Ençà i enllà

10 veus parlen de Quim Torra

10 persones de reconeguda popularitat a Catalunya valoren la tria de Quim Torra i intenten pronosticar com actuarà el seu Govern.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

  1.- Com valora la tria de Quim Torra?

  2.- Què espera del nou Govern?

 

Iolanda Fresnillo

Membre de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute

 1 Per a mi no és el candidat ideal: no ajuda a eixamplar la base del sobiranisme ni representa la idea d’inclusió que jo tinc al cap. Per tant, valoro positivament que s’hagi desencallat la situació i la formació de Govern, però penso que des de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana haurien pogut trobar un candidat o candidata que generés més consens i pogués fer aquesta tasca d’eixamplar. Perquè, per a mi, és evident que amb menys del 50% de suports no podem construir un país amb totes les garanties.

 

2 Segurament hi haurà interferències que no permetran el funcionament normal del Govern. La situació és excepcional. Especialment, la qüestió dels processos judicials tindrà un impacte molt important en les accions de govern i en els passos que es puguin donar. Penso per exemple en la proposta de procés constituent i com pot afectar aquest objectiu les accions judicials. Penso que s’ha d’aclarir quin serà el paper del Consell de la República. La reunió a Berlín en va donar pistes i  Carles Puigdemont anirà marcant ritmes i passes. Penso que també el Govern estarà marcat per una oposició més frontal de la CUP del que es va mostrar la legislatura passada. I, inevitablement, no podrà ser una legislatura molt llarga. Per això, és possible que moltes coses no tirin endavant.

 

Joaquim Nadal

Director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), exalcalde de Girona i exportaveu del PSC

 1 Si he d’interpretar que ha estat una elecció directa de Carles Puigdemont, no em sembla bé com a procediment. Si interpretem que és el candidat de Junts per Catalunya i que l’han votat ERC, en temes parlamentaris no tinc res a dir. La designació em sembla inadequada, l’elecció és indiscutible. Més enllà de les consideracions sobre la seva persona, el seu pensament.

 

2  Hauria de recuperar el pols de la governació. I això vol dir recuperar-lo en la més estricta quotidianitat. Sí que puc dir-vos una piulada que finalment no vaig fer sobre el discurs d’investidura: “Massa república per tant precarietat, provisionalitat i excepcionalitat”. Això tampoc no vol dir que no s’hagi de fer res amb ambició nacional. L’ambició s’ha de mantenir però a partir d’una visió realista que garanteixi la governació. 

 

Manuel Milian Mestre

Periodista

 

1  Aquest tema s’hauria de mirar subtilment perquè la situació general de conflicte amb el Govern de Madrid no deixa de ser una situació extremadament delicada. Crec sincerament que, de la mateixa manera que cal utilitzar un to i unes formes suaus, em sembla que hauria estat més útil haver pactat algunes de les qüestions que fan que el conflicte es mantingui sobre la taula. Jo no hauria fet el tipus d’afirmacions que Torra va fer: o perquè se les haurà de menjar, o entrar directament en conflicte desqualificador.

 

 2 Tinc por que alguns comencin a pensar que com pitjor millor, i no és bo posar condicionants i barreres al primer acte, que és la presa de possessió. Perquè ja estableixes una frontera, un límit, que és difícil de saltar. Això ens du al xoc que no és positiu ni per a Madrid ni per a Catalunya. Em penso que alguns estan interessats que aquest conflicte perduri perquè minvi el creixement econòmic de Catalunya i el puguin xuclar altres comunitats o es concentri a Madrid.

 

Laia Bonet

Professora de Dret a la Universitat Pompeu Fabra

1  Crec que no és un perfil neutre des del punt de vista de cap a on es vol anar. Té molta obra escrita i això, probablement, el condicionarà molt de cara a la legislatura si el que vol és mostrar una imatge distinta de la que fins ara s’ha donat d’ell. Pel que fa al perfil polític, caldrà veure si dona forma a la Catalunya inclusiva que en la investidura va exigir Sergi Sabrià, d’Esquerra Republicana, en el seu discurs.

