Socialisme valencià

El doble maldecap intern de Ximo Puig

La detenció del president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha mostrat les ferides internes mai cicatritzades al socialisme valencià. Als gestos del secretari d'organització del PSOE i ministre de Foment, José Luís Ábalos, de marcar terreny a Puig, s'hi suma la rebel·lió comarcal a favor de restituir Rodríguez com a militant de la formació del puny i la rosa. El suport orgànic a l'encara alcalde d'Ontinyent (Vall d'Albaida) són els fruits de l'estratègia de guanyar pes orgànic que, paradoxalment, ha truncat la seua carrera política.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amb una barba inusual al seu rostre, però mantenint el somriure característic, el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, va arribar a l'Ajuntament d'Ontinyent (Vall d'Albaida), ciutat de la qual és alcalde. En entrar al consistori, els treballadors públics iniciarien un aplaudiment prologat en el temps. Volia escenificar-se un gran acte de suport al batlle que 48 hores abans havia estat detingut per la policia espanyola. Rodríguez havia estat arrestat en una operació judicial -batejada com a Operació Alqueria- que investiga, fins al moment, set contractes d'alta direcció de l'empresa pública dependent de la corporació provincial, Divalterra.

Aquella mostra de solidaritat era tota una declaració d'intencions. Rodríguez havia sigut suspès de militància per part de la direcció socialista. El valencià José Luís Àbalos, secretari d'Organització del PSOE i ministre de Foment, havia dictat sentència amb les seues declaracions del passat dimecres. «No és sostenible la seua situació», va expressar, condemnant-lo a ser apartat de les seues responsabilitats orgàniques i de tots els seus càrrecs institucionals. El president de la Generalitat Valenciana i secretari general del PSPV-PSOE, Ximo Puig, va anunciar, de fet, que Rodríguez seria substituït al capdavant de la Diputació de València pel diputat provincial i vicepresident segon de la corporació, Toni Gaspar. Però l'exmandatari socialista no s'ha resignat a deixar la seua carrera política. I tot i que semblava que cediria la vara de comandament municipal d'Ontinyent a la regidora i directora general d'Habitatge, Rebeca Torró, Rodríguez vol convertir la capital de la Vall d'Albaida en la seua aldea gal·la. O, almenys, aquest missatge volien transmetre des del seu entorn.

Rodríguez, de fet, va pegar-se aquest dissabte un altre bany de masses a Ontinyent. Amb d'un acte públic, va assegurar davant centenars de persones: «Podré ser més o menys simpàtic, però el vostre alcalde no és un lladre». Tota una defensa de la seua honradesa sota l'atenta mirada del seu cap de gabinet, Ricardo Gallego, que també està implicat en la causa que ha fet tremolar els fonaments del canvi a la Diputació de València, i de Pablo Seguí, el portaveu dels socialistes a la corporació provincial i únic diputat de la institució fidel a Rodríguez. «Estem amb tu», clamava la gent, mentre al socialisme valencià s'iniciava una revolta de les comarques.

Diferents agrupacions comarcals del PSPV-PSOE han censurat la suspensió de militància de l'encara alcalde d'Ontinyent i president de la Diputació de València. La Ribera Alta, la Ribera Baixa, la Costera, la Vall d'Albaida i la Foia de Bunyol-Vall d'Aiora han mostrat el seu suport. L'organització comarcal de la Ribera Alta ha sigut la més clara. En un comunicat, han exigit «prudència i mesura» als òrgans superiors del socialisme espanyol. «Considerem desafortunades certes declaracions i accions precipitades que s'han donat al si del PSPV-PSOE. Haurien d'haver guardat prudència pel secret de sumari, haurien d'haver estat els primers a no realitzar cap declaració», critiquen. «Demanem el restabliment de la condició de militants als companys Jorge Rodríguez, Xavi Simón i Ricard Gallego, sobre la base dels estatuts del PSOE, que no s'estan complint», sol·liciten. I rematen: «S'ha de mantenir Jorge Rodríguez com a president de la Diputació fins que no s'aixeque el secret de sumari».

Aquests suports són el resultat de l'àmplia xarxa que va bastir Rodríguez una vegada va sentir-se traït per Puig. Va empipar-se després de col·locar-lo com a portaveu dels socialistes valencians, un càrrec que considerava de segona fila i que no reconeixia el treball del l'encara batlle d'Ontinyent per l'actual president de la Generalitat Valencianes en les primàries del socialisme valencià. Però també per l'acord que va barrar-li el pas per ocupar la secretaria provincial de València L'estratègia de guanyar pes orgànic a través de la corporació provincial, engegada amb més intensitat des d'aquell moment, li ha comportat, precisament, els actuals problemes judicials. Ara bé, li ha servit perquè també puga comptar amb agrupacions fidels a la seua figura. Una mostra és La Ribera Alta, que té com a secretària comarcal Neus Garrigues, alcaldessa de la Pobla Llarga i assessora en l'àrea de presidència de la corporació provincial.

Roger Cerdà, alcalde de Xàtiva, a l'esquerra, és un dels suports orgànics de Jorge Rodríguez| Raquel Abulaila

L'esquema es replica a la resta d'agrupacions comarcals. Roger Cerdà, alcalde de Xàtiva (Costera) i un dels joves batlles del PSPV de la corda de Rodríguez, és el màxim dirigent del PSPV-PSOE de la Costera. Al seu torn, Xavier Simó, cogerent de Divalterra implicat en l'Operació Alqueria, fou alcalde de l'Alcúdia de Crespins, ubicada a la mateixa comarca, i destacat militant d'aquesta agrupació comarcal. El secretari comarcal de la Foia de Bunyol-Vall d'Aiora és Lucas Ferrando, que va ser un dels proposats com alt càrrec directiu de Divalterra. La seua contractació està sota sospita.

