Reciprocitat amb TV3 i IB3, noticiaris per a nens i un 'Polònia' valencià a la nova RTVV

La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) que planteja la nova directora Empar Marco va més enllà de les pinzellades sobre la plantilla donades a les Corts Valencianes. Segons el seu projecte, la futura radiotelevisió valenciana cercara la reciprocitat de continguts amb TV3 i IB3, crearà un programa d'humor a l'estil 'Polònia', fomentarà la música en valencià i la pilota i l'esport de base. Amb una plantilla d'entre 520 i 550 treballadors i amb uns ingressos estimats de publicitat 3 a 4 milions d'euros, l'objectiu és que les primeres emissions arranquen a l'estiu. També comptarà amb una corresponsalia a Barcelona.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La carta d'ajust de la vella RTVV té data de caducitat. Empar Marco, la nova directora de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, va deixar clar el passat dijous que les barres de colors de la pantalla no resistirien la calor. És a dir, que durant l'estiu les primeres emissions deixarien pas al missatge actual del naixement del nou ens. Un anunci, junt amb la intenció que la plantilla tinga més o menys 500 treballadors i que compte amb equips a Alacant i Castelló, que són només algunes pinzellades del projecte de l'encara corresponsal de TV3. Ací detallem el projecte amb el qual Marco va imposar-se a la resta de candidats:

-Model de gestió. Amb la premissa que la nova RTVV siga «una eina principal per a la preservació, el foment i la difusió de la llengua i la cultura pròpia», Marco proposa un ens allunyat del telefem. «Un element vertebrador de la societat valenciana» que, segons les dades que indica al seu projecte, tindria un impacte a l'economia del País Valencià de 46 milions d'euros i comportaria la creació entre directes i indirectes de 1.275 llocs de treball. Unes xifres, però, que no són fruit d'un càlcul de la periodista, sinó de l'Institut Valencià d'Estudis Econòmics tenint en compte que la inversió pública inicial en la CVMC és de 51 milions.

Per a quadrar tots aquests objectius, l'ex-lingüista planteja que la corporació «assumisca com a producció pròpia tots els continguts informatius» i que «es confia a tercers la producció de la major part dels continguts d'entreteniment i de ficció». Ara bé, «buscant l'equilibri entre la producció pública i privada en els programes de divulgació i infantils». L'objectiu tot plegat és posar en marxa «un referent comunicatiu al 100% en la nostra llengua que aposte per la recuperació del teixit industrial audiovisual valencià». Un inici de les emissions que es proposa «de manera progressiva»: si bé la majoria dels mitjans de la corporació han d'engegar-se «abans d'estiu», l'obertura d'un segon canal de televisió trigaria fins al desembre d'enguany.

Empar Marco, directora de la nova RTVV//Corts Valencianes.

Segons el projecte, l'ens «promourà la reciprocitat amb els mitjans públics de les Illes Balears i Catalunya, i a la vegada, cooperarà en la realització d'alguns productes de manera conjunta que ja fan IB3 i TV3». «Això permetrà eixamplar el mercat laboral dels actors, ampliarà el mapa sonor i abaratirà costos», estableix al document.

L'altra gran novetat del model de gestió serà «l'intercanvi de continguts» amb mitjans locals i comarcals del País Valencià. Una col·laboració que no només es produirà «en retransmissions d'esdeveniments institucionals, esportius o festius», si no que també contempla la producció conjunta «d'informatius i obres audiovisuals». De fet, la futura plataforma digital haurà «d'allotjar, juntament amb els continguts de producció pròpia, aquells que hagen creat altres mitjans, institucions, organismes o xarxes de caràcter local amb els quals haja establert convenis de col·laboració».

-Organització. El full de ruta de Marco atorga, tal com fixa la llei de la CVMC, les àrees de recursos humans, serveis jurídics, administració i finances en el Consell Rector. I estableix cinc direccions sota el seu control: comunicació i màrqueting, infraestructures i emissions, programes, informatius i web. Així, la primera direcció comptarà amb altres dos responsables: un d'audiències i altre d'emissió, que s'encarregarà de la promoció dels diferents continguts de l'ens.

