Ençà i enllà

Empar Marco: «Si hi ha temptacions d’influir políticament À Punt, les pararem»

Empar Marco i Estellés (Godella, 1959) és directora general de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) des de març de 2017. Després que començaren les emissions en proves el passat 25 d’abril, el diumenge dia 10 de juny À Punt va iniciar la seua programació completa. EL TEMPS l’entrevista al seu despatx, ubicat a la planta noble de les instal·lacions de la CVMC a Burjassot (Horta), seu de la vella RTVV. Mentre realitzem la conversa,  hi ha un televisor que emet el senyal d’À Punt.
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Diumenge passat es van engegar les emissions definitives d’À Punt. Quina ha estat l’acollida?

—No és que esperàrem menys, però la veritat és que ens han sorprès i satisfet molt les reaccions. Hi havia moltes expectatives i, de fet, a Twitter, que a hores d’ara és el nostre mesurador, els programes de L’Estudi i Bambant per casa van ser trending topic. N’estem molt satisfets. Ens han felicitat molt.

—En canvi, alguns polítics de l’oposició han rebut l’inici d’À Punt amb crítiques. És un problema per a la cadena que puga néixer amb la desafecció de determinats partits?

—Jo no he sentit moltes crítiques.

—Alguns mitjans n’han fet, per bé que d’un determinat sector polític.

—Si tot el que han de dir és que la meua jaqueta era groga...

—L’antiga RTVV era un clar exemple d’ingerència política. Estan blindats contra aquestes temptacions?

—La llei de creació de la Corporació Valenciana de Mitjans implica molts controls i garanties perquè això no torne a passar. N’hi ha un consell rector, n’hi haurà un altre de redacció, el de la ciutadania ja s’ha constituït... Hi ha molts elements perquè això no torne a passar. Al marge d’això, ací en cap moment no se’ns ha plantejat fer les coses d’una altra manera. Nosaltres estem disposats a fer-ho bé. Això vol dir fer una informació de rigor, per a tothom, siga del partit que siga. I s’està complint. I si hi ha errors, que en algun moment n’hi pot haver, es repararan.

—S’ha donat algun cas d’intent d’interferir en À Punt des d’aquest àmbit?

—Crec que els partits polítics han après la lliçó del passat. I si n’hi ha temptacions, les pararem.

—Hi ha alguna dada d’audiència des de l’inici de les emissions?

—No. Encara no estem en Kantar Media —empresa que mesura les dades. Tenim dades d’entrades al web i del Twitter. No tenim cap dada objectiva. Però la percepció subjectiva és bona. Fem enquestes i s’ha licitat una empresa per fer l’estudi de les primeres setmanes, però no sabrem res fins a finals de juliol. També s’ha fet una licitació més llarga fins que entrem en Kantar per estudiar-ho a llarg termini. En aquests moments, no ens preocupa això. Ens preocupa la qualitat. Ja vindran les dades. No podem estar sota aquesta pressió en aquest moment.

—Una font d’ingressos és la Forta, la federació de mitjans autonòmics. En quina situació es troba actualment À Punt respecte a la resta de televisions autonòmiques?

—Forta es divideix segons la població. Nosaltres en tenim un percentatge. Res no ha canviat respecte a RTVV. Però em sorprèn que em pregunteu tant per Canal 9. Som una altra cosa i no mirem cap endarrere.

—Comparar À Punt amb el precedent de Canal 9 es fa inevitable.

—Però, bàsicament, només compartim les instal·lacions.

—Hi ha reticències de l’empresariat a l’hora d’anunciar-se en català? S’intentarà que la majoria dels anuncis siguen en la nostra llengua?

—Els costa. En la ràdio entren més, però en la tele, si ens posem en una posició exigent perquè tot siga en valencià, no tindrem publicitat. I això no ens interessa. De moment, s’incentiva la publicitat en valencià. Però haurem d’esperar. Les grans marques són estatals i, de vegades, que s’anuncien en valencià és complicat. Tot i que els ho demanem.