El màxim dirigent de la Ribera Baixa, Salvador Martínez, però, té dues fidelitats. D'una banda, és afí a Rodríguez. D'altra banda, també ho és de Puig. Que aquesta agrupació comarcal s'haja posat del costat del president de la Diputació de València mostra el problema del líder del PSPV-PSOE amb la situació orgànica del batlle d'Ontinyent. I més quan fins i tot, Antoni Such, director general d'Administració Local, adscrita a presidència de la Generalitat Valenciana, i persona de la confiança de Puig, ha confessat el seu empipament amb la decisió d'apartar Rodríguez a través de les xarxes socials. «M'indigna profundament que en el meu partit, el PSOE, s'haja posat el llistó de la presumpta corrupció en l'aparatositat de l'acció. Això implica reconèixer que tots aquells que experimenten aquest procés estan condemnats, sense tenir en compte si és just o injust. Jo em rebel·le», escrivia. I advertia: «La situació per la qual ha passat Jorge Rodríguez pot succeir-li demà a qualsevol que ostente alguna responsabilitat pública».

Els gestos de solidaritat i suport a Rodríguez realitzats per altres agrupacions comarcals i que els missatges vinguen de corrents diferents generen un xicotet incendi al si del PSPV-PSOE. I, en conseqüència, un maldecap de dimensions imprevisibles per a Puig. Ara bé, també per a l'abalisme. La rebel·lió de les cinc agrupacions comarcals és un desafiament al poder provincial que ostenta Ábalos a través de la diputada socialista a les Corts Valencianes, Mercedes Caballero. I reflecteix una fractura a tres bandes a les comarques de València entre l'abalisme, els partidaris de Puig i el sector que dóna suport a Rodríguez. 

Tot i que la revolta comarcal suposa un problema per al sanchisme al País Valencià, els efectes orgànics són més directes per a Puig. Especialment, de cara a la campanya electoral del 2019 en la qual es juga seguir al capdavant del Consell. D'aquesta manera, Blanqueries tindrà feia per evitar que el socialisme valencià patisca un descosit en diverses comarques. Una tasca que coincidirà amb la preparació i els moviments interns de cara a la campanya de les eleccions autonòmiques i municipals del juny de 2019. Poca broma. 

Escacs a Ferraz

A la rebel·lió dels fidels de Rodríguez i d'altres quadres socialistes, s'hi suma l'estratègia de fons del valencià José Luis Ábalos, secretari d'organització del PSOE i ministre de Foment. Enfrontat amb Puig, la mà dreta del president espanyol i líder dels socialistes Pedro Sánchez ha iniciat una tàctica de marcar terreny a poc a poc, esperant l'ocasió per derrotar Puig. Amb el marcador empatat entre ambdós -Ábalos va guanyar-li la partida a les primàries federals i Puig va contestar-li de la mateixa manera a les valencianes-, l'estrateg que sempre sura ha col·locat peons de la seua afinitat en càrrecs orgànics i institucionals rellevants.

Després de firmar una pau més aparent que real, ambdós sectors del socialisme valencià van acordar evitar la batalla per la secretaria provincial de València. La diputada a les Corts Valencianes, Mercedes Caballero, un dels referents sanchistes al País Valencià, va erigir-se en la nova mandatària provincial. Una designació que, precisament, va refredar les relacions entre Puig i Rodríguez, que aspirava al càrrec. Amb tot, la batalla entre els dos bàndols no va evitar-se a les primàries locals de Valencià. En aquella ocasió, la candidata avalada pel líder del PSPV-PSOE, Sandra Gómez, va derrotar la seua oponent auspiciada per Ábalos.

El líder del PSOE i president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, junt amb José Luis Ábalos, ministre de Foment i secretari d'organització del PSOE. Ábalos està jugant a col·locar peons per guanyar terreny orgànic i per derrotar a llarg termini a Ximo Puig| EFE

El moviment que més ha inquietat Puig, però, és el nomenament de Juan Carlos Fulgencio, secretari comarcal de l'Horta Nord, com a Delegat del Govern espanyol a València. El secretari general del PSPV-PSOE va intentar pactar la designació i, fins i tot, situar alguna persona de la seua corda, com ara el seu cap de gabinet, Arcadi España. Ábalos, amb tot, va frenar qualsevol cessió i va col·locar el seu peó. Una estratègia d'escacs que ha revifat amb la detenció de Rodríguez. El mateix Ministre de Foment, amb les seues paraules, va anticipar-se a Puig, obligant-lo a destituir Rodríguez, agreujant les relacions entre el Palau de la Generalitat Valencina i el Palau de la Batllia. Però també entre els partidaris del president de la Diputació de València i l'abalisme, que atribueixen la destitució de Rodríguez al secretari d'organització del PSOE. Encara més, Caballero va convocar una executiva provincial de València per discutir el nomenament de Gaspar com a relleu de Rodríguez que havia fet Puig. Tot i que no va qüestionar-se finalment la designació, l'abalisme va mostrar el seu poder.

Amb la decisió de Sánchez d'ajornar la reforma del sistema de finançament autonòmic entrebancant el discurs de Puig, el líder del socialisme valencià s'enfronta a dos problemes orgànics: la revolta dels partidaris de Rodríguez i la tàctica a llarg termini d'Ábalos per fer-se amb les regnes del PSPV-PSOE. La formació del puny i la rosa recupera el seu esperit de rivalitat interna quan la precampanya electoral és imminent. Rodríguez i Ábalos convertits en els dos maldecaps de Puig.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.