Cròniques violetes

Violència masclista: les mancances de la primera assistència a la víctima

Quan una víctima de violència masclista acudeix a una comissaria a denunciar, es troba amb un espai poc adequat per poder fer-ho. De vegades, els policies que atenen no són especialitzats i les condicions no són les òptimes per atendre correctament a l'agredida. O, si més no, això denuncia el Sindicat Unificat de la Policia a València. L'organització policial proposa la creació d'unes oficines especialitzades per atendre aquestes denúncies, que compta amb el beneplàcit de la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives. Amb la mesura fixada al Pacte Valencià contra la Violència Masclista, des de Delegació del Govern espanyol responen que «s'està treballant en l'adequació dels espais».

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La dona s'ha decidit a denunciar. No aguanta més els cops, el menyspreu, els insults i maquillar-se tots els matins. Està convençuda, tot i que el xoc emocional és elevat. La persona amb la qual volia compartir la resta de la seua vida s'ha convertit en el seu pitjor enemic, en el seu malson diari. I després de la darrera agressió, de l'última humiliació, cansada d'estar en silenci per un sistema que encara criminalitza les víctimes i justifica als agressors, fes el pas.

Acudirà a la seua comissaria més propera, a la ciutat de València. La víctima no coneixerà que no hi ha cap normativa que fixe quina unitat de la policia haurà d'atendre-la en la primera assistència, quan ella decideix denunciar. Tampoc que hi ha diferents models arreu de l'Estat espanyol. Si hagués viscut a Osca o Ceuta, podria trobar-se amb la sort que la Unitat de Família i Dona, l'especialitzada en assumptes de violència de gènere, seria l'encarregada d'atendre-la. Això sí, sempre que denunciara de dilluns i divendres al matí o a la vesprada.

A València, on ella trencarà el silenci, el model serà diferent. En funció de la comissaria de districte que seleccione, serà atesa pel personal de l'Oficina de Denúncies i Atenció al Ciutadà o pel grup d'investigació d'aquests delictes. Unitats que, segons afirma el Sindicat Unificat de la Policia (SUP) a València, «no necessàriament estan formats en el cicle de la violència de gènere, en la psicologia de les víctimes o en perspectiva de gènere». «La manca d'aquesta carència de formació no resulta rellevant en cas que el policia que atén a la víctima estiga sensibilitzat, però podria ocasionar a la denunciant una segona victimització si no fos així», remata el secretari d'Igualtat i Conciliació del SUP al País Valencià, Miguel Àngel García, que va treballar en aquesta unitat durant uns anys.

Aquesta dona, però, podrà trobar-se amb més inconvenients a l'hora de denunciar. La ubicació del lloc de seguretat del policia seria un d'ells, ja que sol situar-se a l'entrada de l'edifici. Si fos així, la víctima hauria d'exposar la seua situació a l'agent en presència d'altres persones. «Una aberració», en paraules de García. «És un primer impediment per aquelles víctimes que tinguen dubtes de denunciar o no», adverteix.

Tanmateix, hi ha més obstacles. Exceptuant els casos en els quals l'agredida realitza la seua compareixença en la unitat especialitzada en aquests delictes, la víctima sempre pot acollir-se al seu dret d'una assistència lletrada durant el transcurs de la seua declaració de denúncia. «Si té lloc aquesta situació, la víctima haurà d'esperar l'arribada de l'advocat en una sala d'espera on també esperen aquells que denuncien delictes comuns, i en la qual hi ha una considerable circulació de policies amunt i avall entrant i eixint», expressen en un document des del sindicat policial.

Fins i tot, la seua denúncia podria generar malestar. «En aquelles Oficines de Denúncia i Atenció al Ciutadà que són ateses per un sol policia, és habitual que en el cas que una persona presente una denúncia per violència de gènere es recomane a la resta de ciutadans que esperen per a denunciar o vagen a una altra comissaria. Aquestes denúncies tenen una durada dues hores», relaten. «Tot açò, pot propiciar episodis de tensió amb els ciutadans o un impuls de rapidesa als agents que han de prendre nota de la denúncia. Uns fets que poden provocar que els assumptes de violència de gènere puguen ser considerats com un inconvenient per al personal de les dependències que han d'atendre-les, així com per part dels seus superiors», critiquen.

Per tal d'evitar aquestes situacions i que la víctima tinga una assistència digna des del mateix moment de la denúncia, el SUP ha projectat la creació d'una oficina especialitzada en violència masclista. Es tractaria d'unes dependències, ubicades físicament fora de les instal·lacions policials, que oferirien un servei continuat durant les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any.

Segons la proposta del sindicat policial, l'oficina hauria de comptar «amb els policies que es presentaren voluntàriament». Amb tot, els agents «haurien de superar una entrevista personal, en la qual es valoraren qualitats com ara l'empatia, la motivació, la sensibilització en vers la violència de gènere, la forma de tracte, etc.». Al seu torn, també es tindria en compte la formació en la matèria i l'experiència en oficines de denúncia, en grups d'investigació o, fins i tot, en haver format part de la unitat policial encarregada d'aquests assumptes.

Amb una descripció detallada dels recursos humans i materials disponibles per poder engegar l'oficina, el SUP enumera la llarga llista d'avantatges que tindria la seua posada en marxa. «El policia que atén a la víctima gaudiria d'un contacte directe amb els advocats o assistents socials als quals podria consultar dubtes, rebent així la formació directa sobre temes extrapolicials relacionats», apunta García. També remarca que «en el cas que la víctima necessitara ser atesa per registrar la denuncia, durant l'espera podria ser assessorada jurídicament, psicològicament i socialment».

Al model dissenyat, el centre disposaria d'una zona infantil, per si la víctima acudira amb els seus fills, i així aquests podrien estar cuidats. «Quan una víctima de violència de gènere volguera denunciar, tindria un punt de referència al qual acudir, sense ser necessari passar per una comissaria a informar-se. No obstant això, quan l'agredida es personara a la comissaria, una dotació de paisà l'acompanyaria al mateix centre d'atenció integral», recull la proposta.

Imatge de la signatura del Pacte Contra la Violència Masclista al País Valencià entre totes les institucions, partits i representants de la societat civil valenciana. 

La iniciativa del sindicat policial ha tingut una acollida diferent en les dues principals institucions implicades, encara que al Pacte Valencià contra la Violència Masclista, firmat tant per la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives com per la Delegació del Govern espanyol, estableix «la creació d'una oficina de denúncies especialitzades per evitar la doble victimització». Des del departament que dirigeix Mónica Oltra, i que és competent en temes de violència masclista, la predisposició «és total». Segons fonts oficials de la conselleria, la seua aposta és que aquesta oficina estiga integrada dintre del Centre Dona 24 hores. «Seria en un espai annex. Així, quan una víctima estiga preparada per denunciar i haja rebut l'ajuda psicològica necessària, podrà passar a realitzar la denúncia sense haver de traslladar-se a cap comissaria», assenyalen. 

Amb tot, la decisió està en mans de Delegació del Govern espanyol, que és qui gestiona les competències d'interior al País Valencià. Un organisme, però, que no dóna una resposta clara sobre aquest assumpte, tot i haver signat el Pacte Valencia contra la Violència Masclista. Fonts oficials afirmen que «s'està treballant en la implementació de les mesures recollides en el Pacte contra la Violència de Gènere impulsat pel govern de Mariano Rajoy i que es troba pendent de subscriure's». «El pacte d'Estat inclou aplicar en el Ministeri d'Interior un pla per adequar els espais de les instal·lacions policials en els quals s'assisteix a les víctimes i testimonis amb l'objectiu d'evitar una possible victimització secundària», afirmen des de la institució encapçalada pel popular Juan Carlos Moragues. Aquest posicionament xoca, però, amb l'actitud mostrada, de moment, des d'Interior i per alguns comandaments policials amb poca sensibilitat cap a la xacra de la violència masclista.

«Seguirem intensificant la col·laboració i la coordinació amb la Generalitat Valenciana per lluitar contra el terrorisme masclista i oferir a les víctimes tota l'assistència que necessiten, no solament policial, també socialment i psicològicament. En aquest sentit, els Centres Dona 24 hores es converteixen en un punt neuràlgic i, per això, s'està estudiant la possibilitat d'augmentar els serveis que presten per oferir una resposta integral a la dona víctima de maltractaments», rematen des de Delegació del Govern espanyol. La proposta de millorar la primera assistència a les víctimes de violència masclista, però, continua en l'aire.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.