Empar Marco, excorresponsal de TV3, és l'encarregada de dirigir la nova televisió pública valenciana, així com la ràdio i la pàgina web| Miguel Lorenzo

—Endinsem-nos en la programació. Quin model de televisió es busca? Pels programes que s’han vist fins ara, sembla que l’aposta és per la cultura pròpia i per descobrir el País Valencià a través de la llengua o la gastronomia.

—Nosaltres no parlem de televisió, sinó de mitjans públics. Aquest és el model. És un model transversal, transmèdia. Sabem que la televisió pesa molt. Però no volem donar-li el pes que sempre ha tingut. Ara el consum és distint i nosaltres ens hi adaptem. És complicat fer una televisió que siga per a tots: que la gent gran i la jove s’hi senta bé. Estem buscant l’encaix i sabem que s’han de fragmentar els programes perquè es puguen veure en la web per després difondre’ls pel Twitter... Aquesta és la manera de guanyar-se els valencians i les valencianes. La programació és de proximitat, d’entreteniment. Tot ha de ser entretingut, i això el nostre director de continguts ho té molt clar... Qualsevol cosa ha de ser digerible.

—De moment, tanmateix, sembla que la televisió manca de cert nervi polític. Al matinal de dilluns va passar-se de puntetes per la sentència del cas Gürtel, i no va ser fins als informatius quan va tractar-se la qüestió en profunditat. No haurien de tenir aquests espais més flexibilitat, tal com va demostrar, per exemple, À Punt Ràdio quan van detenir Eduardo Zaplana?

—Al magazín es va reaccionar ràpid. M’esteu dient que no es va reaccionar?

—No es va trencar amb el guió establert. Es corregiran aquests errors?

—Jo no he vist cap error. Quin error?

—Feia la sensació com que hi havia un esquema establert, fix, i que això va impedir que es cobrira l’estricta actualitat, cosa que sí que va fer la ràdio.

—Jo crec que sí que es va donar al magazín. Una altra cosa és que no us semble suficient. Però sí que es va donar.

—Canviant de tema, tant a la televisió com a la ràdio, la idea era impulsar una informació de proximitat no circumscrita a València, arribant a les comarques. Quan es preveu aplicar aquesta perspectiva en els noticiaris?

—Hi ha delegacions a Alacant, València i Castelló i a poc a poc intentarem tindre més presència en les comarques amb corresponsals. Ja estem signant contractes i també tenim la voluntat de tindre presència en altres capitals comarcals, allà on hi ha més població. No ho hem pogut fer en la primera etapa, però volem tindre gent en tots els llocs.

—Hi ha haurà acords amb les ràdios i televisions locals tal com va plantejar-se?

—Amb les ràdios municipals, hi ha un conveni que està a punt de signar-se. I amb les TDT la llei ho esmenta, però la normativa de contractació, que hi està per damunt, impedeix contractacions directes. Per cobrir les Fogueres de Sant Joan a Alacant, per exemple, col·laborarem amb Alacantí TV, una TDT pública. Però no resulta fàcil fer-ho compatible amb la llei. Perquè per fer una contractació has d’obrir un concurs a tot el món. No pots tancar-ho a la TDT de la comarca.

—Han trobat alguna via per solucionar-ho?

—Hem buscat totes les legals possibles i hem vist que no pot ser. Però tenim voluntat de fer-ho.

—S’han posat algun temps delimitat per resoldre-ho?

—No cal tampoc. Si no pot ser, no pot ser.

«Em va emocionar que la gent de l’audiovisual sentira que formava part d’aquest projecte»| Miguel Lorenzo

El projecte que vostè va presentar per dirigir la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació incloïa diversos espais informatius que anaven més enllà de noticiaris: una entrevista mensual, un reportatge, un debat entre polítics... Tot això està a punt?

—Això s’iniciarà al setembre de forma continuada.

També parlava en el seu projecte d’emetre una mena de Polònia a la valenciana...

—... En el meu projecte no es parlava de cap Polònia a la valenciana.

