Moció de censura

Sánchez vol “bastir ponts” amb Catalunya mentre Rajoy l’acusa de no tenir “una idea de país”

El president espanyol es nega a dimitir i l’aspirant socialista defensa la moció de censura com un “sí o no” a la corrupció, alhora que s’esforça a seduir els nacionalistes bascos i catalans. Sánchez comunica que preveu mantenir els Pressupostos elaborats pel Govern de Rajoy i començar a redactar els de 2019 per obrir una etapa d’“estabilitat” abans els ciutadans no siguen cridats a les urnes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El candidat socialista a la presidència del Govern espanyol, Pedro Sánchez, planteja la moció de censura a Mariano Rajoy com un “sí o no a la corrupció”, com un “sí o no a la qualitat democràtica”. Durant el seu debat parlamentari amb el líder del PP, Sánchez ha justificat la moció pels “fets gravíssims” relacionats amb el cas Gürtel, que ja han comportat l’entrada en presó de l’extresorer Luis Bárcenas, la condemna civil del partit i el qüestionament de la declaració com a testimoni del mateix Rajoy. “En qualsevol democràcia equiparable, el president ja hauria dimitit”, ha afirmat Sánchez, que tres de les quatre intervencions li ha demanat a Rajoy una dimissió que faria decaure el debat de la moció. El president espanyol, que no li ha respost en les dues primeres ocasions, ha optat per fer-ho en la tercera: “Un president marxa quan ho decideix aquesta Cambra o quan perd unes eleccions, cosa que no ha succeït”, li ha retret a Sánchez, a qui acusa, precisament, de “voler ser president sense haver guanyat unes eleccions”. Rajoy ha recordat de forma insistent que el líder socialista ha aconseguit els dos pitjors resultats electorals de la història del PSOE: “Qui hauria d’haver dimitit és vostè”, li ha recriminat.

Descartada la via dimissionària, Sánchez s’ha centrat a exposar les motivacions de la moció i què pensa fer en cas de ser escollit president. En aquest sentit, avisa que el seu pas per La Moncloa no seria fugaç. No vol una moció “instrumental”, diu, sinó obrir una “etapa d’estabilitat” en què es modifique la llei mordassa, es reconega l’accés universal a la sanitat pública, es recupere la inversió en ciència i tecnologia o culmine, per fi, la reforma del finançament autonòmic. Però, sobretot, Sánchez vol estendre la mà a Catalunya. Ha assegurat que, en cas de ser investit, es reunirà amb el nou president de la Generalitat, Quim Torra, amb qui pensa “bastir ponts” per tal de posar fi a la “inacció” de Rajoy.

Les picades d’ull no sols han anat dirigides a Catalunya, sinó que també n’hi ha hagudes al PNB. Perquè, en efecte, Sánchez es compromet a mantenir els Pressupostos aprovats pel Congrés pel PP, Ciutadans, UPN, Foro Astúries i els jeltzales —que encara ha de validar el Senat, on els populars tenen majoria absoluta—, uns comptes que li desagraden però que, segons expressa, es nega a blocar per tal que els diners assignats puguen arribar a les institucions que els esperen de fa temps. “Aquests Pressupostos s’han retardat tant que només seran per mig any”, ha apuntat Sánchez, “nosaltres començarem a elaborar ara els de 2019, que és quan toca”. Una altra evidència de la intenció del líder socialista de mantenir-se en el càrrec més enllà del període estrictament necessari per convocar unes noves eleccions. 

“Tenim molta feina a fer tots plegats”, ha convidat Sánchez a la resta de grups. Però en cap moment no ha perdut de vista el PDeCat i el PNB, sobre els quals pivota el possible èxit de la moció. Ha lamentat l’“estratègia suïcida” de Rajoy a l’hora d’“enfrontar territoris” i ha garantit que, sota la seua presidència, s’esforçarà a “desfer el nus gordià” d’un debat que qualifica de “nociu”. “Espanya és una nació dins de la qual hi ha territoris que se senten nació”, ha proclamat Sánchez al més pur estil Zapatero. En canvi, Rajoy ha fet públic que el candidat socialista havia acordat amb ell, recentment, de mantenir la intervenció econòmica de la Generalitat de Catalunya malgrat l’aixecament de l’article 155. 

