Cròniques valencianes

Quan l'òpera no entona la legalitat

El mateix dia. Quan els tribunals han enviat al banc dels acusats a l'exintendent del Palau de les Arts de València Helga Schimidt per presumpta corrupció, l'actual intendent de l'òpera, Davide Livermore, ha anunciat la seua dimissió. La intenció del Consell d'aplicar uns nous estatuts al recinte operístic per resoldre les irregularitats detectades en el darrer informe de la intervenció de la Generalitat Valenciana han motivat la decisió. Livermore marxa argumentant que «una institució artística com Les Arts no pot gestionar-se com una empresa pública». «Ningú està per damunt de la legalitat», ha respost el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La programació del Palau de les Arts no contemplava cap funció per al 20 de gener de 2015. Però la presència de la policia espanyola registrant l'òpera va suplir aquella carència. Els informes d'Intervenció de la Generalitat Valenciana, que havien motivat l'operació policial, narraven que darrere del teló de Les Arts s'amagava una trama suposadament delictiva. Unes escenes protagonitzades presumptament per l'exintendent Helga Schmidt i per personatges rellevants de la burgesia valenciana, com ara l'excònsol espanyol a França, Pablo Broseta.

Aquella (presumpta) història de comissions il·legals, facturacions desorbitades i lligams amb el finançament irregular del PP valencià va situar com a intendent a l'italià Davide Livermore. Defensor de la tasca de la seua antecessora, va aconseguir el beneplàcit del darrer executiu d'Alberto Fabra i del Govern del Botànic. Però la legalitat va topar-se amb la seua carrera. Intervenció de la Generalitat Valenciana va apuntar, de nou, cap a Les Arts. I va qüestionar l'any 2016 la situació laboral de Livermore. «La imparcialitat o independència de les funcions que exerceix l'intendent en el seu lloc directiu poden veure's compromeses per l'exercici de les funcions directives d'escena que ha declarat realitzar per a altres teatres», advertia l'informe de l'òrgan auditor sobre l'any 2015.

L'entrebanc legal, tanmateix, va solucionar-se. O, si més no, això van deixar entendre ambdues parts. La Generalitat Valenciana defensava que si Livermore al·legava que els seus treballs en altres òperes eren una prestació de serveis de caràcter intel·lectual, no contravenia la normativa per la qual es regeixen els alts càrrecs del sector públic. L'esborrany de l'informe d'Intervenció sobre l'any 2016, però, ha tombat aquesta alternativa. I Livermore, en oposició a la gestió d'una òpera com si fos una empresa pública, ha plegat aquest dimarts. El mateix dia que els tribunals enviaven al banc dels acusats a Schmidt per presumpta corrupció.

Amb una roda de premsa d'escenografia purament teatral, Livermore ha justificat la seua decisió. Això sí, remarcant que l'operatiu per donar explicacions als mitjans de comunicació l'havia pagat de la seua butxaca. «Ací està la factura», ha proclamat. L'intendent de Les Arts, amb la claredat que el caracteritza, ha explicat que «la conselleria d'Educació i Cultura havia afegit a l'ordre del dia de la reunió del patronat la votació d'uns nous estatuts». «No compartisc aquests estatuts i, per tant, volia presentar la dimissió en el patronat de la vesprada. En anul·lar-se, he decidit efectuar-la aquest matí», ha expressat.

Livermore, que ha repassat les carències de personal amb les quals comptava Les Arts i ha donat reiteradament les gràcies a la plantilla de l'òpera, ha argumentat la seua principal raó per marxar. «L'esborrany de l'informe d'autoria del Palau de les Arts del 2016 afirma que el meu càrrec és incompatible amb els meus treballs en altres recintes d'òpera del món. Jo he demostrat que sí. No es pot actuar com una empresa pública qualsevol. Som un teatre», ha reivindicat. «Darrere de tota aquesta qüestió, veig el desig de tancar el Palau de les Arts», ha llançat, deixant sobtada la sala.