—Parlava d’un programa d’humor polític i volíem saber si això seria més similar al format Polònia o a un estil més diferenciat com l’actual Açò és un destarifo, d’À Punt.

—El meu projecte no deia res d’això. Però sí que pense que els valencians i les valencianes han de saber riure’s d’ells mateixos amb programes en què nosaltres ens puguem mirar a l’espill. Perquè això és democràcia. La manera saludable de ser demòcrates. De fet, ara tenim dos programes d’humor.

—Els dibuixos animats, fins ara, són una combinació de sèries doblades i de producció pròpia. Es mantindrà aquest model?

—En animació, les productores valencianes són molt competitives i tenim molts projectes. L’animació és el sector que ha sobreviscut en aquests anys de sequera i l’hem d’aprofitar. Això no vol dir que en algun moment no es compre alguna producció estrangera que ens interessa. Però sempre que puguem serà d’ací.

—Amb tot, l’Associació Valenciana d’Estudis d’Animació (Animat) va ser molt crítica sobre com la CVMC, de moment, tracta l’animació valenciana.

—Hi hagué una selecció d’animació de l’Alt Consell Consultiu de les convocatòries de 2016, i l’associació Animat es refereix a aquell procediment, que no té molt a veure amb el que ara és À Punt. Aquella terna es va fer per revitalitzar el sector audiovisual en un moment determinat. Ells no van ser escollits amb els seus projectes i, si es presenten, els seus treballs es podran seleccionar com qualssevol altres. Són crítiques injustes. Estem començant i tothom té l’oportunitat de presentar propostes.

—També es parlava de realitzar un noticiari per a xiquets a la web. Es posarà en marxa aquesta idea?

—Encara no està en marxa, però la tenim al cap. És un format que es fa en uns altres llocs. Ara estem fent les coses urgents i en un moment determinat començarem a fer les importants. Dins del que és important, tenim molts projectes que tirarem endavant sense pressa. Fer un noticiari per a joves, com en aquest cas, és una idea plantejada al projecte. Els joves consumeixen per la web i pel mòbil. Caldrà veure com ho encetem, perquè encara està entrant gent i caldrà primer consolidar tota la plantilla i veure com es distribueix.

—Hi haurà més continguts que siguen exclusius de web?

—Sí.

—Canals específics?

—Tenim el portal de La Colla, on va tota la programació infantil. Hi haurà també seccions dins de la web per al món educatiu i per fer unitats didàctiques de programes. Això serà ja. També acollirem vídeos que es faran en centres de secundària, que es penjaran en la web després de passar un filtre. Estem començant.

À Punt va començar les seues emissions en proves el passat 25 d'abril. El 10 de juny, a les 14.30, els noticiaris van engegar la programació definitiva del canal públic valencià| Miguel Lorenzo

—Pel que fa a les sèries, tenen en ment fer produccions per a públics més específics tal com realitzen altres cadenes, com ara TV3 amb Merlí?

—A nosaltres, ens interessa molt el públic jove. Molt. És el futur i volen captar-lo. I ens agradaria tindre sèries que agraden. Però calen molts diners per fer ficcions diàries pròpies i ara mateix no en tenim. En el moment en què augmentem una mica el pressupost, ens ho plantejarem. De moment, la ficció serà setmanal. També pròpia, ja l’estem gravant. Al setembre, tindrem alguna cosa, però no podrà ser diària de moment. La ficció que tenim és la que es basa en el Alt Consell Consultiu que després va ratificar el Consell Rector i és homologable a la de qualsevol de les que hi ha en altres televisions autonòmiques.

—Quin augment de pressupost necessiten per fer més producció de ficció?

—La llei parla d’una forqueta del 0,3% del pressupost fins al 0,6%. Nosaltres estem al 0,3% i ens agradaria arribar al 0,34%, que són uns 70 milions. No és demanar molt. Hem de continuar fent inversions en la part tecnològica, hem de poder mantenir l’edifici, però també hem de mantenir continguts bons i dignes i per això necessitem augmentar una mica més el pressupost. Crec que el sector audiovisual es mereix que hi invertim. De tota manera, ara que ha començat la tele i que estan tots els mitjans en marxa, es veurà més clarament aquesta necessitat.

