Als pupitres dels parlamentaris del Congrés dels Diputats, estava tot enllestit. Els cascos i els auriculars s'havien deixat perquè els diputats inauguraren una nova etapa a la cambra parlamentària espanyola. L'era del monolingüisme, de retirar la paraula quan algun representant públic feia la intenció d'expressar-se en català, gallec o basc, semblava haver-se acabat. A les parets del parlament espanyol, el castellà deixava el seu predomini absolut per compartir espai amb les altres llengües de l'Estat espanyol. La mordassa al 45% de la població que compta amb un idioma diferent del castellà al territori estatal s'havia arrencat de l'hemicicle.
«É unha dobre honra», era la primera frase de la nova època. José Ramon Besteiro, diputat pel PSdG, iniciava la intervenció en la seua llengua materna. Aquelles paraules en la llengua pròpia de Galícia provocarien al·lèrgia en l'extrema dreta Vox, qui fent ús de la performance com a expressió política, com a mostra del seu rebuig a la pluralitat idiomàtica de l'Estat espanyol, abandonarien el Congrés dels Diputats. Ho farien, però, només durant una estona. Sense mostrar cap compromís de prolongació amb la seua protesta.
Amb els diputats de la ultradreta reaccionària fora de l'hemicicle, el parlamentari gallec ha celebrat que «la cambra haja decidit normalitzar un fet que ja ho és per a milions de ciutadans». «Hi haurà diputats bilingües que abans que acabe la legislatura empraran l'opció de parlar en les seues llengües gràcies a aquesta reforma», ha etzibat a la bancada popular la gallega Marta Lois, la portaveu del grup plurinacional de Sumar, on s'integren diputats de forces territorials com ara Compromís, Més per Mallorca o la Chunta Aragonesista.
En una jornada marcada pels tretze anys d'ençà de la desaparició de la veu aragonesista de José Antonio Labordeta, la representant de Sumar ha reivindicat la figura d'un gallec il·lustre, del republicà Alfonso Daniel Castelao. I ho ha fet amb una rememoració d'aquell discurs de Castelao «contra les identitats tancades i a la defensiva», en defensa de la seua llengua, d'un gallec que com el català, el basc, l'aranès, l'asturià o l'aragonès han patit en diferents etapes de la història la maledicció de la persecució als membres de la seua comunitat lingüística.
«Tenim una gran sort, aquesta és la realitat. A Espanya, compartim una unitat comuna que és el castellà, de la mateixa manera que hi ha altres llengües que perviuen», ha replicat el parlamentari popular Borja Sémper en basc. Les seues paraules en la llengua pròpia del País Basc i de Navarra xocaven amb el posicionament de la dirigent del PP Cuca Gamarra, qui havia qualificat l'ús d'aquestes llengües al Congrés dels Diputats com a «il·legal», i del mateix Sémper que només unes hores abans havia expressat que usar idiomes de l'Estat espanyol diferents del castellà al parlament espanyol era fer «el babau». Encara més, l'actuació de Sémper ha empipat les files populars.
El partit de la gavina, de fet, havia intentat aturar sense èxit el debat sobre la proposta de modificació del reglament per utilitzar les llengües diferents del castellà de l'Estat espanyol al Congrés dels Diputats. «Vivim en un país en el qual durant dècades no va haver-hi llibertat perquè cada persona s'expressara com volia. Vam patir una dictadura. I durant molts anys vam tenir una banda terrorista que assassinava per pensar diferent», ha afirmat Sémper.
Aquelles frases serien el preludi perquè el dirigent del PP implorara a l'extrema dreta Vox que es quedara a l'hemicicle i no tornara a deixar els seus escons buits com a símbol d'oposició al basc, el gallec o el català. La decisió de marxar dels reaccionaris quan intervenia un dels jerarques de l'actual formació popular es produïa a una setmana només de la sessió d'investidura del conservador Alberto Núñez Feijóo, qui necessita els vots de Vox per alimentar la utopia de tenir alguna opció d'arribar a la Moncloa gràcies a una majoria amb els reaccionaris, UPN, Coalició Canària i quatre improbables trànsfugues provinents de la bancada socialista. O en paraules de l'ultradretà Santiago Abascal: de «quatre socialistes bons».
