Moció de censura

Un govern espanyol més sensible cap a Catalunya, País Valencià i les Illes?

Amb el suport del PNB i la dimissió descartada, de moment, de Mariano Rajoy, aquest divendres el socialista Pedro Sánchez es convertiria en president del Govern espanyol. Un executiu que posaria fi a l'hostilitat anterior amb els governs del canvi a les Illes i el País Valencià, i que seria, a priori, més sensible a les seues reivindicacions en finançament o inversions. Per a Catalunya, podria obrir una nova etapa de diàleg bilateral entre l'Estat espanyol i el Principat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com si es tractara de la darrera sèrie de Netflix sobre política, el PNB ha decidit aquest dijous desnonar Mariano Rajoy de la presidència del Govern espanyol. Amb els seus cinc vots i el suport de Compromís, Units Podem, PDeCAT, ERC, EH Bildu i el diputat de Nova Canàries, el candidat socialista Pedro Sánchez guanyaria la moció de censura presentada després de la condemna «a títol lucratiu» imposada al PP per la corrupció de la trama Gürtel. Un tomb a la política espanyola que només podria evitar-se amb la dimissió de Rajoy, que, de moment, ha descartat l'actual Ministra de Defensa i secretària general dels populars, Maria Dolores de Cospedal.

La conformació d'un nou govern a l'Estat espanyol, tot i que la seua durada no seria massa extensa -encara que Sánchez, segons el seu discurs, preveu allargar el seu mandat fins a negociar els Pressupostos Generals de l'Estat del 2019-, podria comportar una alternativa per a Catalunya, el País Valencià i les Illes. La fi de la confrontació a cada llei presentada i el menyspreu a les reivindicacions fetes pels valencians i els balears hipotèticament desapareixeria. I al Principat, l'arribada del líder del PSOE a la direcció de l'executiu espanyol podria obrir una nova etapa de diàleg que posaria fi a l'ofensiva judicial i repressiva que ha realitzat fins al moment el PP.

Sánchez, conscient dels passos que calia donar per assegurar-se els vots de les formacions independentistes catalanes, ha recuperat el seu discurs més zapaterista per parlar d'una «Espanya plurinacional». O per mostrar-se sensible amb el fet nacional català. «Espanya és una nació, però hi ha territoris que també se senten d'aquesta manera», ha pronunciat en diverses ocasions. Per mostrar la seua aposta per la negociació i el diàleg ha intentat diferenciar-se del PP respecte de la qüestió catalana. I ho ha fet criticant la via judicial per resoldre un problema polític. «A Catalunya, li ocorre que té un estatut al qual va presentar-se un recurs i que no va ser votat. I, per tant, tenim un problema polític que hem de solucionar, i que no se soluciona amagant-se darrere de les togues», ha expressat, buscant allunyar-se dels populars. Una esmena, al seu torn, al discurs més dur contra l'independentisme que practica la presidenta andalusa Susana Díaz, els seus barons afins i la vella guàrdia del PSOE. I més amb expressions com ara «sobiranies compartides». 

La consellera de Presidència i portaveu del Govern català, Elsa Artadi, s'abraça amb el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra| EL TEMPS

El candidat socialista, de fet, ha recuperat la idea de negociar amb Catalunya a partir del document que va presentar l'expresident Carles Puigdemont. Aquell text constava de 46 punts econòmics i socials que el dirigent independentista va entregar a Rajoy l'abril del 2016. I que el Govern espanyol va menysprear. Un punt de partida, de més sintonia amb el PDeCAT que no amb ERC, per engegar una nova etapa de diàleg. Això sí, sense el reconeixement dels socialistes caps als presos catalans ni sense abandonar un discurs de fractura de la societat catalana. Tampoc de demanar disculpes per alguns comentaris d'exdirigents socialistes ofensius -en referència, per exemple, a Alfonso Guerra i la seua qualificació de «nazi» al president català Quim Torra-. Un escenari que, amb l'aposta de Torra pel diàleg, pot rebaixar la tensió provocada fins ara pels embats judicials de Madrid.