A l'àrea d'infraestructures i emissió, es comptarà amb director que gestionarà el manteniment tècnic de les instal·lacions i dels equips, i la conservació de la xarxa de difusió de senyal. I amb tres coordinadors encarregats d'imatge, explotació i operacions i de producció. La secció de programes tindrà quatre coordinadors: un de ràdio, altre d'innovació i disseny, un tercer de continguts propis i aliens, i un quart d'esdeveniments.

L'organigrama directiu d'informatius estarà dividit en el director, el subdirector, el subdirector d'esports, el subdirector d'informatius no diaris, els editors, els caps de secció i els caps de redacció. D'aquesta categoria professional hi haurà quatre: un per a xarxes de ràdios i televisions locals, altre per a ràdio -coordinarà també els butlletins-, un tercer de corresponsals i enviats especials i un últim per a programes i esdeveniments especials. A la web, a banda del director, hi haurà un coordinador d'informàtica, un d'enginyeria i un tercer de programació.

El projecte de Marco preveu unificar tots els mitjans a les instal·lacions de Burjassot//Prats i Camps.

Amb aquesta organització, Marco proposa que el cost de personal no supere un terç del pressupost total de la CVMC i el xifra en 15 milions d'euros. Al document, de fet, concreta que la plantilla haurà de tindre entre 520 i 550 treballadors, i que estarà «a ple rendiment en l'horitzó pressupostari del 2018/2019».

-Continguts i programes. Rebutjant el telefem d'entrada, la programació del primer canal de televisió està copada per l'entreteniment, els informatius i el cinema. No debades, aquests continguts compten amb un 24%, 22% i 22% respectivament de les 126 hores setmanals d'emissió. La resta es completa amb un 12% de ficció, un 10% d'infantil, un 5% de cultura i divulgació i un altre 5% per a esports.

Tot i els percentatges, l'objectiu de Marco és «mimar la cultura i la seua gent». I per això, hi hauran continguts específics com ara una agenda cultural setmanal, un programa d'exhibició de les bandes de música, «un concurs d'entreteniment cultural per a donar a conèixer el valencià», un espai que mostra la diversitat d'activitats i actors de tots els camps de la cultura i un programa show musical.

També, però, hi haurà un espai destacat per als més menuts. Recuperant la idea primigènia del club Babalà, es proposa «desenvolupar un projecte de comunitat infantil i preadolescent que nasca com un Club i promocione activitats tant dins com fora dels Mitjans de la Societat». A la secció d'entreteniment, la iniciativa més destacada és «incloure en la graella un programa setmanal d'humor que tracte de forma despreocupada l'actualitat política i social». És a dir, reproduir l'esquema del programa Polònia de TV3, que tant èxit d'espectadors i de crítica ha congregat.

El segon canal de televisió tindrà unes funcions similars a les que tenia en el seu dia Punt 2. Dedicarà un 20% a informació poliesportiva, tant de disciplines femenines com masculines; un altre 20% a programació infantil; i el mateix percentatge a les associacions musicals i els concerts de «música en valencià». Les Falles, les Fogueres, la Magdalena, la Cavalcada de Reis, els Moros i Cristians i altres festes també estaran presents, especialment, a través de retransmissions.

A la ràdio generalista, els esports tindran un paper més desacat que no al primer canal televisió. En aquest cas, ocuparan el 26% de la programació, tres punts per sobre dels informatius. Amb tot, serà l'entreteniment amb un 33% els continguts que més ocupen les ones de l'emissora pública. La música amb un 8% i la cultura i la divulgació amb un 7% també seran protagonistes amb iniciatives com ara «la creació d'un segell discogràfic i editorial que permeta materialitzar els continguts i els esdeveniments musicals». No debades, el canal temàtic de ràdio cerca «obrir un mercat propi per a la música en valencià davant un dial castellanitzat en la locució» i trufat de «continguts del món anglosaxó». De la web proposta destaca la creació d'una APP, els micro episodis per promocionar l'espai d'humor, els concursos de llengua i «els materials didàctics en valencià», que recolliran tot allò que posa al seu abast el Servei de Normalització lingüística com entitats com ara Escola Valenciana.

