Secrets d'Estat

El silenci parlamentari sobre el gihadista «confident» del CNI

La relació entre el servei d'intel·ligència espanyol i el suposat cervell dels atemptats de la Rambla a Barcelona i narcotraficant, Abdelbaki Es Satty, continuarà sent una incògnita. El Congrés ha denegat la petició d'ERC i el PDeCAT perquè el ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido, explique en seu parlamentària la vinculació entre el també Imam de Ripoll (Ripollès) i el CNI. «No sabem si realment va ser confident del CNI, ni si va cobrar fons reservats de l'Estat, amb tot el que això implica», censura a EL TEMPS el diputat d'ERC, Gabriel Rufián.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Abdelbaki Es Satty, un narcotraficant amb un passat vinculat a grups radicals gihadistes, acabava d'entrar a la presó. Un gos ensinistrat per detectar qualsevol tipus de droga l'havia enxampat quan intentava transportar desenes de quilos d'haixix valorats en 100.000 euros en un control a Ceuta. Condemnat a passar quatre anys entre reixes i amb un historial lligat a l'extremisme islàmic, el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), segons va admetre el mateix organisme, va fixar-se en ell l'any 2010. Podia ser útil per aconseguir informació, ja que tenia el perfil idoni perquè el servei d'intel·ligència espanyol seguira acumulant èxits en matèria de lluita antiterrorista.

Aquesta vegada, però, el CNI va errar. Es Satty va convertir-se, un any després de sortir de la garjola, en Imam de Ripoll (Ripollès). El narcotraficant havia deixat la vida a l'ombra gràcies a una ordre d'expulsió que, finalment, va aconseguir evitar. En aquell moment, i quan ja hauria començat a oferir informació als serveis secrets, la justícia espanyola va considerar que estava integrat i que no representava cap perill. Però l'any 2017, segons la investigació, va erigir-se com el «cervell» dels terribles atemptats a Barcelona. Amb tot, no va participar d'aquella massacre. Va morir un dia abans a Alcanar (Montsià), a causa d'una explosió generada per diverses bombones de gas.

La suposada actuació com a confident de La Casa, nom amb el qual es coneix el servei d'intel·ligència espanyol, han generat estupor en el PDeCat i en ERC. Ambdues formacions havien demanat al Congrés dels Diputats la compareixença del ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido, amb l'objectiu que explicara els vincles entre Es Satty i l'espionatge espanyol. «Volíem saber si la confessió del CNI publicada als mitjans sobre la seua relació amb el cervell dels atemptats de Barcelona era certa», indica a EL TEMPS el diputat al parlament espanyol d'ERC, Gabriel Rufián.

La petició d'ambdós partits, tanmateix, ha estat rebutjada aquest dimarts amb el vot contrari del PP i el PSOE. «És molt indignat que el PSOE es posicioni del costat dels populars. No es tracta d'una qüestió d'Estat. En qualsevol país normal, aquest assumpte obriria planes de diaris», denuncia Rufián. «Nosaltres només volíem saber quin tipus de col·laboració va tenir Es Satty amb el CNI, si els treballs van pagar-se amb fons reservats, en definitiva, volíem saber si tot el que s'ha publicat als mitjans de comunicació és cert», assenyala.

Abans que les dues formacions catalanes demanaren explicacions a Zoido, el mateix director del CNI, Félix Sanz, va anunciar que compareixeria a la cambra espanyola per detallar aquests contactes. De fet, que el servei d'intel·ligència espanyol trencara amb el seu secretisme i confirmara en diversos mitjans els seus lligams amb el «cervell» dels atemptats de Barcelona va sobtar. Ara bé, d'aquella promesa de Sanz, de moment, no se sap res més. «Al novembre, va dir que compareixeria i encara no ho ha fet. Amb tot, cal assenyalar que hi ha un problema en la declaració del director del CNI. S'hauria de fer a la comissió de secrets oficials i està prohibit dir res sobre el que passa en aquest òrgan parlamentari. L'opacitat és absoluta, total», censura Rufián.

