Illes

La maledicció del decret del català

El decret del català a la sanitat pública a les Illes, encara pendent d'aprovar-se, sembla estar maleït. El critiquen per tot arreu i ara, a més, el Govern espanyol amenaça a presentar recurs davant del Tribunal Constitucional en cas d'aprovar-se tal com s'ha anunciat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La ministra de Sanitat del govern central, Dolors Montserrat, ha advertit l'Executiu de les Illes, de Francina Armengol, que en cas que aprovi en els termes que s'han fet públics el ja famós 'decret del català a la sanitat' serà impugnat davant del Tribunal Constitucional (TC). Amb la qual cosa si més no quedaria suspès en la seva aplicació durant un període mínim de cinc mesos i segurament més a l'espera de la final resolució del TC.

El decret i les reaccions

Com es recordarà, aquest decret va ser anunciat en primera instància com a mostra del compromís del Govern balear amb el català, ja que establia l'idioma propi com a requisit previ per accedir a fer feina al Servei de Salut de les Illes Balears. Per a tothom era així, inclosos metges i infermeres.

Ben aviat es produïren crítiques de sectors conservadors d'aquest dos grups professionals i, acte seguit, la polèmica esclatà en el món polític, amb el PP, Ciutadans i grups d'ultradreta que acusaven Armengol “d'imposar el català per sobre la salut” dels illencs. L'agre debat transcendí les fronteres illenques i fou motiu de tertúlies a les principals cadenes de televisió i ràdio espanyoles, a les quals majoritàriament els opinants s'hi mostraven en contra. La direcció del PSOE federal donà suport a Armengol, així ho ha fet Pedro Sánchez en públic, però també és cert que s'estima més posar l'esment en el fet que el PP “retallà i eliminà 1.400 places de professionals sanitaris (a les Illes) mentre que Armengol en crearà 5.000”. De la qüestió concreta del català ha procurat no entrar-hi gaire.

A la fi, el PSIB anuncià que rebaixaria l'exigència de català al decret i esclatà una vertadera batalla política entre els socialistes i el soci de govern, Més. Els sobiranistes digueren que feien casus belli de la qüestió i que si el PSOE insistia a retirar el requisit abandonarien l'Executiu. A la fi, després de negociar-ho, els dos partits es posaren d'acord en una solució que conhortava a mitges a cada part i totalment a cap de les dues: el decret -que encara no està aprovat- preveuria que metges i infermeres de fora que volguessin accedir al Servei de Salut illenc tindrien dos anys per aprendre el català.

L'acord no ha satisfets als crítics, que arribaren a fer manifestacions en contra del decret tant a Maó com a Palma. A la concentració de la capital balear s'hi pogué veure, a més de metges i infermeres, els dirigents del PP, Biel Company, i de Ciutadans, Xavier Pericay, a més del cap del nou partit d'ultradreta anticatalanista Actúa, Jorge Campos.

Des de l'altre costat, el catalanisme social ha criticat l'acord entre PSIB i Més per treure endavant el decret. Talment ho feia, per exemple, el nou president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Josep de Luis, que en resposta a EL TEMPS, durant l'entrevista que li férem (número 1.758), així el valorava: “És absolutament decebedor. En el Govern algú s'ha oblidat de qui va tombar el quadrienni negre de José Ramón Bauzá. Algú s'ha oblidat de tot el que es va fer en els carrers, a les escoles... Algú s'ha oblidat de tota la gent, molta, que va rebre repressió, expedients... Quan jo parl amb gent de tota aquesta em transmeten la seva profunda decepció per l'actitud del Govern cap el català”.

Per si faltava quelcom al Govern, ara ha rebut l'advertència contundent que en cas que aprovi el decret tal com està serà recorregut al Tribunal Constitucional. I pot tenir la certesa que així serà: perquè la Delegada del Govern, Maria Salom, del PP, seguint, com és obvi, instruccions de l'Executiu central, critica sempre que pot el decret, asseverant que el Govern d'Armengol “el que està fent és posar el català i la ideologia per sobre de la llei i això no pot ser”. És a dir, que es tracta d'una decisió presa: el PP vol carregar-se com sigui la futura norma del català a la sanitat pública balear.

Des del Govern illenc, la consellera de Sanitat, Patrícia Gómez, ha assegurat que de cap manera l'Executiu pensa retirar la futura norma i que segueix endavant. Ara està en negociacions amb tots els sectors implicats de la sanitat pública per mirar que l'acceptin, almenys majoritàriament. A la vegada, altres fonts del Govern es queixen amargament “de la clara involució que estam vivint, ja que Madrid ataca l'autogovern (balear) com mai”. No és només, assegura la font, la “qüestió del decret” del català a la sanitat, sinó que “estam davant d'un cúmul de recursos” per part del Govern central al Tribunal Constitucional de lleis i normes aprovades a les Illes, per exemple les lleis de 'bous a la balear', la d'impacte ambiental i diverses disposicions aprovades en dos Pressupostos.

Ara caldrà veure si el Govern segueix endavant, com ha assegurat la consellera del ram, i si l'Executiu espanyol fa el que ha dit que farà, segons la ministra de Sanitat. Passi el que passi, sembla que és d'allò més pertinent dir que el decret del català a la sanitat està maleït. O, més aviat, l'han volgut maleir.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.