Imatge de l'exterior del Palau de les Arts de València| EL TEMPS

«Existeix la voluntat conscient o no de tancar el Palau de les Arts?», ha insistit. Livermore ha argumentat que «una òpera no pot funcionar realitzant concursos públics per contractar cada cantant. Hauria de comptar amb una excepcionalitat legal». Una afirmació amb la qual ha retornat la qüestió de la incompatibilitat del seu contracte. «No crec en el concurs públic de direcció. Per això, vaig dir que no em presentaria», ha afirmat. «La política [en referència a la conselleria d'Educació i Cultura] ha mantingut el seu silenci. No han resolt, tal com vam prometre, aquesta qüestió legal», ha censurat, encara que ha matisat: «No tinc cap intenció de criticar a ningú».

«A totes les òperes del món hi ha directors d'escena que gestionen el recinte i ho compatibilitzen amb els seus treballs a altres. Passa amb els directors a les òperes de Madrid, Sevilla, Salzburg, Londres... Plácido Domingo va compatibilitzar la direcció de l'òpera de Los Angeles amb la seua carrera», ha rematat, mentre aplaudia el tenor madrileny. Una solidaritat, mostrada a través dels aplaudiments d'una plantilla de peus, que servia per tancar l'acte primer de la seua òpera dimissòria.

En defensa de la legalitat

Amb Livermore marxant entre el suport de la plantilla i el director musical Fabio Biondi deixant en l'aire la seua continuïtat, la conselleria d'Educació i Cultura que encapçala Vicent Marzà ha reaccionat per evitar que la crisi augmentara. «Ningú està per damunt de la legalitat vigent en matèria d'incompatibilitats, ni ningú està en condicions d'incomplir el Codi de Bones Pràctiques que vam presentar en setembre de 2015. Les Arts és un espai cultural públic i cal ajustar-se plenament a la legalitat vigent i a criteris d'eficiència i transparència», ha respost el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, en altra roda de premsa.

Girona, en aquesta mena d'acte segon de la dimissió de Livermore, ha recordat que l'intendent «havia estat requerit des de Cultura de la Generalitat en diverses ocasions, sense trobar una resposta satisfactòria i plenament ajustada al criteri de la Intervenció». «El passat divendres, la Intervenció va enviar un nou informe amb l'advertència de la incompatibilitat del contracte de Davide Livermore. Aquest fet, juntament amb el canvi d'estatuts que eliminava la figura de l'intendent, pot estar relacionat amb la decisió de Livermore d'abandonar el seu lloc de treball», ha afirmat. Això sí, sense deixar de reconèixer la feina realitzada: «La tasca artística de Davide Livermore al capdavant de Les Arts ha estat de gran qualitat, però la seua manca de resposta als requeriments d'incompatibilitats, el seu desacord amb els nous estatuts i la voluntat manifestada de no presentar-se al concurs públic feia imprescindible la seua eixida, que s'ha concretat amb el referit canvi d'estatuts i la creació de la figura de la Direcció Artística».

De fet, el departament que dirigeix Marzà aprovarà en les pròximes setmanes uns estatuts que reformaran l'organigrama directiu de Les Arts. Una modificació que comportarà que es creen figures com ara la direcció general, que assumirà les responsabilitats de gestió, i la direcció artística, dedicada a la programació de continguts. «Existia una estructura bicèfala entre la part de gestió i la part artística sense correspondència en altres espais escènics similars», ha puntualitzat Girona.

Amb la intenció d'imitar models com el del Liceu de Barcelona, i una vegada estiguen els estatuts aprovats, es realitzarà un concurs per escollir la direcció artística. Cultura espera que amb la selecció de mèrits, tal com reclama la Intervenció de la Generalitat Valenciana, tinga lloc la darrera escena de la funció que protagonitzen les irregularitats al Palau de les Arts.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.