Confident de la policia?

Es Satty, més enllà del seu hipotètic paper d'informador als serveis secrets espanyols, també hauria pogut ser un talp en favor de la policia espanyola, segons Público.es. El mateix rotatiu, de fet, apuntava que el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, en mans del comissari esquitxat per diversos escàndolsJosé Luis Olivera, no hauria traslladat aquesta informació als Mossos d'Esquadra.

Imatge dels atropellaments a Cambrils (Baix Camp)| EFE

La policia espanyola s'havia topat diverses vegades amb Es Satty. El gihadista havia aparegut en l'agenda de telèfon d'un dels presumptes autors de la massacre de l'11-M. Fins i tot, durant la seua estada en la presó de Castelló va fer amistat amb un dels responsables de la matança a l'estació madrilenya d'Atocha, Rachid Agli El Conill.

Tanmateix, va ser en la denominada Operació Xacal quan els agents espanyols van seguir-li la pista de prop. El cervell dels atemptats de Barcelona va tindre el mòbil punxat, però la utilització d'un segon dispositiu va deixar sense utilitat les converses i missatges enregistrats pels investigadors. I tot i que la Comissaria General d'Informació de la policia espanyola va advertir de la seua vinculació a dues faccions terroristes integrades en la xarxa d'Al Qaida, no va engegar-se cap recerca nova per interceptar les seues comunicacions.

Les preses per efectuar les detencions van precipitar-ho tot. La investigació va centrar-se a desmantellar la xarxa islamista encarregada d'enviar futurs terroristes a països com Síria. Però va deixar de banda alguns dels deixebles de Mohament Mrabet Fhasi El Carnicer, suposat líder d'aquella trama gihadista, com ara Es Satty.

En un dels informes que van elaborar els agents a petició del jutge de l'Audiència Nacional, Fernando Grande-Marlaska, relacionaven la xarxa terrorista a la qual estava lligat Es Satty amb el tràfic de drogues, la seua ocupació posterior. «Mohamed Mrabet Faschi exerceix el control d'activitats d'importació de vehicles des de Bèlgica, carnisseries islàmiques i presumptes tràfics d'estupefaents que podrien ser la base per al finançament del moviment Salafia Jihadia, estructurat a Europa a través del Grup Islàmic Combatent Marroquí i de la xarxa d'enviament de voluntaris a l'Iraq», apuntava el document policial. En aquell moment, l'imam de Ripoll compartia pis amb el capitost de la trama gihadista.

De drogues, lesions i extremisme

L'historial policial d'Es Satty, però, acumulava més ombres. En un informe de l'any 2008, la Guàrdia Civil apuntava que «tenia antecedents per detenció a Ceuta per un presumpte delicte fiscal, possiblement drogues, pel qual no va arribar a ingressar en presó». El cervell de la massacre de Barcelona, a més, havia estat condemnat l'any 2006 per dos delictes de lesions i un altre contra l'administració de justícia que havia comès al País Basc el 2004. Aquests fets no van ser inclosos en l'acord d'expulsió.

L'historial delictiu del presumpte confident del CNI és extens| EL TEMPS

Els seus continus problemes amb la justícia coincidien amb el seu fanatisme ideològic. Es Satty fou expulsat d'una mesquita belga pels seus «discursos extremistes» quan era imam de Ripoll. La policia belga, conscient d'aquella situació, va enviar un correu als Mossos d'Esquadra per advertir-los de la situació. La policia catalana, que no havia rebut l'avís de les forces de seguretat espanyoles, no gaudia d'informació que acreditara que era «perillós». «Per què els Mossos no estaven integrats al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat quan van produir-se els atemptats?», es pregunta Rufián. Una qüestió sense resposta, com la relació entre el suposat cervell de la cèl·lula gihadista que va atemptar a Barcelona i la intel·ligència espanyola.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.