Televisió

Quin tractament hauria d'haver fet À Punt de l'arribada de l'Aquarius?

Una setmana després de l'inici de les emissions definitives d'À Punt la directora general de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, Empar Marco, ha donat compte de la seua gestió a les Corts Valencianes. La manca d'un especial informatiu sobre l'arribada dels migrants del vaixell Aquarius el passat diumenge i la no contractació d'un mesurador d'audiències han estat els principals punts de debat al parlament valencià.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A les tres i pocs minuts de la vesprada, arribava el darrer vaixell de migrants al Port de València. La negativa del Govern italià d'acollir els refugiats havia convertit la capital del País Valencià en tot un símbol de la solidaritat internacional després de l'oferiment de l'executiu del Botànic i del gabinet de Pedro Sánchez. El gest de la Generalitat Valenciana i del Govern espanyol tenia una incidència europea. Amb Itàlia intentant establir una entesa xenòfoba amb Àustria i una part de l'executiu alemany, València es convertia en contrapunt del racisme europeu. I més, quan el president francès Emmanuel Macron va sumar-se a la iniciativa del Consell i de Sánchez.

Tots aquests elements convertien la capital del País Valencià en un punt neuràlgic de l'actualitat internacional. Van desplegar-se 730 periodistes de 180 mitjans de comunicació, entre ells corresponsals italians i francesos. El tractament informatiu de l'arribada dels tres vaixells de migrants, però, generava suspicàcies. I en aquest debat, entre el qual hi havia el risc de convertir en un espectacle aquest gest de solidaritat, À Punt va optar per no fer cap cobertura en directe durant el diumenge. La notícia va obrir tots els butlletins de la ràdio, va ser analitzada als diferents noticiaris de la televisió i es van organitzar debats els dies anteriors i posteriors als magazins del matí i la vesprada. À Punt va analitzar en profunditat la qüestió, però va decidir no dedicar-ne un especial des de la dàrsena del port.

La postura de la nova televisió pública valenciana respecte com tractar periodísticament l'arribada dels migrants a València ha generat polèmica a les Corts Valencianes. Amb la directora general de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, Empar Marco, retent comptes a la cambra valenciana aquest dimarts, PP, Ciutadans i Podem han preguntat sobre la qüestió. «No han estat capaços de fer una cobertura en directe de l'arribada del vaixell Aquarius a València. Volem saber el perquè», ha expressat el parlamentari popular, Jorge Bellver. «No tenien els mitjans tècnics suficients per fer-ho? Va ser una decisió presa per la direcció de la cadena pública valenciana?», ha interrogat Toni Subiela, de Ciutadans.

Marco, que ha assenyalat a la direcció dels informatius «com a responsables de la mesura», ha indicat que la informació realitzada «fou rigorosa i de qualitat». I que, a parer seu, «pagava la pena fer la informació i no passar-se, ja que un altre tractament seria contrari al d'un servei públic». «Estic ben orgullosa de la cobertura d'À Punt», ha indicat, després d'afirmar que «un directe de l'arribada dels vaixells no era imprescindible». «L'equip de la direcció d'informatius és l'encarregat de prendre les decisions sobre les diferents cobertures en funció de la disponibilitat tècnica i humana para a fer-les amb garanties i vigilant que la dignitat i el tractament informatiu sobre les persones migrants siga el més adequat», ha rematat.

El diputat del PP Alfredo Castelló i la directora de la CVMC Empar Marco minuts abans de començar la compareixença de la responsable d'À Punt| Corts Valencianes

Amb diversos reportatges sobre la situació dels refugiats i 11 periodistes acreditats al Port de València, el síndic parlamentari de Compromís, Fran Ferri, ha intervingut al debat per donar suport a la decisió realitzada per part de la direcció de la cadena pública valenciana. «Vaig informar-me molt bé a través dels noticiaris d'À Punt, tant a la ràdio com a la televisió, de les seues xarxes socials i de la web sobre l'arribada dels refugiats», ha indicat. Unes paraules que han estat seguides d'un dard contra els populars: «Isabel Bonig, la presidenta del PP valencià, va dir a les Corts Valencianes que no calia convertir l'arribada del vaixell Aquarius en un espectacle. I malgrat que siga estrany, estic d'acord amb ella. Aquest tipus de tractament informatiu ho ha evitat».

De ràdios i audiències

Les dues formacions dretanes, tanmateix, han qüestionat que À Punt no compte encara amb dades d'audiència. Una informació que, segons va afirmar Marco en una entrevista a EL TEMPS, no es produiria fins a finals de juliol a través de diverses enquestes. La contractació de Kantar Media, l'empresa encarregada d'aquesta tasca a la majoria de televisions, es realitzaria a llarg termini. «No entenem com mesuraran la qualitat dels continguts si no tenim cap dada d'audiència», ha dubtat Subiela. Marco ha replicat que «no és el moment de les audiències, que és el torn de la qualitat». «Volem aconseguir la màxima audiència, però primer cal consolidar el projecte», ha proclamat, a banda d'apuntar que a la Federació d'Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (Forta) «hi ha un debat sobre la qualitat de Kantar Media».

Mentre Podem exigia explicacions sobre el tractament informatiu dels ventres de lloguer a À Punt, el PP i Ciutadans han aprofitat per revifar el seu missatge anticatalanista a través de la televisió. Han preguntat amb insistència per les coproduccions amb TV3 i IB3, amb l'objectiu d'agitar un espantall amb rèdits polítics moderats. «Vostè es convertirà en un senyor Amadeu Fabregat, que va ser condemnat per manipulació», ha exclamat Bellver. El propòsit era estendre una taca de manipulació inexistent -més bé, al contrari, els informatius són plurals- sobre els noticiaris d'À Punt desvelant una rectificació de la cadena sobre una notícia que afectava el PP. La pluralitat i la neutralitat dels continguts informatius, segons apunten els experts en televisió, és una de les grans senyes d'identitat d'A Punt, que contrasta amb la propaganda política que emetia Canal 9 durant els governs del PP.

Imatge de la comissió de RTVV i l'Espai Audiovisual de les Corts Valencianes en les quals ha comparegut Empar Marco| Corts Valencianes

Amb el reconeixement que cal millorar en aspectes com ara «el grafisme, la programació o la multi continuïtat», Marco ha fet una radiografia de la plantilla de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació, la mercantil pública de la qual depèn el personal de la radiotelevisió. «Hi ha un 81%, això és, 289 periodistes que són extreballadors de RTVV. L'altre 19%, 68 persones, no van treballar a l'antiga radiotelevisió. Les categories en les quals treballen els nouvinguts són a banda de periodistes i meteoròlegs, experts en xarxes socials o en SEO», ha detallat.

Marco, de fet, s'ha queixat que no troben personal en algunes categories com ara grafistes, analista de social mèdia, lingüista o periodista a Castelló, per a les quals s'han realitzat diverses convocatòries de treball. Per a periodistes especialistes en dades i redactors audiovisuals en les diferents delegacions, s'han obert un nou procés de contractació. Amb la ràdio completant la seua graella al setembre com ara la resta d'ajustos de la programació de la televisió, À Punt té el repte de convertir-se en habitual dels comandaments a distància dels valencians. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.