredat europea, per tal de regular a la UE el dret a decidir per mitjà de referèndums legals i pactats, tal com ha fet Canadà després dels dos referèndums al Quebec.
Ciutadans ha criticat fa poc la quota basca que el PNB ha pactat amb Rajoy i fins i tot qüestiona la mateixa existència del concert basc. Potser per evitar una foto inconvenient amb el lehendakari Urkullu, els eurodiputats de Ciutadans van cancel·lar el seu viatge a Donostia tot just el dia abans de la trobada.
L’economia basca creix per sobre de la mitjana espanyola, tal com passa també amb l’economia catalana. Les exportacions industrials i el sector públic basc impulsen aquest major creixement diferencial, en ser l’economia basca més oberta i integrada en el context internacional i en tenir el Govern basc una més gran capacitat de despesa i d’inversió pública que altres territoris estatals.
El sector industrial és especialment important a Euskadi, que és un dels pocs països que han tingut èxit en la seva reconversió industrial: són molt pocs els territoris de la costa atlàntica europea que al segle XIX van fer la revolució industrial i que al segle XXI el sector més important en aportació al PIB encara sigui la indústria. Al País Basc el sector de l’automoció, juntament amb els sectors energètics i aeronàutic en són els tres tractors principals.
El PIB d’Euskadi va assolir els 71.7500 M€ al 2017, assolint la cinquena posició en volum en el rànquing estatal tot i ser la setena en població: això explica el seu elevat PIB per càpita (33.088 €), superat només pel de Madrid. Pel que fa al mercat laboral, la taxa d’atur va situar-se l’any passat en l’11%, davant del 16,5% de la mitjana estatal.
La posició financera basca també és molt sòlida. El deute públic basc no arriba als 11.000 M€, equivalent tan sols a un 15% del seu PIB! Això explica la qualificació creditícia molt favorable dels mercats financers internacionals. Pel que fa a la seva obertura exterior, les exportacions basques suposen el 33% del PIB, molt superior al 23% de la mitjana estatal. La seva balança comercial, finalment, presenta cada any un superàvit molt folgat.
De tota manera, les amenaces internacionals també poden afectar més intensament Euskadi: el diari Financial Times publicava la setmana passada un article on deia que l’economia basca, precisament per ser una de les economies més obertes d’Europa, podia ser especialment perjudicada per la guerra dels aranzels que vol impulsar el president Trump.
Ben a prop de Donostia vam visitar diferents centres de recerca i d’innovació industrial, que participen de manera molt important de fons europeus. La tradició a Euskadi és també molt llarga quan parlem de l’excel·lència del model basc d’innovació tecnològica.
El model de federalisme fiscal basc és un model d’èxit reconegut internacionalment, i impulsa el seu model econòmic i social. Tornar al País Basc després de la dissolució d’ETA del passat 4 de maig dibuixa en els bascos una gran felicitat: ara poden aspirar a ser un país encara més normal, sense l’amenaça de la violència.