 

2  Tinc la sensació que encara no hi ha consens sobre l’obra de Govern. Serà molt important llegir bé tot el que ha passat els darrers mesos, més enllà que evidentment discrepi de l’estratègia de l’Estat de reprimir aquestes actuacions. Espero que les mesures vagin desfent-se i desacreditant-se. Però és important traure les conclusions adequades. Quines? Les que decideixi el Govern. Però jo diria que, sense resignar-se ni renunciar al projecte, perquè és del tot legítim, cal veure si el com, el què i el quan de l’estratègia ha estat d’allò més adequat. Seria una forma de reconduir la situació i de plantejar una estratègia que abasti molt més de consens que el que hi ha hagut fins ara.

 

Laura Fàbregas

Periodista

1  Em sap greu que no hi hagi hagut veus molt més crítiques amb el perfil polèmic de Quim Torra —ja no diré ni xenòfob— pel fet que pugui ser president de tots els catalans. Tots els diaris han volgut justificar-lo dient que ha demanat perdó, però no sembla un president que pugui eixamplar la base.

 

2 Crec que serà fidel a Puigdemont. No crec que el traeixi. Mas va marxar perquè el van obligar a posar-ne un altre, mentre que Quim Torra ja ha dit que el president legítim serà Carles Puigdemont. Mas marxava, Puigdemont sembla que no se’n vagi. No crec que siguin moviments equiparables. Li serà fidel, sí, però segons l’entorn del PDeCAT de Madrid, no farà res d’il·legal. Sap que la il·legalitat el pot dur a la presó. Entenc que serà una forma de mantenir la maquinària propagandística, però també de garantir les nòmines, perquè més enllà de la independència i la implementació de la república, caldrà aprovar uns pressupostos. No tinc clar, tampoc, que sigui una legislatura massa llarga. 

 

Pilar Rahola

Periodista i escriptora

1  És una tria excepcional en un moment excepcional. Confio en el bon criteri de Carles Puigdemont i també en el de Quim Torra, així com també en el compromís que tots dos tenen amb els presos polítics i els exiliats.

 

 2 Espero un Govern fort a l’interior i lleu a l’exterior. Una gestió de govern forta, convençuda i sobretot amb la voluntat de mantenir la voluntat de Catalunya malgrat la situació d’ostatge en què estan les institucions catalanes i, alhora, molta lleialtat amb l’espai lliure de l’exili.

 

Montserrat Tura

Exconsellera de Justícia i Interior

1  Jo treballo a Girona. Aquí sempre hi ha el comentari que l’element fort del president Puigdemont no és triar successors. Recorden la tria que va fer quan va deixar l’alcaldia de Girona  [Albert Batalla va dimitir al cap d’un mes i mig]. En el cas de Torra hem de permetre el benefici del dubte i veure què és el que succeeix?

2  Sóc de les que pensen que el camí de la unilateralitat ens feia perdre legitimitat i suports internacionals. Per tant, s’ha de reconduir cap a la via institucional i ampliar la base social. Aquí apareix la primera inquietud. Si més no, a partir d’alguna de les referències que hem anat veient els darrers dies, ell haurà de fer un esforç per demostrar que és el president de tots els catalans. Per ara, ho té relativament difícil. Més que d’altres presidents sobiranistes.

 

Josep-Lluís Carod-Rovira

Exvicepresident de la Generalitat de Catalunya

1  És l’únic candidat proposat que ha aconseguit una majoria de vots imprescindibles per accedir al càrrec de president i aquesta és una circumstància que no ha reunit cap candidat dels grups dependentistes. Per tant, la majoria parlamentària independentista s’ha de respectar.