«Veuen com no era tan dolent això de parlar altres llengües, que trenquem a la dreta?», ha afirmat amb un to irònic el portaveu d'ERC, el mediàtic Gabriel Rufián. El cap de files dels republicans ha estat l'encarregat de pronunciar a la cambra estatal el primer discurs en català, on ha recordat l'empeny i l'esforç de l'exdiputat Joan Tardà per aconseguir la igualtat lingüística al parlament espanyol. «Parlaré en català perquè puc, perquè és la llengua del meu país i perquè és la llengua que estimo», ha iniciat.
Rufián, fidel al seu estil, ha disparat en la llengua del país: «Una llengua no només servei per a comunicar-se, sinó per a comunicar allò que vols. També per a representar el que ets. A molts de vostès, no els molesta que es parle en altres llengües, sinó la identitat que representa». «Vull agrair la feina i la valentia de la presidenta, una valentia que no havia tingut cap dels seus predecessors», ha reconegut Míriam Nogueras, veu de Junts per Catalunya, a la presidenta del Congrés dels Diputats, la socialista i excap de l'executiu de les Illes Balears, Francina Armengol.
L'agraïment inicial als socialistes ha deixat pas a la crítica, als retrets a la formació del puny i la rosa per impulsar aquesta reforma «per la necessitat» dels vots independentistes i no per «convicció política». «Avui ressona per primera vegada sense censura, ni limitacions la llengua catalana», ha celebrat, així com ha indicat la dirigent independentista: «Avui, la desconfiança de Junts per Catalunya cap als partits espanyols ens ha portat a desbloquejar en poques setmanes el que semblava impossible».
«Valorem que donen suport a aquestes llengües, que les vulguen impulsar, però no des del relat de la riquesa d'aquestes llengües, el qual col·locar el nostre idioma en un pla folklòric, mancat de l'entitat social, política i nacional que el basc i els seus parlants necessitem», ha expressat Mertxe Aizpurua, portaveu a la cambra estatal d'EH Bildu. «S'ha d'acabar!», ha exclamat com a crit de denúncia contra la desigualtat dels parlants del basc, «d'uns ciutadans de segona amb els drets retallats». La parlamentària abertzale va tenir paraules de solidaritat amb l'aragonès i l'asturià, encara mancades d'oficialitat als seus territoris.
Sense pèls en la llengua i amb una intervenció dura, Joseba Agirretxea, del PNB, s'ha dirigit a la bancada de la dreta i l'extrema dreta: «No poden llevar-se de damunt l'ombra de l'imperi. No saben viure en diversitat. Prenen com a enemic tota persona que no siga espanyol o no parle espanyol. Si alguna cosa no està en espanyol, per a vosaltres està en contra de l'espanyol i d'Espanya». «Estan vostès plens de castellacentrisme», ha rematat.
«És indigne que qui haja exercit com a president del govern gallec, que ha de tenir el deure legal de defendre la nostra, estiga en contra de les oportunitats perquè guanye nous espais d'ús. És un deshonor que renegue de la llengua del seu poble. I és indecent que avui, ací, qui va exercir durant tretze anys com a president de la Xunta de Galícia, vote en contra del gallec», ha censurat el representant del BNG, Néstor Rego, sobre una proposició que aquest dimarts ha superat la primera fase. El partit de tornada de la proposició serà aquest dijous, quan previsiblement es modificarà el reglament amb un text que estarà sotmès a les esmenes dels grups parlamentaris.
Més de quatre dècades i un lustre després de la represa democràtica a l'Estat espanyol, el català, com també el gallec i el basc, tomben el mur monolingüe del Congrés dels Diputats. Una muralla que van intentar enderrocar en el seu moment Pilar Rahola, quan en la seua etapa de diputada republicana va fer dues intervencions en català que no van ser censurades per l'aleshores president de la cambra, el mallorquí de carnet socialista Fèlix Pons, però sí que van ser relativament recriminades.
