"Experiments en el quiròfan, no"

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Definitivament, el País Valencià no aplicarà la taxa turística ni el sistema de devolució d’envasos lleugers de plàstic abans de les eleccions de 2019. Podem abandera aquestes dues iniciatives amb un entusiasme indissimulat, fins al punt de patrimonialitzar la defensa de l’SDDR, una mesura que en principi partia de Compromís però que la coalició valencianista ha preferit bandejar. De fet, ben pocs en parlen ja.

Era perillós introduir l’impost al turisme a pocs mesos de les eleccions? Sens dubte, sí. És una qüestió que, ben explicada, aconseguiria un consens elevat, perquè la quantitat que cada visitant hauria d’abonar seria tan irrisòria que no repercutiria negativament en l’afluència de visitants. Qui deixararia de passar cinc dies a València si això suposara pagar cinc euros més per adult? Algú es creu que les famílies britàniques que envaeixen Benidorm escollirien una altra destinació per tal de no pagar 15 o 20 euros més durant la seua estada? Fins i tot ells, els turistes, entendrien els motius d’una taxa que molts dels seus països cobren de fa anys.

El problema, per tant, no és aquest. La majoria de valencians no veurien malament que hotels i apartaments turístics –seria una forma de regular-los, d'altra banda– cobraren una taxa simbòlica que compensara una mica la despesa en recollida de fem i neteja viària que hi va associada, així com l’increment de la contaminació generada pels visitants. Tothom que coneguera l'ús que se'n faria d’aquests diners encara estaria més convençut de la seua pertinència.

Hi ha mancat pedagogia. O, més ben dit, hi ha mancat previsió. La taxa turística no figurava a l’Acord del Botànic i els socialistes vacil·len massa. No se n’oposen, sinó que temen pels efectes que l’estrena d’una mesura d’aquest tipus puga tenir sobre l’electorat. Un sector de l’empresariat no la veu gens clara i el PPCV mostra una oposició ferotge. Ara que els uns i els altres viuen d’esquena, no és intel·ligent de donar-los arguments perquè ataquen en bloc al Consell. A la primavera, la reversió de l’hospital d’Alzira, que després de 20 anys deixarà de tenir una gestió privada, ja causarà alguns maldecaps. La campanya en contra està assegurada.

Amb vista als següents comicis valencians, els partits del Botànic hauran de concretar quina taxa turística desitgen implantar. En cas que els ciutadans els renovaren la confiança, podrien afanyar-se a introduir-la, per tal que, en el transcurs de la legislatura, els més escèptics tingueren temps de persuadir-se de la seua innocuïtat. Sense improvisacions. Amb un full de ruta predefinit i convincent.

La viabilitat del sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos (SDDR) es presenta més incerta. Les dificultats provocades per la unitat de mercat que impera a l’Estat espanyol i l’efectivitat real que tindria aquest sistema –adreçat a una part ínfima del conjunt de residus que generem– fa preveure que costarà bastant més de posar-se d’acord sobre la seua idoneïtat. El desig de ser pioners pot topar amb l’entrebanc de la realitat.

Tot just això, la pretensió de ser capdavanters, impulsa una reforma que ja hi ha en marxa a les Corts valencianes: la de la llei electoral, que després de 32 anys, està a punt de ser modificada. A més de rebaixar el llistó electoral del 5% al 3%, Compromís planteja un “vot preferencial” que compta amb el plàcet de Podem i Ciutadans, pel qual cada elector podria seleccionar fins a tres noms de la candidatura que introduïra al sobre. Si un candidat situat en una posició endarrerida fóra impulsat per més del 10% dels votants de la llista, escalaria posicions i podria robar-li l’escó d’algun company de partit que a la papereta figurava per davant seu.

La proposta agrada als socialistes, però en aquest cas, també dubten de la seua oportunitat. Si algun elector no entenguera el procés i agafara tres paperetes de diferents partits amb l’objectiu d’assenyalar un nom de cadascuna d’elles, el seu vot seria considerat nul. “Experiments en el quiròfan, no”, diuen a l’òrbita del Consell, temerosos de les conseqüències que podria tenir el desblocament parcial de les llistes. Després de 20 anys d’ostracisme, s’estimen més de no fer-ne provatures. Ni amb la taxa turística ni amb l’SDDR ni, encara menys, el dia D.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Víctor Maceda
Víctor Maceda

Cap de redacció del setmanari El Temps.