 

2  En primer lloc, que governi. Que faci l’esforç molt difícil en aquestes circumstàncies d’atendre els múltiples dèficits que hi ha a la societat catalana, molts d’ells resultants de l’aplicació del 155. I que, més enllà d’un discurs independentista, apliqui mesures que beneficiïn el conjunt de la societat catalana. En particular, els sectors més desvalguts. I aquí parlem de sectors com l’assistència social, atenció sanitària, dependència, transport, seguretat, etc. Això és el primer que ha de fer, sense renunciar a altres àmbits. En segon lloc, ha de continuar en la línia del que ha estat els darrers anys el moviment independentista, que és defensant un projecte nacional inclusiu que no mira només el passat, sinó que treballa sobretot per al futur i on tothom es pot incorporar. En tercer lloc, cal que marqui un perfil propi, amb la complexitat que significa tenir un president legítim i un altre de legal. Si ho aconsegueix, sortirà beneficiat ell, la institució i el president Carles Puigdemont. I, finalment, cal que intenti superar els límits de complicitat parlamentària més enllà de la majoria independentista que hi ha en aquests moments. Que, tant com sigui possible, procuri anar més enllà i cercar noves complicitats.

 

Eduard Voltas

Periodista i editor

1  Amb la investidura s’ha aconseguit que formar Govern no sigui sinònim de rendició. S’ha vist que formar Govern podria formar part d’una estratègia d’autodefensa i combativa, coincidint amb la decisió de no extradir els consellers. Durant aquests mesos hi havia qui creia que formar Govern era rendir-se. El segon aspecte, ja ho vaig dir: Quim Torra forma part d’una tradició del catalanisme amb la qual no em sento reconegut, personalment. Algunes de les coses que ha escrit no les escriuria mai. Dit això, considero que l’exageració que s’ha fet dels seus escrits és pornogràfica i mancada de tot escrúpol. Cosa que no vol dir que no faci mal. Fora i dins.

 

2  Serà una legislatura curta. El meu dubte és si l’acabarà el mateix Parlament de Catalunya per no poder aprovar un pressupost. La CUP ha estat molt clara: no s’hi pot comptar. Ni amb la resta. I l’altra possibilitat és un nou 155. El PP està atrapat en el triangle Vox, Ciutadans i Caverna Mediàtica. És difícil que Rajoy resisteixi la pressió.

 

Montserrat Nebrera

Professora de Dret Constitucional

1  Crec que és una elecció personal del president Puigdemont pensant en un perfil de candidat directament implicat en el procés cap a la independència. El seu perfil és com el d’un independent dels independents. Allunyat del PDeCAT, de CDC, d’Esquerra... És un candidat, podríem dir, super independent. I, en conseqüència, és més depenent i vinculat al projecte personalista que després de substituir l’Artur Mas va encetar el Carles Puigdemont. Una altra cosa és si aquest perfil amb el qual ha estat escollit servirà per al futur. Perquè es tracta, al meu parer, d’una personalitat política amb perfil propi que prendrà decisions, no dic que no siguin pactades o consensuades amb Puigdemont, però les prendrà amb responsabilitat directa, amb tota la consciència del que això significa.

 

2  Per a mi és una incògnita. Crec que estarà contínuament atrapat en dues dinàmiques molt diferents. Una, aquesta per la qual ha estat escollit i que ha anunciat en el seu discurs. Això del Consell de la República, l’Assemblea d’Electes i de més... Amb això farà una aparença o performance d’allò que seria el procés constituent. I l’altra, la necessitat de la governança efectiva i pràctica, els temes del dia a dia i, per tant, les necessitats de la gent. Aquesta doble dinàmica, una pragmàtica i l’altra amb pretensió d’anar més enllà, depèn com siguin vistes pel Govern de Madrid i per la gent, les podran abocar a la provisionalitat. Més encara quan sabem que estan pendents de resolució de les causes judicials contra moltes persones. I s’albira que moltes d’aquestes causes acaben amb presons definitives, i això ho condicionarà tot molt. Per tot això, sumat a l’intent d’internacionalitzar el conflicte, jo pronostico una legislatura curta i complicada.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.