Regionalisme valencià

La resurrecció del valencianisme liberal

Des de la Unió Democràtica del País Valencià, que el valencianisme de centredreta havia estat orfe d’unes sigles on poder-se aixoplugar. Demòcrates Valencians vol erigir-se, després de transformar-se respecte a una primera etapa en la qual va destacar el lideratge de l’ex d’UV Carles Choví, en el referent d’un regionalisme que defensa els interessos valencians a imitació de Coalició Canària. 
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Abans que el blaverisme fóra atiat per la UCD a la denominada batalla de València per frenar els anhels autonomistes del País Valencià, hi havia un partit valencianista que incomplia el mandat de Joan Fuster del “País Valencià serà d’esquerres o no serà”. Es tractava de la Unió Democràtica del País Valencià. Una formació centrista, liberal i democratacristiana a la qual donaven suport exmembres històrics de la Dreta Regional Valenciana, una formació nascuda a l’empara de la Segona República.  

Aquella hipotètica dreta valencianista, però, va ser un miratge. El llegat d’aquell moviment centrista i reivindicatiu que als anys 30 havien encarnat Lluís Lúcia o Ignasi Villalonga va quedar ràpidament orfe.  La imposició del marc simbòlic de la dreta anticatalanista i més reaccionària al País Valencià va capgirar-ho tot. Durant la dècada dels 90, partits regionalistes i nacionalistes van intentar crear una plataforma que els aixoplugara a tots. La jugada s’inspirava en el valencianisme de conciliació o de tercera via en el qual els sectors assenyats del blaverisme renunciaven al secessionisme lingüístic i el nacionalisme més centrista apostatava de les tesis fusterianes. Impulsada per l’exconseller Rafael Blasco, ara empresonat, la coneguda com a Convergència Democràtica Valenciana va quedar-se en embrió i mai va veure la llum. 

De la combinació d’un valencianisme a mig camí entre el blaverisme més irredempt i el nacionalisme d’esquerres i amb la convicció de crear un partit liberal va néixer l’any 2013 Demòcrates Valencians. Encapçalat en aquell moment per Carles Choví, ex d’Unió Valenciana (UV) i pròxim al sector que representava Hèctor Villaba a la formació secessionista, la novella formació comptava amb exregionalistes d’UV com ara Pere Palés, exmilitants d’Units per València —el partit que havia impulsat anteriorment Choví—, exdirigents del Bloc com ara Jesús Vinuesa i partits locals independents. Acadèmics com ara Abelard Saragossà —encara lligat al partit— o l’exsecretari general d’UV, Luis Melero, també van sumar-se al projecte. 

Amb tot, la seua irrupció a l’escena política va congelar-se quan Choví va plegar. Demòcrates Valencians no va presentar-se a les eleccions valencianes del 2015. Un any després, però, Sandre Llopis, actual secretari d’organització, va intentar revifar el projecte perquè observava “un espai electoral que no estava cobert i que podia ser absorbit pel PP”. 

“Les forces que actualment estan al Consell van gaudir d’uns vots prestats l’any 2015. Però aquests electors no crec que repetisquen la mateixa opció l’any 2019 per les polítiques d’esquerres que estan realitzant”, reflexiona Llopis. “Que durant dues dècades el PP haja obtingut majories absolutes vol dir que aquests votants no canvien d’ideologia ràpidament. I, per tant, o tornen a casa —al PP— o poden apostar per una opció moderada i que siga defensora dels interessos dels valencians”, remata. 

Amb aquesta premissa com a base, Llopis va moure els seus vells contactes de Demòcrates Valencians l’octubre de 2016. La formació, aprofitant les ferides internes que havien provocat els successius pactes amb Podem per a les espanyoles de 2015 i 2016 en certs sectors del Bloc, va tocar a la porta dels dirigents més empipats i amb un perfil proper. Alguns membres del partit van sondejar els diputats no adscrits que van marxar de Ciutadans, però, d’entrada, no era el perfil que buscava la formació. 

“Després de nou o vuit anys en el Bloc, estava fart de certs sectarismes i decebut ideològicament amb el meu partit i amb la coalició Compromís. El pacte amb Podem, el vot en contra del Tractat de Lliure Comerç d’Europa amb els Estats Units o posicionar-se del costat de la màfia dels estibadors eren qüestions que em desagradaven totalment”, explica Roger Mira, exdirigent del Bloc a Castelló. “Va ser en aquell moment quan Demòcrates Valencians va vindre a buscar-me. Ideològicament va apanyar-me bastant. No debades, defensaven un valencianisme natural, on gent de trellat del PP o UV tenien cabuda. Tant, que després d’uns mesos de flirteig vaig deixar el Bloc i vaig afiliar-m’hi”, narra. 

Roger Mira, exdirigent del Bloc, ara secretari general de Demòcrates Valencians| EL TEMPS

Càndid Penalba, exregidor del Bloc a Albaida (Vall d’Albaida), empresari del tèxtil i expresident de la patronal del sector a la comarca, va seguir el mateix camí. “Estava en desacord amb les postures que tenia Compromís en qüestions de lliure comerç. També en el posicionament de no negociar els Pressupostos Generals de l’Estat amb Madrid. Aquella no era la postura adient d’un partit que es denomina valencianista”, critica Penalba, que també s’ha sumat a Demòcrates Valencians a través de Mira. 

