L'extrema dreta a casa nostra

Nostàlgia, bota militar i integrisme catòlic: les cares de la ultradreta valenciana

En la protesta contra la retirada de la Creu dels Caiguts a Callosa del Segura (Baix Segura) ha participat l'extrema dreta més nostàlgica del franquisme representada per Falange i determinats sectors de l'ultracatolicisme espanyol. Abogados Cristianos, amb connexions amb Hazte Oír i El Yunque, segons diverses publicacions, són els encarregats d'agitar el conflicte legal amb el govern progressista de la població. Unes manifestacions de la ultradreta que s'hi sumen a les agressions i intimidacions protagonitzades pels sectors més ultres durant els darrers mesos al País Valencià.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El rellotge fa estona que ha marcat la mitjanit. A Callosa del Segura (Baix Segura), una població de prop de 20.000 habitants, la gent sembla que no dorm. La plaça Espanya està plena de persones envoltades d'unes tanques que ha col·locat la Guàrdia Civil. Al fons, s'escolten càntics. «Arriba España», «Callosa resisiste, por dios y por España», pronuncia un jove falangista. Junt amb un altre radical d'ultradreta, són detinguts per llançar petards als agents. La causa de tot aquell rebombori és la retirada de la Creu dels Caiguts, una insígnia franquista que el consistori municipal, governat per una coalició progressista integrada per PSPV-PSOE, EUPV i Somos -la marca local de Podem-, ha decidit eliminar aquest dilluns de la façana de l'església per tal de complir amb la Llei de Memòria Històrica.

L'escena ha mostrat la cara més ultraconservadora i nostàlgica del règim franquista que habita a l'extrema dreta valenciana. Per defensar el manteniment d'aquesta creu, s'han unit partits feixistes com ara Falange, col·lectius integristes com ara Abogados Cristianos, associacions religioses com la Plataforma Ciutadana en Defensa de la Creu i habitants de la població que combreguen amb aquestes tesis. La tasca d'aquesta última associació, encapçalada pel professor de religió Toni Illán, ha estat clau per mantenir la protesta viva, especialment, en persones d'avançada edat. De fet, i poques hores abans que els operaris de l'Ajuntament llevaren el símbol franquista de la façana de la parròquia, prop de 300 persones s'havien concentrat en senyal de rebuig. Una tendència que s'ha repetit durant més d'un any, en la qual els anomenats custodis de la creu s'han manifestat contra el compliment de la normativa que va impulsar l'expresident espanyol José Luís Rodríguez Zapatero.

Ara bé, els encarregats de lluitar en nom d'aquesta plataforma contra el consistori ha estat un col·lectiu de lletrats amb vinculacions amb l'ultracatolicisme espanyol. Precisament, Abogados Cristianos, nom que rep l'associació, ha sigut protagonista en altres conflictes jurídics que han generat polèmica. La denúncia contra el còmic Leo Bassi o les accions judicials contra les Drac Queens de Canàries que volien representar a la verge són les més sonades.

L'èxit d'aquesta associació al camp judicial, de moment, ha sigut parcial. Amb dues sentències que avalen la decisió que ha pres la corporació local, el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià ha paralitzat aquest dilluns els treballs per transportar l'emblema franquista al museu de la població. Ho ha justificat per una possible vulneració dels drets de llibertat religiosa, tot i que els tribunals han sentenciat dues vegades no s'ha produït cap infracció en estar la creu «en una plaça pública». Un símbol, construït l'any 1942 i que du el nom de 80 persones que moriren a les files del bàndol colpista, i que aquest col·lectiu ha demanat que siga Bé d'Interès Cultural (BIC).

Imatge de la creu franquista retirada de la façana de l'església de la població. 

Abogados Cristianos, tanmateix, ha anat més lluny. Arran de la resolució cautelar de l'alt tribunal valencià, han anunciat una querella per prevaricació contra l'alcalde Fran Maciá (PSOE). Vox, el partit ultradretà comandant per Santiago Abascal, ha declinat presentar un escrit similar després del d'Abogados Cristianos. El portaveu dels populars al municipi, Manuel Illán, també ha advertit que «utilitzaran tots els mitjans legals al seu abast» per retornar la creu a la façana de l'església.

Ultracatolicisme

Però, qui és aquesta plataforma d'advocats? Segons la seua web, es declara contra l'avortament i qüestiona, fins i tot, el divorci, que va ser aprovat a l'Estat espanyol per un partit d'inspiració democratacristiana com l'UCD. «Abogados Cristianos promou una legislació que protegisca el matrimoni com a una institució bàsica de la societat formada entre un home i una dona i defensa les mesures que ajuden als marits a tenir matrimonis sòlids», assenyala al seu portal a internet.