—Es contractaran pel·lícules?

—Ja s’han contractat i s’estan doblant a velocitat de creuer. Ara es doblarà molt més.

—El pressupost amb què compta la televisió, fixat a la llei, obliga a externalitzar les franges horàries del matí i de la vesprada. Aquest model, que els seus detractors podrien definir com a neoliberal, és l’única manera de rellançar l’audiovisual valencià?

—Jo crec que el model ha de ser publicoprivat i tots hem de crear l’espai públic de comunicació. En això hi ha d’haver una col·laboració total. L’altre dia, quan presentàvem la graella, els productors, la gent de l’audiovisual, ens deien: és la primera vegada que sentim que tots formem part d’un projecte. És la felicitació més important que he rebut. Si no hi ha una col·laboració estreta... Nosaltres hem de ser el motor, i per ser-ho hem d’apostar pel sector i no sols perquè facen bones produccions per a À Punt, sinó també per a fora. Que no hi haja dependència absoluta de nosaltres. Però, per ser motor, hem de donar-los feina. I donar treball també vol dir això. I si, tal com se’ns obliga, no hem de tindre una massa salarial enorme ni una plantilla de treballadors molt gran, hem de fer ús del sector audiovisual. Des de dins no es pot fer tot.

—Atrau, l’Associació de Treballadors Audiovisuals, advertia que aquest model podia conduir a una precarització de les condicions laborals. Hi està d’acord?

—No. La llei obliga que nosaltres vigilem que les productores paguen un sou similar al que es cobra en el sector públic. Això ho duem fil per randa. Jo repte a qualsevol que ens demostre que no estem fent això. Perquè estem fins i tot apujant sous. Quan se’ns presenta una producció i veiem que no s’ajusta a sous que es paguen ací, reajustem el pressupost. Ací es vigila cada producció al límit.

—Hi ha cap estimació del percentatge de produccions que són valencianes?

—Les produccions són pràcticament totes valencianes, per no dir el 100%. Les quaranta empreses que en aquests moments estan treballant per a nosaltres són valencianes o tenen origen valencià. Si després ells tenen altres col·laboracions, UTE o el que siga amb altres empreses, és una altra cosa.

—Pel que fa als esports, hi ha espai dedicat a la pilota valenciana. S’ha buscat replicar models d’èxit televisiu i per al mateix esport, com ara el del País Basc?

—Es farà una retransmissió mensual, que a més no serà una mera retransmissió sinó que inclourà entrevistes, reportatges sobre el món de la pilota, presència d’aquest esport en tots els programes esportius de la casa —en tindrem dos, un de dedicat més al futbol i un altre més poliesportiu—, en els magazins, etc. tot això ja diu molt de la nostra intenció de revitalitzar aquest esport autòcton. Mirem d’apostar per això. I no només per la pilota masculina, sinó també per la femenina, que pren molta força.

—Sobre la plantilla, la preocupa el recurs que va presentar la Unió de Periodistes Valencians per considerar que les condicions de contractació beneficiaven els antics treballadors de Ràdio Televisió Valenciana?

—No.

—Passem a les delegacions. En quina situació es troben a Alacant, Castelló i Madrid?

—Queda gent per entrar i en alguns casos hem de fer una convocatòria nova perquè s’han acabat les llistes. En tenim vuit i s’ha de fer una nova convocatòria de places.

«Les produccions són pràcticament totes valencianes, per no dir el 100%. Les 40 empreses que en aquests moments estan treballant per a nosaltres són valencianes o d’origen valencià»| Miguel Lorenzo

—Tindran corresponsals a l’estranger?