Ara bé, el partit no sols s’ha nodrit d’exmilitants destacats del Bloc. També d’exdirigents del PP, com ara Domingo Soler, exvicepresident de la Diputació d’Alacant, alt càrrec al Ministeri de Defensa en l’etapa del popular Federico Trillo i actualment regidor d’Alternativa Popular de Torrevieja (APTCe), població ubicada a la comarca del Baix Segura. 

Demòcrates Valencians, de fet, compta amb acords amb una desena de partits locals independents. Al cas de Torrevella, s’hi suma el de Pego (Marina Alta), amb Ciutadans per Pego. “Els partits independents necessiten ser escoltats també a les Corts Valencianes. Tindre una veu que defense els interessos dels valencians davant Madrid. Per això, vam sumar-nos al projecte de Demòcrates Valencians”, afirma l’exregidor del PP Carmelo Ortolà, actualment edil a la població per aquesta formació independent. “Demòcrates Valencians va intentar fer una fusió amb la federació d’aquests partits, però la idea no va quallar”, lamenta. 

“Des de la nostra visió municipalista, pretenem sumar al projecte tots aquells partits independents amb trajectòria i que compartisquen les nostres idees”, expressa Llopis. “Nosaltres hem fet un estudi municipi per municipi. I col·laborem amb més d’una desena d’organitzacions”, explica. Una fórmula que ha permès a Demòcrates Valencians gaudir de representació a Pego, Torrevella, Cerdà (Costera), Poble Nou de Benitatxell (Marina Alta) i el Campello (Alacantí). Tots amb responsabilitats de govern. “No els hem triat per això. Simplement, quan vam veure que eren compatibles amb nosaltres, vam adonar-nos que tots estaven governant”, apunta Llopis. 

És la moderació, estúpid!

L’aposta per reforçar les estructures locals del partit quadra amb la visió municipalista que pregona. José Luis Gijón, secretari d’implantació, exregidor del PP i alcalde de Cerdà (Costera), en el text de la web de Demòcrates Valencians que explica el seu posicionament municipalista defensa l’eliminació de les diputacions i l’existència de mancomunitats més grans “que puguen assessorar la Generalitat Valenciana des del territori”. 

Càndid Penalba, empresari i exregidor del Bloc a Albaida (Vall d'Albaida). Ara és vicepresident de la formació valencianista i centrista| Demòcrates Valencians. 

L’altre gran eix ideològic de Demòcrates Valencians és el valencianisme. Un regionalisme hereu, segons Llopis, “de la tradició de la Dreta Regional Valenciana” i que reivindica, al seu torn, figures com Villalba, l’històric polític i periodista Francesc de Paula Burguera, l’exdirigent del Bloc Pepa Chesa o Paco Domingo, exlíder de la plataforma neoblavera València 2000. “Nosaltres som tradicionalistes i defensem, des de la moderació,  els interessos valencians sense hipoteques amb Madrid”, expressa Llopis, que a la web de la formació fa una crítica al fusterianisme per separar el valencianisme que va néixer durant els anys 30. 

A banda de definir-se com a valencianista, Demòcrates Valencians defensa, especialment, “una política moderada”, en paraules de Penalba. “Defensem la nostra cultura i la nostra llengua, però també el lliure comerç i l’economia productiva. A més de reivindicar un millor finançament per als valencians”, remata. “La nostra ideologia seria assimilable a referents europeus com ara Emmanuel Macron o Matteo Renzi”, agrega Mira. 

Amb la moderació, el centrisme i el valencianisme com a trets ideològics del projecte, la formació compta amb referents al panorama polític espanyol. “Coalició Canària seria el millor exemple. Amb sis illes i dues ciutats enfrontades, tenen un partit que aixopluga diverses formacions, moltes d’elles d’àmbit local. Una fórmula que els ha donat bons resultats i que els ha permès governar Canàries des de 1993. Però també aconseguir nombroses inversions per al poble canari en els passats Pressupostos Generals de l’Estat. I, fins i tot, obligar Nova Canàries a negociar els comptes amb Madrid per traure’n més encara”, diu Llopis. 

L’altra formació a la qual s’assimilen, per la procedència ideològica dels seus membres i pel discurs, és PI-Proposta per les Illes. “Amb ells, a més, compartim problemàtiques com la desvertebració d’ambdós territoris”, indica. El PNB, per contra, només és un mirall “per la seua capacitat de crear benestar per als seus ciutadans”. “No tant pel seu marc nacional”, puntualitza Llopis. 

La proposta de Demòcrates Valencians, però, encara s’ha de polir. Amb una divisió pels rius Sénia, Millars, Xúquer, Serpis i Vinalopó per la seua oposició a la divisió provincial, el partit està dirigit per una gestora amb Enric Santacatalina, exmembre d’UV com a president, Penalba de vicepresident i Mira de secretari general. La formació té previst celebrar el seu congrés refundacional a principis de 2018 i fer la presentació oficial a l’abril. Tot per tenir la seua maquinària preparada amb vista a les eleccions valencianes del 2019. Uns comicis, hi haja la barrera electoral del 3% o la del 5%, en els quals aspiren a consolidar-se. Per evitar que el ressorgiment del valencianisme liberal no siga un miratge passatger. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.