L'organització, a més, s'oposa a la lluita contra el masclisme i per la igualtat. O, com ells ho anomenen, a la «ideologia de gènere». «També busquem la protecció de la llibertat dels pares d'escollir lliurement l'educació religiosa que desitgen per als seus fills i que s'evite l'adoctrinament en ideologies destructives de la persona com la ideologia de gènere», afirmen en un discurs similar al que utilitza l'extrema dreta religiosa representada per Hazte Oír.

De fet, Abogados Cristianos ha participat en diverses campanyes de la mà d'aquesta associació ultracatòlica. Encara més, la seua presidenta, Polonia Castellanos, estaria lligada a la secta El Yunque, segons l'obra de l'historiador Santiago Mata El Yunque en España. La sociedad secreta que divide a los católicos (Amanecer, 2015). Ignacio Arsuaga, màxim dirigent d'Hazte Oír i parent de l'exministre i director de l'FMI encausat, Rodrigo Rato, també estaria relacionat amb aquesta organització de l'església. Diversos informes de cúria assenyalen que ambdues associacions serien utilitzades com a pantalla d'aquesta organització secreta.

De la camisa blava als «casuals»

Tot i que aquestes organitzacions integristes han sigut les protagonistes del conflicte legal amb l'Ajuntament de Callosa del Segura, altres formacions d'extrema dreta de tall més clàssic han participat en la protesta. Es tracta de Falange, que s'ha enfrontat llançant petards a la Guàrdia Civil amb la intenció que els operaris del consistori no realitzaren el seu treball. Segons ha reconegut la mateixa força nostàlgica del franquisme i defensora de les tesis del primogènit del dictador Miguel Primo de Rivera, quatre militants de la formació han estat detinguts per l'institut armat, un d'ells el cap de les joventuts al País Valencià i Múrcia. Dos d'ells han sigut empresonats provisionalment i es troben en disposició judicial.

Protesta feixista en favor de la Creu dels Caiguts l'any 2016 a Callosa del Segura (Baix Segura).

A la comarca del Baix Segura, però, Falange no és l'únic partit d'extrema dreta. Pel mateix espai ideològic competeix España 2000, amb una estètica, de vegades, més ultra. Si més no, militants d'aquesta formació estan lligats a les noves organitzacions que la ultradreta està estenent pel conjunt de l'Estat espanyol. Al sud del País Valencià i Múrcia, el col·lectiu predominant és Lo Nuestro, que ha criticat al Twitter la retirada de la Creu dels Caiguts. Tal com va detallar aquest setmanari, es nodreix d'exmembres d'altres partits neonazis, de les graderies radicals d'alguns equips de futbol i, fins i tot, tenen lligams amb les bandes partidàries de les tesis d'Adolf Hitler més perilloses del món.

D'aquests espais de socialització, precisament, sorgeix l'altra extrema dreta que ha protagonitzat en els darrers mesos diversos incidents al País Valencià. Durant la manifestació del 9 d'Octubre que realitzaren sindicats, partits d'esquerres i entitats cíviques i culturals, membres de l'afició radical del València CF, especialment, i també dels sectors més esquadristes del blaverisme virulent van intimidar i agredir diversos manifestants. A la contramanifestació, hi havia banderes d'España 2000 i de Som Valencians.

España 2000, l'organització que encapçala l'advocat, empresari i expresident de la patronal dels clubs de cites, José Luis Roberto, va intimidar fa uns mesos la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, i la seua família en un acte amenaçant a la porta del seu domicili. L'extrema dreta, a més, s'ha mobilitzat pels carrers de València en contra dels Països Catalans de la mà de l'expresident del GAV, Juan Garcia Sentandreu. Ell, amb l'activista Cristina Seguí, van intentar boicotejar un acte de suport al referèndum català celebrat al Teatre El Micalet. L'extrema dreta va aturar unes xerrades del diari Jornada i la Plataforma pel Dret a Decidir a la seu de la Universitat d'Alacant ubicada al centre de la ciutat, i va manifestar-se contra la cavalcada de les Magues de Gener que organitza tots els anys la Societat Coral El Micalet. Són les tres cares de la ultradreta valenciana al carrer: la integrista religiosa, la nostàlgica del franquisme i la més vinculada als grups ultres.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.