“El senyor Sánchez necessita fabricar un drac per tal de presentar-se com Sant Jordi”, li ha etzibat Rajoy. “Vostè canvia més que el mapa de les isòbares”, li ha dit, “a vostè no li importen els espanyols, es nega a sacrificar els seus interessos personals en benefici d’Espanya”. En un cara a cara aspre però respectuós, Rajoy ha rescatat de l’hemeroteca declaracions ofensives de Sánchez contra els independentistes catalans, Podem i Pablo Iglesias. Escandalitzat per l’anunci de mantenir els Pressupostos presentats pel seu partit, Rajoy ha deixat anar la ironia més fina: “Li ho ha demanat algun partit? Potser ha sigut Podem?”. I és que la formació morada exigia 28.000 milions més de despesa social, un desig que, si atenem les paraules de Sánchez, no es veurà materialitzat. “Se’ls hauran de menjar amb patates”, li ha dedicat Rajoy a Iglesias en referència als Pressupostos d’enguany.

 

Ábalos presenta la moció

Abans del xoc dialèctic amb Sánchez, Rajoy n’ha tingut un amb el secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, el diputat que ha tingut la missió de defensar la moció presentada pel seu grup. En el seu cas, Ábalos ha justificat la iniciativa per “responsabilitat política” i li ha retret la deixadesa en matèria de corrupció: “Ha tingut molts anys, però no ha fet res”.

El diputat valencià ha subratllat que la resignació ja no és el camí. “La resta pensem encobrir tot això?”, ha preguntat als diputats dels altres grups. “No volem accedir al Govern de qualsevol manera, sinó com diu l’ordenament constitucional; no ho farem a través de vies com el finançament il·legal d’un partit”, ha destacat Ábalos. “A vostès, Espanya els interessa relativament; allò que els preocupa més és la seua supervivència, encara que això comporte la degradació de les nostres institucions”, ha asseverat.

Ábalos ha definit la moció com “ambiciosa” i ha remarcat que no és “individual”, sinó “col·lectiva”. Ha establert un calendari de tres fases, que comença amb l’aprovació de la moció, l’entrada en una fase d’estabilitat i la celebració futura d’unes eleccions la data de les quals tampoc no ha volgut insinuar. “Cal treure la corrupció de la política i parlar d’allò que preocupa els ciutadans, de la política de veritat”, ha dit.

En la seua rèplica al representant del PSOE, que ha definit com una “exaltació del ‘no és no’”, Rajoy ha afirmat que “exagera retòricament els motius que sostenen la moció de censura”. De fet, el president espanyol l’ha acusat de fer una “interpretació lliure, interessada i intencionada de la sentència” per la qual el PP ha resultat condemnat. “En el PP hi ha hagut corruptes, però no és un partit corrupte”, ha sentenciat. Tampoc no ha perdut l’ocasió de treure a la palestra el presumpte cas d’investigació il·legal del PSPV i del Bloc Nacionalista Valencià en les campanyes de 2007 i 2008, dels quals Ábalos se n’ha desmarcat a títol personal. Rajoy adverteix que la sola presentació de la moció ja ha provocat la pujada de la prima de risc, un fenomen que Sánchez, en una intervenció posterior, ha relativitzat. “Ha pujat encara més a Portugal... No serà culpa d’Itàlia?”, ha preguntat. 

El ben cert és que la inestabilitat d’Itàlia comença a transmetre’s a la política espanyola. Als passadissos del Congrés, en acabar la sessió parlamentària matinal, el portaveu del PP, Rafael Hernando, no sols a lamentat que els socialistes es recolzen en els independentistes catalans, sinó que també s’ha alarmat pel fet que puga ser secundada per EH Bildu. “És una traïció al record de les víctimes del terrorisme”, ha observat Hernando. “Traïdor”, precisament, ha estat l’acusació que més s’ha escoltat a l’hemicicle, en forma de crit, sorgida entre els bancs populars. Sánchez, a qui setmanes enrere Rajoy lloava pel seu comportament en la qüestió catalana, ara és increpat durament pels seus. Aitor Esteban, del PNB, ha confirmat que el seu partit donarà suport a la moció. L’allau de desqualificacions passarà a la història.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.