Tanmateix, les negociacions entre ambdós es trobaran amb el dret a decidir com a punt en discòrdia. Sánchez ha deixat ben clara la seua negativa i ha situat l'Estatut i la Constitució Espanyola com a punt de consens per al qual bastir el diàleg. Això pot significar una etapa de rebaixa del clima d'enfrontament pel canvi de govern a l'Estat espanyol. Ara bé, sense cap mena de sensibilitat per part dels socialistes cap a l'independentisme que vaja més enllà del discurs que practica el líder del PSC, Miquel Iceta, amb un catalanisme més tou respecte a la filosofia política que impregnava el socialisme català fa uns anys.

Sánchez també ha mostrat la seua «simpatia, empatia i compromís de consolidar les bases per solucionar» el problema valencià. Que la Generalitat Valenciana estiga governada per socialistes i Compromís, tot i els enfrontaments passats entre el president valencià Ximo Puig i l'actual secretari general del PSOE, assegura la fi de les hostilitats del Govern espanyol cap a l'executiu del Botànic. El govern de Rajoy havia presentat diversos recursos al Tribunal Constitucional a cada llei nascuda de les Corts Valencianes que poguera qüestionar les seus polítiques territorials i socials. De fet, el PP ha emprat aquesta prerrogativa per recentralitzar i per aturar qualsevol projecte alternatiu que sorgira dels governs de canvi autonòmics.

La comprensió que el candidat del partit del puny i la rosa ha evidenciat cap a la discriminació financera dels valencians, però, pot quedar-se en paper mullat. Tot i que Sánchez ha reconegut en seu parlamentària que els valencians estan infrafinançats, ha assenyalat que la seua posició sobre el nou sistema de finançament «és coneguda per les seues declaracions públiques». Una afirmació que tindria un regust agredolç per als valencians. Si bé el líder del PSOE ha criticat el greuge del País Valencià cada vegada que ha visitat el territori, el seu posicionament sobre el deute històric ha sigut polèmic per negar-se, en principi, a una quitança. Compromís, de fet, va carregar contra Sánchez per aquestes paraules durant el mes de gener.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i la vicepresidenta Mónica Oltra a les Corts Valencianes| Miguel Lorenzo

«Podem consolidar les bases del futur sistema de finançament, però amb les circumstàncies actuals no podem realitzar una reforma que requereix d'un consens ampli», ha reblat Sánchez. Joan Baldoví, portaveu de Compromís al Congrés, però, ho ha deixat ben clar. «No tenen majoria absoluta i hauran de negociar. Per a nosaltres és imprescindible reformar el finançament de les autonomies», ha avisat el parlamentari valencianista. La continuitat dels Pressupostos Generals de l'Estat pactats pel PP, Ciutadans i el PNB, entre altres, que discriminaven el País Valencià respecte de la resta de l'Estat espanyol, seria un altre dels punts negatius del futur executiu de Sánchez. 

Si per al País Valencià l'arribada de Sánchez al Govern espanyol significaria un canvi en les relacions amb l'Estat espanyol pel que fa a la simpatia per les reivindicacions i la gestió del Consell, també ho seria en els mateixos termes per a les Illes. Amb un executiu encapçalat per la socialista Francina Armengol, la complicitat seria elevada. I més quan Armengol ha sigut de les poques baronesses territorials que s'han significat pel líder madrileny. D'aquesta manera, el bipartit balear augmentaria les possibilitats d'aconseguir el Règim Especial per a les Illes, una de les seues demandes estrella, al negociar-lo amb un govern del mateix color polític. 

El triomf de la moció de censura pot conformar un govern sensible hipotèticament amb els executius balears, valencians i, en molta menor mesura, amb Catalunya. Això sí, sempre que Rajoy no ho impedisca amb una dimissió que frustre la jugada de Sánchez per desnonar el PP. El serial polític espanyol, propi de Netflix, encara no ha acabat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.