VIOLÈNCIA MASCLISTA

Violència masclista: novembre negre al País Valencià

Dos mesos després de la signatura del Pacte Contra la Violència Masclista, l'assetjament contra les dones no atura. Quatre dones han estat assassinades en només un mes al País Valencià

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El País Valencià tanca un mes negre pel que fa a la violència masclista. Quatre dones han estat assassinades en els últims 31 dies a mans de les seues parelles o ex-parelles. En total, en el que portem d’any 2017 vuit han estat les dones mortes per violència de gènere. És a dir, que en el període d’un mes han mort el mateix nombre de dones que en tota la resta de l’any. Des que el passat 11 de novembre Jessyca Bravo va ser morir després que la seua parella li disparara en el pati de l’escola del seu fill, a Elda (Vinalopó Mitjà), altres tres dones (una d’elles una xiqueta de només dos anys) han patit el mateix destí a Alzira (12 de novembre), Vinaròs (24) i Guadassuar (30). Els quatre darrers assassinats masclistes a l’estat, de fet, han tingut lloc al País Valencià.

La successió de feminicidis preocupa a l’administració i a les entitats feministes. Coincideix en el temps, a més, amb la posada en marxa del Pacte Valencià contra la Violència Masclista, que van signar a principis de setembre més de 63 organitzacions. El Pacte, impulsat des de la Generalitat i que és fruit de cinc mesos de treball, contempla 293 mesures a implementar durant els pròxims cinc anys, amb l’objectiu d’eradicar aquesta xacra. Els quatre assassinats acumulats en només un mes han caigut com una galleda d’aigua freda sobre les entitats participants en el Pacte. En total ja són vuit les dones mortes al País Valencià durant 2017. 2016 es va tancar amb sis casos d’aquestes característiques, segons dades de la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere.

A l’Institut de les Dones, la xifra es mira amb preocupació. «Les estadístiques ens diuen que en els mesos de novembre i febrer i a l’estiu hi ha un repunt de la violència masclista», explica la seua directora, Maria Such, per qui la successió de casos és «una raó més per continuar treballant» en el marc del pacte impulsat des de Generalitat. Such nega, amb rotunditat, que l’acumulació de feminicidis durant novembre siga atribuïble a un efecte rebot suscitat per la mateixa signatura d’aquest document. Al contrari, considera que «està contribuint a visibilitzar» aquesta problemàtica i a «generar solidaritat». En tot cas, explica la directora de l’Institut de les Dones, l’experiència els està demostrant que cal millorar l’avaluació dels riscos quan les dones denuncien haver estat agredides per les seues parelles. «El protocol funciona bé en els casos de risc alt, però no tant en els de risc mitjà», lamenta.

En la mateixa línia es manifesta Amalia Alba, de Dones Progressistes, una de les entitats que ha participat en la redacció del pacte. «Les valoracions de risc s’estan fent malament -critica-. Manca formació en atenció a les víctimes. Això és essencial». Ocorre, denuncien, que en moltes ocasions els encarregats de fer aquestes valoracions es centren molt en els fets puntuals denunciats però ignoren el context que desencadena els fets, amb la qual cosa es passa per alt una part del relat que pot ser essencial per fer una correcta avaluació. Dones Progressistes, de fet, ha presentat una proposta a la comissió de seguiment del pacte perquè s’habilite una comissaria de policia, amb personal amb formació en gènere, per arreplegar les denúncies que presenten les dones maltractades. El Sindicat Unificat de Policia va presentar recentment una proposta en aquesta línia.

«Ens cal formació, molta formació, del personal que hi intervé», assegura per la seua banda Gabriela Moriana, investigadora en matèria de violències contra les dones. Moriana ha treballat vuit anys com a treballadora social en un centre d’acollida i coneix aquesta problemàtica en profunditat. «No serveix de res fer cursets de sensibilització on la gent signa i ja està. No, no es tracta d’això. Cal una consciència real sobre aquest problema per part de tots els qui hi intervenen -argumenta-. I també que el sistema judicial no els resulte hostil. Cap dona no denuncia per gust. No pot ser que el seu relat siga constantment qüestionat».

En última instància, Moriana reclama recursos i que el pacte es materialitze en mesures concretes. «No pot quedar-se en una declaració de bones intencions -explica-. Calen mesures, sobretot per aquelles dones més vulnerables que tenen una dependència econòmica total de les seues parelles».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.