Normalització lingüística

Via lliure per a la competència lingüística

La instauració de la capacitació lingüística a l'administració valenciana va provocar friccions entre PSPV i Compromís. Amb tot, l'endarreriment en la tramitació de la llei va encendre les alarmes perquè el requisit fos una realitat aquesta legislatura. Ara bé, la recepció del darrer informe econòmic ha comportat que la nova normativa sobre funció pública puga ser aprovada pel Consell abans que acabe l'any, segons apunten des del departament que dirigeix Gabriela Bravo. «La competència lingüística serà efectiva en qualsevol oposició que se celebra una vegada entre en vigor la llei. Serà una realitat en aquesta legislatura», afirmen des de la Conselleria.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No hi havia malestar, però les alarmes s'havien encès en els sectors més sensibles a la promoció del català al Consell. La competència lingüística en l'administració pública s'albirava com una mesura impossible d'aplicar durant la present legislatura. Tot i haver superat les diferències inicials per l'avantprojecte aigualit que va presentar la consellera Gabriela Bravo (independent, però afí al PSPV-PSOE), els endarreriments en la tramitació de la nova llei de funció pública -on s'inclou aquesta certificació- podien deixar en paper mullat tots els esforços realitzats pels dos socis que integren el Consell.

De fet, la primera batalla entre socialistes i Compromís s'havia iniciat per les poques garanties que, segons els valencianistes, donava la llei per implantar la capacitació lingüística durant aquest mandat. Per fer-ho efectiu, i després de nombroses reunions privades, Bravo i el conseller d'Educació, Vicent Marzà (Compromís), van escenificar un pacte. L'acord consistia a establir una disposició addicional al text legal per evitar que el possible enquistament en la negociació del reglament per part dels sindicats frustrara tot el procés. És a dir, que si passaven sis mesos d'ençà que havia entrat en vigor la llei i el reglament encara no estava llest, s'instauraria la capacitació lingüística. El País Valencià seguia la senda balear.

Després de 10 mesos d'aquell pacte, però, la llei encara no estava a punt per ser enviada al ple del Consell. La memòria econòmica, que la Conselleria de Justícia va remetre el 8 de setembre al departament d'Hisenda, endarreria tot el procés. I posava en perill la posada en marxa de la certificació lingüística a l'administració pública. Tanmateix, i segons fonts del departament encapçalat per Bravo, ja s'ha rebut l'informe de la Conselleria que dirigeix el socialista Vicent Soler. Amb tots els tràmits realitzats, la intenció de Justícia és que s'aprove la llei en alguns dels plens del Consell que resten perquè s'acabe l'any.

La Conselleria preveu que abans de Falles s'haja aprovat el reglament per part dels sindicats i que la tramitació a les Corts Valencianes, tot i l'embús de lleis, no s'ajorne més del compte. Ara bé, sempre que durant el procés d'enviar el text al Consell Jurídic Consultiu i que l'organisme estatutari remeta el seu informe al Govern valencià perquè ratifique el decret, no es produïsca cap entrebanc més. L'acord entre els integrants de l'Acord del Botànic no albira, a priori, cap sorpresa perquè la llei siga aprovada, encara que altres detalls més enllà de la certificació lingüística poden allargar la seua aprovació pel ple del parlament valencià.

Des del departament de Bravo, amb tot, estimen que la nova llei de Funció Pública, i amb ella la capacitació lingüística, estarà aprovada l'any 2018. Això és, pocs mesos abans de les eleccions i amb els partits centrats quasi exclusivament en les seues estratègies de cara a les urnes.

Al fons a l'esquerra, el conseller d'Educació, Vicent Marzà (Compromís). Gabriela Bravo, consellera de Justícia considerada com a quota socialista, al seu costat. 

Tot i aquestes previsions, un possible imprevist en les converses per pactar un reglament entre les diferents forces sindicals del País Valencià podrien deixar en paper mullat la disposició segona que fixa de la normativa. És a dir, aquella que dóna un termini de sis mesos perquè la certificació lingüística entre en vigor si no hi ha hagut acord amb el reglament de la llei de funció pública, que tot i estar associat, es negocia a banda per part de les centrals sindicals amb implantació al País Valencià.

«No hi ha cap temor. Una vegada la llei entre en vigor, ja pot implementar-se la capacitació lingüística en qualsevol oposició o oferta d'ocupació pública que es realitza a partir d'aquell moment», expliquen des de la Conselleria. «Encara més, no és necessari esperar a convocar unes oposicions. Si estan convocades i la llei entra en vigor abans de realitzar-se, pot aplicar-se ja la competència lingüística. Per tant, la capacitació seria, segurament, una realitat durant aquesta legislatura», afirmen.

Una possibilitat que, segons la Conselleria, asseguraria l'objectiu dels sectors del Consell més sensibles amb la llengua pròpia. A partir d'aquell moment, els futurs funcionaris dels grups A1, A2 i B haurien d'acreditar el vell Grau Mitjà de Coneixements de València -ara anomenat C1, després d'homologar-se a la nomenclatura europea-. Els treballadors públics dels nivells C1 i C2 haurien de comptar amb el títol de Grau Elemental -B1 i B2 en la normativa comunitària-. I les agrupacions professionals funcionarials, finalment, haurien de gaudir de coneixements orals, el conegut com a certificat A2. La meta d'aconseguir que un catalanoparlant poguera ser atès en la seua llengua a l'administració pública seria una realitat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.