-Informatius. El perfil del periodista de la nova radiotelevisió serà com a mínim bimèdia i haurà de dominar tant oral com escrita la llengua pròpia. Açò no significa, com assenyala Marco, que «els periodistes han de ser multifuncions», però que han de ser «professionals versàtils que tinguen la disponibilitat d'elaborar continguts per a diversos mitjans i que puguen alternant-los en moments determinats i planificats». Unes tasques que també hauran de desenvolupar els enviats especials i els equips a Alacant i Castelló. Com a corresponsals, s'estableix que hi haurà un a Madrid i un altre a Barcelona. Al pla se suggereix establir-ne un tercer a Brussel·les per la seua importància informativa.

El projecte, al seu torn, fixa tres franges d'informatius: matí, migdia -amb notícies de proximitat, narrativa territorial, 50 minuts d'informació general, 10 a medi ambient i meteorologia i 15 als esports- i vesprada. Aquest últim estarà centrat en l'anàlisi i tindrà una duració de 40 minuts. Amb una entrevista de caràcter social i cultural i un apunt econòmic, i si l'actualitat ho permet, «tindrà una mirada més profunda a la informació internacional». Els telenotícies dels caps de setmana cercaran un to més social, fer resums dels esdeveniments polítics que han ocorregut durant els anteriors cinc dies i comptaran amb «un reportatge d'actualitat de temes propis per conèixer la realitat territorial d'arreu del país». L'esport i la cultura també tindran una presència destacada.

RTVV Els periodistes de la nova RTVV hauran de dominar diversos registres audiovisuals.

Els altres gèneres informatius de duració no diària seran un debat polític setmanal entre representants polítics, un altre debat mensual més enfocat a experts i «veus incòmodes», un programa de reportatges setmanals, una entrevista mensual destacada i un gran reportatge mensual. A més, no es descarten reportatges esporàdics amb un segell d'autor.

Els informatius de la ràdio tindran un format tradicional, amb un magazín matutí i un espai d'anàlisi a la nit. Amb tot, l'aposta més diferent serà durant el migdia: primer hi haurà 10 minuts per resumir l'actualitat diària, a continuació 20 minuts d'informació local i comarcal, amb el qual col·laboració de mitjans de proximitat, i 30 minut sfinals d'informació generalista. Durant els caps de setmana els esports tindran una gran presència. Un espai de reportatges setmanal, un altre en ell qual la redacció haurà de combinar diferents peces informatives sobre un tema proposat per l'audiència i un estat de la qüestió cada últim dilluns de mes completen els continguts informatius de l'emissora.

La web, tot i ser un espai dedicat a l'última hora, acollirà un telenotícies. Això sí, dedicat als més menuts. Anomenat El món s'ha fet menut, i destinat a una franja de 6 a 11 anys, «s'esforçarà per donar una visió explicativa i contextualitzada del que passa al món». El 80% de l'espai serà en llengua pròpia i el 20% restant serà realitzat en altres llengües com ara castellà, anglès o francès. Dintre de la informació esportiva la pilota valenciana tindrà una presència privilegiada, ja que la nova radiotelevisió ha d'actuar «d'altaveu d'aquest esport».

-Publicitat, xarxes socials i arxiu. Tot i que la major part dels ingressos provindran de l'erari públic, l'ens també es finançarà amb publicitat. Marco preveu «en un escenari conservador, situar els ingressos en publicitat per al primer en any entre 3 i 4 milions d'euros». L'estratègia a seguir «serà coherent amb el factor de proximitat i dinamització de l'economia local», ja que «es tindrà sensibilitat cap als anunciats locals» i se cercarà «fidelitzar anunciants del teixit econòmic valencià». «La llengua vehicular de la publicitat ha de tendir a ser íntegrament en valencià», recull el projecte. S'encarregarà una empresa externa contractada a través d'un concurs públic.

Marco proposa «obrir l'arxiu i donar servei a les institucions públiques i als mitjans públics locals». I aposta per unes xarxes socials que també facen la tasca de fomentar l'ús de la llengua pròpia. Les línies mestres de la nova RTVV definides a falta de conèixer la graella definitiva.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.