Tardà va persistir durant la primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero, en una etapa de teòrica obertura cap a noves sensibilitats territorials, però va estampar-se sempre contra l'aleshores president de la cambra estatal, el socialista Manuel Marín, qui solament permetria breus discursos en català. El dirigent republicà, de fet, va ser expulsat de l'hemicicle en maig del 2005 per expressar-se en la llengua de Mercè Rodoreda i Vicent Andrés Estellés. Vuit anys més tard, Tardà i el republicà Alfred Bosch també serien desallotjats en nou un intent d'expressar-se en la llengua del país. En aquest cas, l'executor de l'esparadrap lingüístic fou el popular Jesús Posada.
Empat a Europa
Mentre tombaven la porta monolingüe del Congrés dels Diputats, el català, el gallec i el basc s'han quedat atrapades a l'entrada de les institucions europees. Els 27 estats membres de la Unió Europea han decidit aquest dimarts postergar fins al 24 d'octubre la decisió sobre la concessió de l'oficialitat als tres idiomes. Els dubtes sobre la seua aplicació han planat per diversos països europeus, com ara Suècia o Finlàndia. L'Estat francès sempre és un dels altres socis del club comunitat que podria engegar moviments que coincideixen amb la seua idiosincràsia centralista i uniformada, i més quan tant el basc com el català són dos idiomes que es parlen dintre de la seua frontera.
«És massa aviat per prendre una decisió», ha defensat Anders Adlercreutz, primer ministre finlandès d'ideologia conservadora, abans de la reunió dels 27 estats membres al Consell de la Unió Europea en una al·locució on ha combinat català, castellà i anglès. Tanmateix, la manca d'una negativa de primeres, és a dir, evitar una golejada en contra al primer partit de l'eliminatòria de promoció a l'elit lingüística europea, ha atorgat esperances d'una victòria final per al Govern espanyol del PSOE i l'antic espai d'Unides Podem. De moment, l'eliminatòria europea està empatada.
Sánchez, conscient de la necessitat dels suports d'ERC i Junts per Catalunya per tornar a la Moncloa, de la pressió de les forces independentistes per aconseguir fets tangibles i no solament promeses abans de polsar el botó a l'hemicicle de «sí» a la seua candidatura presidencial, ha maniobrat perquè es done prioritat al català en detriment del gallec i el basc en la lluita per l'oficialitat. Així ho ha manifestat, de fet, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares. Que només siga una llengua i no tres de cop ajudaria a suavitzar els dubtes d'alguns estats de la Unió Europea.
Amb entitats com ara Plataforma per la Llengua a favor de la priorització del català envers el basc i el gallec, Junts per Catalunya ha reconegut a través de la diputada Nogueras l'esforç de l'executiu espanyol per assolir l'oficialitat de la llengua del país a la Unió Europea. «Arranca definitivament el procés de l'oficialitat del català a la Unió Europea, un procés que no té marxa enrere», ha sostingut, per remarcar que «no hi ha hagut cap estat membre que s'hi haja oposat». «Avui, hem arribat on mai en la història del nostre país», ha reivindicat.
«S'ha anat tard i malament», ha valorat, però, Patrícia Plaja, portaveu del govern republicà de la Generalitat de Catalunya. «Els compromisos estan per a complir-se i, de moment, no s'ha fet», ha reiterat la veu de l'executiu principatí, qui ha recordat la tasca diplomàtica del president català, el republicà Pere Aragonès, per aconseguir l'oficialitat del català a la Unió Europea. «Tenien el deure i tot al seu abast perquè el Consell de la Unió Europea posara fi a l'anomalia democràtica que suposa que el català no siga llengua oficial en les institucions europees. Avui, hauria d'haver passat i no ha estat així», ha criticat l'actitud i l'efectivitat en el compliment dels objectius del gabinet espanyol.
La jornada històrica per a la llengua catalana, d'haver trencat amb la prohibició de ressonar sense cap retret i limitació a l'hemicicle, ha quedat esquitxada per l'ajornament del debat sobre la seua oficialitat al club comunitari del Vell Continent. Amb l'ascens consumat al Congrés dels Diputats, el català entrena per a la següent cita europea. El 24 d'octubre compta amb l'oportunitat d'arredonir una temporada amb un títol ja a les seues vitrines: l'entrada al parlament espanyol quatre dècades i mitja després de reinici democràtic a l'Estat espanyol.