—De moment no. Si hi ha alguna cosa important que calga cobrir, es desplaçaran els nostres periodistes. Estem intentant fer una xarxa a nivell europeu de gent que puga col·laborar amb nosaltres en determinats moments. Intentarem que les col·laboracions siguen estretes. Des de Forta, s’està mirant que els corresponsals siguen seus i que donen servei a tots. El nostre model és molt auster i no podem fer grans coses.

—Hi ha possibilitats de compartir corresponsals internacionals amb altres cadenes com ara TV3? La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ho va oferir.

—Jo no he rebut cap oferta.

—Ho va dir públicament Brauli Duart, que presidia la CCMA fins fa ben poc.

—No hi tindria absolutament cap problema.

—Hi haurà reciprocitat amb TV3 i IB3?

—Espere que sí.

—Hi ha cap data prevista?

—No depèn de nosaltres.

—Però n’hi ha la voluntat.

—Clar que n’hi ha. Però no depèn de nosaltres. Si per mi fora, mai no hauria desaparegut la reciprocitat i estaria en marxa des de fa molt de temps. Però no depèn de mi.

—Suposem que a poc a poc s’anirà parlant de fer produccions conjuntes amb les altres televisions de l’àmbit lingüístic.

—De moment, nosaltres estem en Forta i compartim, evidentment, més afinitats amb els mitjans públics que parlen la mateixa llengua que nosaltres. Si hi ha cap coproducció que ens interesse, la farem. 

—Brauli Duart va plantejar al seu moment, fins i tot, la creació de canals específics conjunts en Internet.

—Nosaltres pensem en els nostres mitjans i no més enllà.

—Posaran en marxa el segon canal?

—Per a nosaltres, el segon canal és la web. En principi, no tenim pensat un segon canal de televisió. Per a la ràdio sí, però no per a la televisió. No tenim pressupost.

«Si per mi fora, mai no hauria desaparegut la reciprocitat amb TV3 i IB3»| Miguel Lorenzo

—Des de la posada en marxa d’À Punt, quin és l’elogi més gran que li han fet?

—Em va emocionar veure que la gent de l’audiovisual sentia que formava part d’aquest projecte. Això és important, perquè és el que mourà que hi haja més feina i més gent treballant. És molt important que hi haja dues mil persones del sector audiovisual treballant. Realment, això és el que volíem. Aquest és un dels elogis més importants. L’altre, que a la gent l’ha sorpresa positivament la programació, a pesar que tothom pensava que anàvem per aquest camí.

—I la crítica que més ha assumit?

—L’altre dia, quan presentàrem la graella, una crítica que vam rebre i que nosaltres ja havíem fet des de dins, és que ens centràrem molt en la televisió i abandonàrem més la web i la ràdio. I a mi això em va doldre. Era cert que ho vam fer sense voler. La precipitació ens va dur a no integrar bé la ràdio i la web en la presentació. D’aquestes crítiques, en rebrem moltes i moltes seran encertades.

—Vostè té experiència periodística en diversos mitjans de comunicació i el més similar a À Punt, per raons evidents, és TV3. Traslladaria alguna dinàmica de treball de la televisió pública catalana a À Punt?

—És evident que TV3 és una televisió que ha exportat molt bons professionals. Hi ha moltíssima gent treballant en altres televisions —Àngels Barceló, Carles Francino, etc.— procedent de TV3, que ha creat un star system que a nosaltres ens agradaria tenir: formar gent tan preparada que puga treballar en qualsevol mitjà i que s’haja format ací. Això estaria molt bé, però queda un llarg camí encara. TV3, a més, ha sabut fer una gran programació que s’ha exportat a la resta de televisions autonòmiques i de manera molt acceptada. Ningú no pot discutir que són bons programes. I si nosaltres som capaços de fer tants bons programes que compraren altres televisions autonòmiques... Per Twitter la gent ja ha dit que L’estudi és un programa exportable. Això seria una gran satisfacció. I és possible, perquè tenim molt bons professionals. No hem de tindre cap complex: si tenim bons programes és perquè tenim grans professionals als quals se’ls ha donat l’oportunitat. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.