Un altre pas en la direcció equivocada

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A finals de novembre es va fer públic que la Fundació Manuel Broseta, del País Valencià, donaria el seu premi anual de Convivència a Societat Civil Catalana. Una decisió comprensible, atès que aquesta entitat conservadora acostuma a retre homenatge a personalitats pròximes als partits polítics i a les institucions de l’establishment. Els reis espanyols, la Comissió Europea o Felipe González han estat alguns dels darrers premiats.

La Generalitat Valenciana té el compromís amb la Fundació d’entregar personalment el guardó cada any. Serà Ximo Puig, per tant, l’encarregat de presidir la cerimònia al Palau de la Generalitat. Des del gabinet de Presidència insisteixen que aquesta és una qüestió estrictament protocol·lària i que el responsable de la tria del guardonat és la mateixa fundació. És cert. També ho és, però, que els socialistes donen cada cop més mostres inequívoques d’identificació amb entitats de dubtós tarannà democràtic.  

SCC ha rebut un rentat d’imatge des dels mitjans estatals que és, fins i tot, insultant. Fou fundada l’any 2014 per contrarestar l’acció d’entitats com Òmnium Cultural o l’ANC. El gran pes que ambdues plataformes havien adquirit per implicar la ciutadania en el camí cap a la independència de Catalunya va provocar una reacció lògica de l’espanyolisme, que va contestar amb la mateixa estratègia. SCC, amb C’s, ha estat un actor clau en la tàctica unionista de mobilització. Però no ha estat capaç de desmarcar-se dels grupuscles més radicals i antidemocràtics del nacionalisme espanyol.

Les manifestacions i els actes de Societat Civil Catalana han estat coneguts per l’assistència de militants de plataformes i partits ultradretans com ara Vox, Som a temps o la Fundació Francisco Franco, entre més. El fundador i primer president d’SCC, Josep Ramon Bosch i Codina, va ser destituït per tal de cuidar l’aparença demòcrata de l’entitat. Un fet al qual van contribuir plenament els socialistes, des d’un principi equidistants amb SCC però després ben lligats amb aquesta associació. Prova d’això és que el seu vicepresident, Àlex Ramos, ocupara un lloc simbòlic en la llista electoral del PSC el passat 21 de desembre.

Ara és Ximo Puig qui se suma a aplaudir la tasca impulsada des d’aquesta plataforma. I ho farà al sud del Sénia, al Palau de la Generalitat, la màxima institució del País Valencià, on SCC té simpatitzants. Per exemple, els agressors ultres del darrer 9 d’Octubre o els manifestants que tractaren de boicotar ­—sense èxit— la cavalcada de les Reines Magues amb consignes anticatalanistes i amb insults, precisament, al president valencià. Per això, des de Compromís s’ha demanat als càrrecs del partit no assistir a l’entrega. En el moment del tancament d’aquesta edició, Ximo Puig té pensat anar-hi.

SCC és un punt de trobada de l’unionisme on s’accepta l’extrema dreta mentre es pregonen valors democràtics. Un doble joc al qual sempre ha jugat la dreta per tal d’allunyar-se, aparentment, de la seua essència reaccionària.

No és gens comprensible que els socialistes contribuesquen a netejar la imatge d’una entitat que és clarament hostil als interessos del País Valencià i als del mateix Govern del Botànic, diàriament criminalitzat per entitats i personalitats valencianes agermanades amb SCC. Per dignitat, Ximo Puig hauria de delegar una altra persona per a l’entrega del premi. Perquè el guardó no sols és una contradicció. És, precisament, un insult a la convivència.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps